Obre el menú principal

Espais naturals protegits als Països Catalans

espais

La segona meitat del segle XX suposa, als Països Catalans, canvis profunds del teixit socioeconòmic. El turisme s'imposa com a principal activitat productiva. El nou esquema productiu necessita grans quantitats de terreny per a equipaments turístics de tota mena. Aquesta activitat, que reporta enormes beneficis, també apuja la cotització de les terres litorals, provoca profunds desequilibris territorials i sectorials i introdueix impactes negatius derivats de la massificació estacional de determinats indrets. A partir dels anys seixanta es produeix un abandonament progressiu de les activitats del sector primari en favor d'un sector terciari que, pràcticament d'estrena a casa nostra, s'implanta amb força especialment al litoral. Amb un decalatge temporal i amb permís d'unes institucions que, a Espanya, pugen al carro de la democràcia, arrela una certa consciència proteccionista a la societat. És el moment de reclamar per al bé públic la conservació d'espais com ara els Aiguamolls de l'Empordà, l'Albufera de València o la de Mallorca. És el moment de reclamar que es preservin espais, especialment litorals i propers a nuclis urbans com s'Albufera des Grau, la marjal de Pego i Oliva o la Dragonera. A mesura que avança el temps, la llista de llocs a preservar de l'urbanisme desmesurat creix a tot el país, la qual cosa té com a conseqüència un conjunt d'espais naturals protegits que, a vegades, està més marcat per la urgència de la protecció que per un disseny asserenat d'una xarxa representativa dels sistemes naturals.

S'arriba al segle XXI amb un conjunt d'espais naturals distribuïts pels diferents territoris del país. La fragmentació administrativa en diversos estats (Espanya, França, Itàlia, Andorra), comunitats autònomes, províncies i departaments no permetria en cap cas parlar d'una xarxa d'espais naturals protegits als Països Catalans. La situació és complexa, les diferents normatives que afecten el territori de manera geogràfica i sectorial són dissenyades i aplicades pels diferents organismes de governs estatals, autonòmics, diputacions provincials, prefectures, consells insulars i municipis.

Respecte del fet protegit pels espais naturals reconeguts, la diversitat recollida per les diferents figures de protecció és realment notable. Als Països Catalans és possible fer una transició des dels prats alpins fins a les dunes litorals en pocs quilòmetres. Als espais naturals protegits dels Països Catalans tenim representats:

És veritat que hi ha ambients sense representar com els pseudoesteparis de la plana agrícola de Lleida o els del país de la pinassa a la Catalunya central, com també és cert que s'han obviat els espais protegits només per figures de la xarxa europea Natura 2000 (cas dels secans de Lleida).

TaulaModifica

Denominació Nom Extensió Data de declaració Lloc
Parcs nacionals Aigüestortes i estany de Sant Maurici 14.119 ha 1955 Catalunya Lleida L'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran
Arxipièlac de Cabrera 10.021 ha 1991 Illes Balears Cabrera Al sud de l'illa de Mallorca
Parcs naturals Muntanya de Montserrat Catalunya Barcelona L'Anoia, el Bages i el Baix Llobregat
Sant Llorenç del Munt i l'Obac 13.694 ha 1972 El Bages, el Moianés i el Vallés Occidental
Montseny 31.064 ha 1978 Barcelona i Girona Osona, la Selva i el Vallés Oriental
Cadí Moixeró 41.059.690 ha 1983 Barcelona, Girona i Lleida L'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya
Aiguamolls de l'Empordà 4.731 ha 1983 Girona L'Alt Empordà
Cap de Creus 13.844 ha 1998
Montgrí, illes Medes i baix Ter 22 ha 2010 L'Alt i el Baix Empordà
Zona volcànica de la Garrotxa 15.000 ha La Garrotxa
Capçaleres del Ter i del Freser 14.750 ha 2015 El Ripollés
Alt Pirineu 69.850 ha 2003 Llleida L'Alt Urgell i el Pallars Sobirà
Els Ports 35.050 ha 2001 Tarragona El Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta
Delta de l'Ebre 7736 ha 1983 El Baix Ebre i el Montsià
Serra de Montsant 9.242 ha 2002 El Priorat
Dragonera 288 ha 1995 Illes Balears Dragonera A l'oest de Mallorca
Ses Salines 15.396 ha 2001 Eivissa i Formentera Sant Josep de sa Talaia i els Freus
L'Albufera de Mallorca 1.708 ha 1988 Mallorca Alcúdia, Muro i Sa Pobla
Península del Llevant 1.500 ha 2001 Artà
Mondragó 785 ha 1992 Santanyí
S'Albufera des Grau 1.907 ha 1995 Menorca Maó
Carrascar de la Font Roja 2.450 ha 1987 País Valencià Alacant L'Alcoià
Llacunes de La Mata i Torrevella 3.700 ha 1989 El Baix Segura
Salines de Santa Pola 2.574 ha 1988 El Baix Vinalopó
Fondo 2.495 ha 1988
Penyal d'Ifach 47 ha 1987 Calp
Massís del Motgó 2.092 ha 1987 La Marina Alta
Marjal de Pego-Oliva 1.248 ha 1995 La Marina Alta i la Safor
Serra Gelada 5.655 ha 2005 La Marina Baixa
Serra Mariola 17.257 ha 2002 Alacant i València L'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida
Penyagolosa 1.094 2006 Castelló L'Alcalatén
Serra d'Espadà 31.182 ha 1998 L'Alt Millars, l'Alt Palància i la Plana Baixa
Serra d'Irta 12.000 ha 2002
Tinença de Benifassà 4.965 ha 2006 El Baix Maestrat i els Ports
Prat de Cabenes-Torreblanca 865 ha 1994 La Plana Alta
Serra Calderona 17.772 ha 2002 Castelló i València L'Alt Palància el Camp de Morvedre, el Camp de Túria i l'Horta Nord
Túria 4.480 ha 2007 València El Camp de Túria i l'Horta Oest
Xera - Sot de Xera 6.451 ha 2007 La Plana d'Utiel i els Serrans
Pobla de Sant Miquel 6.300 ha 2007 Pobla de Sant Miquel
L'Albufera 21.120 ha 1986 La Ribera Alta, la Ribera Baixa i l'Horta
Gorges del Cabriol 31.446 ha 2005 País Valencià i Castella - la Manxa València i Conca La Plana d'Utiel
Paisatges protegits La Solana de Benicadell 900 ha 2006 País Valencià Alacant El Comtat i la Vall d'Albàida
Les Sorts 100 ha 2006
Puigcampana i el Ponotx La Marina Baixa
Serra de Bèrnia i Ferrer 2.843 ha 2006 La Marina Alta i la Marina Baixa
Serra del Maigmó i Serra del Sit L'Alacantí, l'Alcoià i el Vinalopó MItjà
Serpis 10.000 ha 2007 Alacant i València L'Alcoià, el Comtat i la Safor
Les Goles del Millars 346 ha 2000 Castelló La Plana Alta i la Plana Baixa
La Umbria de Benicadell 2.103 ha València

Vegeu tambéModifica

FontModifica