Viquipèdia

Parc de la Serralada Litoral: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
gdsfgfdsgfsgsf
Revertides les edicions de: 90.71.60.190 fins l'última edició de: JoRobot (HG) (3.1.22)
Línia 1:
{{sem-fontes
{{Infotaula d'Espais naturals
|nom_de_l'_Espai_Natural = La Conreria Sant Mateu Céllecs
|imatge = [[Fitxer:Castell de Burriac Catalunya.JPG|300 px]]
|peu_de_foto = Vista del [[Castell de Burriac]]
|nivell de protecció = Espai d'Interès Natural Protegit
|superfície = 7.400 ha
|coordenades =
|país = {{Bandera|Catalunya}} [[Catalunya]]
|localització = Alella, masia Can Magarola
|administració = Consorci del Parc de la Serralada Litoral
|Any d'aprovació del Pla Especial = 2004
|Any de declaració de Parc Natural =
|vegetals =
}}
A '''Junta Autónoma de Estradas''' (JAE) é um organismo com autonomia administrativa e contabilidade própria criada pelo Decreto Lei 13:696, de [[20 de Julho]] de [[1927]], do [[Ministério do Comércio e Turismo]]. Segundo o decreto, a ele foi atribuída a "construção de modernas pavimentações, a reconstrução das antigas em grandes troços, a reparação e construção das obras de [[arte]] mais importantes e o estudo e construção das grandes extensões de estradas que faltam para concluir a rede do Estado".
El '''Parc de la Serralada Litoral''' és un parc que protegeix part de la [[Serralada de Marina]]. Pertany a la xarxa de [[Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona]]. És gestionat des de l'any 1992 per un concrs format per la [[Diputació de Barcelona]], la [[Generalitat de Catalunya]], el Consell Comarcal del Maresme, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i els Ajuntaments d'Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. Es regeix pel Pla especial aprovat el 2004.
 
{{Esboço}}
Després de l'ampliació aprovada pel Govern de la Generalitat el 9 d'abril de 2013 protegeix 7.400 hectàrees,<ref>[http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/catalunya/pulmo-verd-del-maresme-guanya-terreny-per-blindar-se-2426111 El pulmó verd del Maresme guanya terreny per blindar-se]</ref> que inclouen part dels termes municipals d'[[Alella]], [[Argentona]], [[Cabrera de Mar]], [[Cabrils]], [[Martorelles]], [[Montornès del Vallès]], [[Òrrius]], [[Premià de Dalt]], [[La Roca del Vallès]], [[Santa Maria de Martorelles]], [[Teià]], [[Tiana]], [[Vallromanes]], [[Vilanova del Vallès]] i [[Vilassar de Dalt]]. Geogràficament, la zona correspon a l'extrem nord de la [[Serralada de Marina]]. L'altitud màxima del parc és el [[Turó de Céllecs]] que té 534 metres.<ref>{{ref-llibre|cognom=Lorenzo |nom=Cecília |cognom2=Fernández |nom2=Isaac | editor=Diputació de Barcelona |títol= Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona |edició=1a ed.| editorial=Ormobook serveis editorials |lloc=Barcelona |data= novembre 2009 |pàgines= 85 |id=B-38.667-2009 }}</ref>
 
{{DEFAULTSORT:Junta Autonoma Das Estradas}}
==Geologia i relleu==
[[Categoria:Instituições de Portugal]]
 
El procés de formació geològica de la [[Serralada Litoral Catalana]] va tenir sis fases i una durada d'uns 570 milions d'anys. El resultat ha estat un dels afloraments granítics més grans dels [[Països Catalans]], el qual s'estén pel [[Maresme]], el [[massís del Montseny]] i el [[massís de les Gavarres]]. Les 6 fases de formació geològica són les següents:<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 14-15.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàgs. 14-15.</ref>
 
* Inicis del [[Paleozoic]] (fa 570 milions d'anys), en una conca sota el nivell del mar es formen uns dipòsits de diferents materials, principalment d'origen químic ([[carbonat]]s) i detrítics ([[argiles]] i [[llim]]s), que donaran lloc a [[Pissarra|pissarres]], [[esquist]]s i roques calcàries.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 14-15."/>
* Finals del [[Paleozoic]] (fa 300 milions d'anys): unes forces compressives van començar a plegar i aixecar aquests materials del fons marí i van formar una cadena muntanyosa que va emergir a la superfície.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 14-15."/>
* Finalitzat el plegament (fa 280 milions d'anys), es va produir una pujada de material fos (magma àcid) que es refredava abans d'aflorar a la superfície i va originar els granitoides. Aquest fenomen s'anomena [[intrusió]] i va originar les [[Roca ígnia|roques ígnies]]. Posteriorment, va pujar més [[magma]] per les esquerdes formant les [[Roca filoniana|roques filonianes]].<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 14-15."/>
* Durant el període [[Secundari]] i [[Terciari]], damunt d'aquests materials se'n van anant dipositant altres (calcàries, [[marga|margues]] i [[gres]]os). Als inicis del [[Cenozoic]] (fa 66 milions d'anys), hi va haver una nova etapa compressiva molt més important, ja que originar els [[Pirineus]] i els [[Alps]], va elevar de nou la serralada i va produir múltiples esquerdes a les [[Roca ígnia|roques ígnies]].<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 14-15."/>
* A començaments del [[Miocè]] (fa uns 20 milions d'anys), durant una etapa distensiva, l'[[escorça terrestres|escorça]] es va separar, i va provocar l'enfonsament de la zona central (el [[Vallès]]). Els dos costats elevats d'aquesta fossa són actualment la [[Serralada Litoral]] a la banda est i la [[Serralada Prelitoral]] a la banda oest.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 14-15."/>
* La posterior [[meteorització]] dels granitoides i l'[[erosió del sòl]] han acabat conformant el relleu actual de la [[Serralada Litoral]], de formes arrodonides i pendents suaus, amb abundància de pedres oscil·lants, torres rocalloses, boles o esferes granítiques, tafones, etc.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 14-15."/>
 
