Església parroquial de Sant Antoni Abat (les Alcubles)
L'església parroquial de Sant Antoni Abat és un temple situat a la població de les Alcubles, a la comarca valenciana dels Serrans. Concretament a les places de l'Església i de Florentina Mañes, Es tracta d'un edifici d'arquitectura religiosa construït entre els segles XVII i XVIII, i de l'ordre toscà. És un Bé de Rellevància Local, amb l'identificador número 46.10.018-005.12.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | s. XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bo | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | les Alcubles (la Serrania) | |||
| Localització | Pl. de l'església | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 46.10.018-005 | |||
Antecedents modifica
Tot i que l'església que es traba a l'actualitat data dels segles XVII i XVIII, la part antiga pertany al segle xiii, tractant-se d'un petit edifici assentat a la torre en l'actual sagristia, i identificat com una església primitiva. El problema que presentava aquesta església primitiva era el seu espai limitat, i per tant, la seva escassa capacitat per a l'entrada de fidels. Arribats al segle XVII es va construir una església de major grandària, la qual es va adossar a l'existenta, i és la que coneixerem en l'actualitat, llevat de la seva torre, que es va reconstruir posteriorment.
Història modifica
L'església de les Alcubles s'alça al centre històric de la vila d'Alcubles, a la plaça que li dona nom. Hi ha restes originàries dels segles xiv i xv,[1] però la seua construcció moderna data del segle xvii. L'any 1917, un incendi va destruir part del sostre, el retaule de l'altar major, l'orgue, el cor i els altars laterals. Els efectes d'aquest incendi sobre l'estructura van causar l'enfonsament en 1946 de la torre campanar. No passarien més de sis anys, en 1952, quan es va construir la torre que coneixem en l'actualitat.
S'han dut a terme diverses actuacions d'ampliació i de reconstrucció, en algunes de les quals s'ha utilitzat morter de ciment, que ha suscitat a crítiques per alguns experts.[2]
Fent una comparació amb l'església del poble veí de Casinos, es trata d'un cas completament diferent, ja que a la torre de la matiza época va aparèixer una gran clivella en els anys seixanta del segle passat (i, per tant, la dècada posterior al problema que va succeir amb la torre de l'església d'Alcublas), i sota l'esperit innovador i de canvi propi de la dècada, es va procedir a l'enderroc de l'església en la seva totalitat, per a la seva posterior construcció des de zero. Com veiem, això no va ser el que va succeir amb el cas de l'església de Sant Antoni Abat.
L'edifici modifica
És un edifici d'una sola nau, amb cúpula octogonal i sense creuer. Els seus murs són de maçoneria, i les cantonades estan reforçades amb carreus de pedra.[2] Això mateix s'ha fet en els buits, per reforçar el mur. La cúpula de la sagristia està recoberta amb teules esmaltades de color blau. Presenciem l'església, organitzada mitjançant tres portes, una al costat de l'epístola, que seria la de principal accés, i dues al costat de la torre, concretament a cada costat d'aquesta. (Encara que la porta esquerra ha sigut tapiada[3] i en l'actualitat només podem trobar una al costat de la torre). La seva construcció es basa en mur de mamposteria, amb reforç de carreus de pedra als cantons i als buits. Algo realment important, ja que permet el reforç del mur. La cúpula de la sagristia es pot admirar amb més claredat des de la plaça de Blasco Ibáñez i està coronada amb teula esmaltada de color blau. Ha patit diverses obres d'ampliació i de reconstrucció.
Alguns dels seus béns mobles més destacats. Primerament, cal esmentar l'escultura de Sant Antoni Abat, datada del segle xvii, situada a l'interior. En un principi es localitzava a l'exterior, on es troba l'actual escultura de la façana principal. Aquesta es troba composta per fusta tallada, estofada, policromada i daurada. D'altra banda, l'escultura que es troba a l'exterior, i que es va fer per substituir la de fusta, està feta de pedra, ja que, d'aquesta manera, no es troba a merce de robatoris, i no pateix l'estat de deteriorament que suposa exposar-se als efectes meteorològics. Ambdues escultures de Sant Antoni Abat són idèntiques, i l'únic que canviaria seria la policromia de l'escultura de fusta.
La creu parroquial es troba datada del segle XIII. Possiblement té la signatura d'Eloy Camañes, orfebre valencià, de gran reconeixement de l'època. Els seus materials són plata i or, encara que la plata predomina en major quantitat. A la seva part frontal podem apreciar la imatge del patró d'Alcublas, Sant Antoni Abat, Sant Cristòfol, en honor a la protecció dels pelegrins, els Sants de Pedra, Abdó i Senén, implorant la protecció dels camps, i salvar-los, d'aquesta manera, del mal temps, alguna cosa de vital importància pels alcublans. A la part inferior trobem la creu oriental d'Egipte, en honor al lloc de naixement de Sant Antoni Abat, i finalment, el pare etern, el qual es troba a la intersecció que forma la creu. A la seva part posterior es poden apreciar alguns dels sants de major rellevància de València, com ara Sant Vicent Ferrer, Santa Bàrbara, Sant Sebastià i Sant Vicent Màrtir.
Als altars laterals trobem la Mare de Déu dels desemparats, datada del segle xvii, i va pertànyer a la Cartoixa de la Vall de Crist, d'Altura. Poc abans de la Guerra Civil va ser portada a restaurar, fet que va permetre la seva supervivència. Està fabricada de cartó - pedra i la seva utilitat era la col·locació en els ferèstecs de persones amb poques possibilitats econòmiques en els enterraments, per tal de poder oferir un enterrament digne, el material de la qual està pensat perquè el seu pes sigui el més lleuger possible.
El relicte de la cova Santa fa honor al Santuari que es troba a Altura, a 15 minuts amb cotxe de la població d'Alcublas. Pel que fa als seus materials, parlem de fusta banyada en or de 24 kt, en el centre hi ha la imatge de la Cova Santa en guix, igual que l'original. També podem apreciar un os que es troba en aquest relicte, es creu que és de Sant Vicent Ferrer, encara que realment no hi ha cap evidència.