Esparver comú

(S'ha redirigit des de: Esparver)
Per a altres significats, vegeu «esparver (desambiguació)».

L'esparver comú,[1] esparver,[2][3] astoret[4] o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[5][6] Es troba a zones forestals temperades d'Europa, Àsia i Àfrica. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[7]

Infotaula d'ésser viuEsparver comú
Accipiter nisus Modifica el valor a Wikidata
Sperber (Accipiter nisus) male -20200308 (2).JPG
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Principal font d'alimentacióocell, insectes i Esciúrids Modifica el valor a Wikidata
Esperança de vida4 anys Modifica el valor a Wikidata
Pes110 g
22,5 g (pes al naixement)
150 g (pes adult, mascle)
290 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,67 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,2 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22695624 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereAccipiter
EspècieAccipiter nisus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
AccipiterNisusIUCNver2018 2.png
Modifica el valor a Wikidata

MorfologiaModifica

 
Esparver vulgar en vol.

És una au d'entre 28 i 38 cm de longitud i una envergadura entre els 60 i els 80 cm. Les femelles són molt més grosses que els mascles. L'ala d'una femella sol mesurar entre 20 i 25 cm i la d'un mascle entre 16 i 21 cm.

El seu pes oscil·la entre els 94 i 173 grams els mascles i entre 208 i 380 grams les femelles.

El mascle d'esparver té les parts superiors de color gris pissarra i que al cap li forma una caputxa uniforme que li arriba a la base dels ulls, ben separat de les galtes de color vermellós. Les parts inferiors tenen franges de color vermellós que tendeixen a difuminar-se als laterals en un color més homogeni. La cua té quatre o cinc bandes fosques (3 d'elles completament visibles) visibles tant per la part superior com la inferior.[8] Té les ales curtes i arrodonides i mentre vola, vista des de baix, les ales es veuen clarament barrades. Sol tenir l'iris de color taronja, tot i que pot anar de color groc fins al taronja vermellós. Ens els mascles tendeix a enfosquir-se amb l'edat.[9]

Les femelles presenten la part superior de color gris bru i les parts inferiors de color més blanquinós, amb franges de color marronós i a vegades vermellós. El dibuix de la cara destaca més que el del mascle degut a la presencia d'una cella clara i fina que contrasta amb la resta de la cara que és més fosca. L'iris normalment és groc o ataronjat.

Els joves sé solen assemblar més a la femella adulta. El plomatge adult s'assoleix a l'edat d'un any.

SubespèciesModifica

ReproduccióModifica

 
Ous d'Accipiter nisus

Aprofita un arbre (generalment, un pi) per fer-hi el niu, a base de branques que hi transporta. Realitza una sola posta anual, entre abril i juny. Habitualment pon entre 4 i 5 ous (en alguns casos fins a 7). La femella els cova entre 33 i 35 dies. L'eclosió dels ous és asíncrona i els joves emprenen el vol al cap d'uns 30 dies aproximadament.[9]

AlimentacióModifica

És molt voraç i caça tant al descobert com a l'aguait, pardals, estornells, fringíl·lids, talps, ratolins, insectes, etc.[10]

HàbitatModifica

Prefereix boscos més humits que els de l'astor. Se’l troba per tota Europa i s'expandeix per totes les regions temperades i subtropicals. Es comú en la majoria de zones boscoses de la distribució geogràfica i també en zones més obertes i amb arbres més dispersos.[7]

Distribució geogràficaModifica

Viu a gairebé tot Euràsia. Nia i hiverna al Principat de Catalunya i al País Valencià, i a les Balears només hiverna.

CostumsModifica

Només allà on existeix bosc demostra ésser un caçador hàbil, ràpid i que basa el seu èxit en el factor sorpresa. És migrador parcial a l'hivern i arriba fins al sud del Sàhara.

És una au solitària, com a molt viu en parella. Durant les migracions no forma grups. Normalment és silenciós excepte en període reproductiu. És una au migratòria regular i es desplaça normalment entre setembre i octubre.

ProteccióModifica

És una espècie protegida. Les seves principals amenaces i causants del descens de la seva població són la caça, l'ús de plaguicides, l'explotació dels seus nius, la destrucció de l'hàbitat per mitjà de tales i incendis, la col·lisió amb els cables elèctrics i la molèstia de l'home durant la nidificació.[7]

ReferènciesModifica

  1. «Esparver comú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 26 desembre 2022 (català)
  2. «esparver». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Diccionari Normatiu Valencià
  4. https://dlc.iec.cat/Results?EntradaText=astoret&operEntrada=0
  5. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
  6. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 279. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  7. 7,0 7,1 7,2 BirdLife International. «Eurasian Sparrowhawk. Accipiter nisus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 26 desembre 2022].
  8. Murray (F.S.A.L.), James A. The Avifauna of the Island of Ceylon: A Systematic Account with Descriptions of All the Known Species of Birds Inhabiting the Island, Also Observations on Their Habits, Nidification, &c, and Tables of Their Geographical Distribution Throughout India (en anglès). Asian Educational Services, 2005. ISBN 978-81-206-1974-6. 
  9. 9,0 9,1 Gianni Ravazzi, Gianni. El gran libro de las rapaces diurnas (en castellà). Barcelona: De Vecchi Ediciones, 2017, p. 36-37. ISBN 9781683254430. 
  10. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 36-37. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externsModifica