Españolas en París

pel·lícula de 1971 dirigida per Roberto Bodegas

Españolas en París (1971) és una pel·lícula espanyola social dirigida per Roberto Bodegas, qui també va escriure el guió juntament amb José Luis Dibildos, Antonio Mingote i Christian de Chalonge. És protagonitzada per Ana Belén i Laura Valenzuela. Va obtenir el Premi especial del 7è Festival Internacional de Cinema de Moscou en 1971.[1] Es va estrenar a Espanya el 26 d'abril de 1971[2] i a França l'any següent a la sala Bataclan de París.[3]

Infotaula de pel·lículaEspañolas en París
Fitxa
DireccióRoberto Bodegas Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióRamiro Gómez y García de Guadiana Modifica el valor a Wikidata
GuióRoberto Bodegas, José Luis Dibildos i Christian de Chalonge Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePetra de Nieva Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena1971 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0065704 Filmaffinity: 812086 Allocine: 141555 Letterboxd: spaniards-in-paris TMDB.org: 115351 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

(Conté el final de la pel·lícula)

La pel·lícula tracta el tema de les dones espanyoles que, a principis dels anys setanta, van emigrar a París per motius laborals. Una d'elles és Isabel, una noia de Sigüenza, la gran de cinc germans, que es trasllada a la capital francesa per treballar com a minyona a casa d'una família benestant, els Lemonier. Allí trava amistat amb altres compatriotes, com Emilia, Dioni i Francisca. També coneixerà Manolo, un jove xofer que no oculta que té promesa a Madrid amb la qual espera casar-se i viure en un pis quan aconsegueixi els diners necessaris.[4] Però entre Isabel i Manolo sorgirà l'amor. Les seves amigues, especialment Emilia, li desaconsellen que surti amb ell, però continua la relació, quedant-se embarassada. Manolo no vol que tingui el nen, per la qual cosa intentarà, sense èxit, obligar-la a avortar. Finalment, ella, desencantada, treu a Manolo de la seva vida i lluita per si sola per tirar endavant al seu fill a la recerca d'un futur més digne. Acaba amb el poema palabras para Julia de José Agustín Goytisolo.

Repartiment

modifica

Crítica

modifica

Españolas en París és considerada la pel·lícula que inaugura l'anomenada "tercera via" del cinema espanyol dels anys setanta. Aquesta era una tendència que definia un tipus de produccions situades a mitges entre el cinema d'autor, la crítica a les imposicions del mercat i l'interès per arribar a la major quantitat possible de públic.[5] Plantejava problemes relacionats amb la societat espanyola del tardofranquisme, però amb un tractament formal sense riscos.[6] La pel·lícula presenta la realitat de les emigrants espanyoles que treballaven com a assistentes de llar a la capital francesa, incloent problemes com l'embarassat no desitjat i l'avortament, però sense arribar a la denúncia social com a tal.[7]

El seu director, Roberto Bodegas, que va emigrar a París en 1956,[8] exposa aquestes idees en una entrevista radiofònica durant la presentació del llargmetratge a la sala Bataclan de la capital francesa:Intentem fer un cinema que creiem correspon a una necessitat espanyola, (…) a un cinema que, sense abstreure's de la popularitat (…), dels problemes que bateguen a Espanya pugui, al mateix temps, no denunciar-los perquè és massa, posar-los en la pantalla però que la gent vagi a veure'ls. (…) Trencar la idea clàssica de cinema comercial i cinema no comercial, (…) fer un cinema digne (…) en què cada espanyol es pugui trobar en aquests personatges.[9]

Per la seva banda, el productor José Luis Dibildos, va manifestar, en aquesta mateixa entrevista, la importància que s'estrenés a França, perquè així el públic d'aquell país aprengués a conèixer els éssers humans que hi ha darrere de moltes coses que ells no valoren només com uns elements de treball.[9]

Palmarès cinematogràfic

modifica

Celebració del 40è aniversari

modifica

El 18 de juny de 2010, amb ocasió del 40è aniversari del rodatge de la pel·lícula, es va projectar a París, dins del festival Différent! 3. En la celebració van estar presents el director Roberto Bodegas i les actrius Ana Belén i Tina Sáinz.[11][12]

Referències

modifica
  1. «Españolas en París en FilmAffinity». [Consulta: 14 maig 2012].
  2. «Data d'estrena de la pel·lícula a IMDb». [Consulta: 14 maig 2012].
  3. «Presentación de la película en la sala Bataclan de París». [Consulta: 14 maig 2012].
  4. «Sinopsis de Españolas en París». [Consulta: 16 maig 2012].[Enllaç no actiu]
  5. VVAA. El cine español, desde Salamanca (1955/1995). Valladolid. Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura, 1995, p. 125. ISBN 84-7846-524-3. 
  6. VV.AA.. Historia del cine español. Madrid: Cátedra, 2000, p. 360. ISBN 84-376-1350-7. 
  7. «Devuélveme la voz: presentación de la película Españolas en París. Entrevistas con José Luis Dibildos, Laura Valenzuela y Roberto Bodegas. Radio París. 1972». [Consulta: 15 maig 2012].
  8. VV.AA.. El cine español, desde Salamanca (1955/1995), 1995, p. 126. ISBN 84-7846-524-3. 
  9. 9,0 9,1 «Devuélveme la voz: presentación de la película Españolas en París. Entrevistas con José Luis Dibildos, Laura Valenzuela y Roberto Bodegas.Radio París.1972». [Consulta: 15 maig 2012].
  10. «Premios de Españolas en París». [Consulta: 14 maig 2012].
  11. «Celebración del 40º aniversario del rodaje de Españolas en París». [Consulta: 14 maig 2012].
  12. «Celebración del 40º aniversario del rodaje (en RTVE.es)». [Consulta: 14 maig 2012].