La desintegració del [[granit]], a causa de les altes temperatures diürnes i el [[diòxid de carboni]] de l'aigua de pluja, produeix el típic [[sauló]], material sorrenc de gra gros i color daurat. L'aigua l'escampa pels camins i rieres fins a arribar al mar, on es formen les platges.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 14-15."/>
 
===Turons i miradors===
[[imatge:Mirador Cornisa.JPG|dreta|thumb|800px|Vista des del [[Mirador de la Cornisa]]]]
Encara que gairebé tota la [[Serralada Litoral Catalana]] és en si mateixa un excel·lent mirador, hi ha indrets que mereixen una menció a banda: alguns són miradors amb baranes, bancs i plafons informatius, altres són simplement turons amb bona vista i n'hi ha que són simplement llocs estratègics que donen una perspectiva diferent del paisatge. Un dels atractius de qualsevol turó que no estigui cobert d'arbres és poder contemplar la migració dels ocells quan passen per sobre del Parc (el març i l'abril a la primavera, mentre que a la tardor s'esdevé entre el setembre i el novembre). Hi passen moltes espècies, tant de dia com de nit. El cim més alt del Parc és el [[Turó Rodó (Serra de Marina)|Turó Rodó]] (530 metres [[msnm]]) al massís de Céllecs, seguit del [[Turó de Céllecs]] (534 m), el de [[Sant Mateu (Premià de Dalt)|Sant Mateu]] (466 m), [[Turó de Galzeran|el de Galzeran]] (484 m), el d'en Cirers (470 m), [[Turó de Ca l'Amar|el de Ca l'Amat]] (416 m) i [[Turó d'en Baldiri|el d'en Baldiri]] (431 m), tots ells excel·lents miradors:<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 147-156.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàgs. 147-156.</ref>
 
{{refbegin|3}}
* [[Mirador de la Cornisa]]
* [[Mirador de Céllecs]]
* [[Mirador de Nou Pins]]
* [[Mirador d'en Pere]]
* [[Roca d'en Punsola]]
* [[Turó d'en Galzeran]]
* [[Turó de l'Infern]]
* [[Turó de Lledó]]
* [[Montcabrer (Maresme)|Turó de Montcabrer]]
* [[Turó d'en Cirers]]
* [[Turó d'en Baldiri]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 147-156."/>
{{refend}}
 
==Hidrologia==
 
La xarxa hidrològica del Parc no està gaire desenvolupada: hi abunden torrents i rieres, a causa de l'elevació del terreny i la curta distància fins al mar i les planes del [[Vallès]], però la majoria són de cabal estacional. En l'actualitat només hi ha quatre cursos d'aigua més o menys permanents, encara que el seu cabal és minso o gairebé inexistent en temporades de sequera: les rieres de [[Riera de Clarà|Clarà]] i de Riudemeia, i els torrents d'en Cuquet i de Sant Bartomeu. Hi ha gran quantitat de fonts al Parc, però, malauradament, la majoria només ragen en temporades de pluja i no tenen garantia de potabilitat.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 15-16.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàgs. 15-16.</ref>
 
Les precipitacions no són excessivament abundants, però sí suficients per mantenir un bon nivell d'humitat per a la vegetació. Hi ha un cert dèficit d'humitat durant els mesos de juliol i agost que es compensa, en part, gràcies a la [[marinada]]. Aquestes brises, que bufen de mar a muntanya, van carregades d'humitat que es condensa en arribar a una altura determinada i ajuda al sosteniment de les masses vegetals.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 15-16."/>
 
L'aigua sempre ha estat un recurs relativament escàs dins del Parc i a les poblacions circumdants, sobretot a les del vessant del [[Maresme]]. Tot i el nombre de fonts i torrents existents, el seu cabal era insuficient per al proveïment de la població i els conreus. Abans de la portada d'aigua del [[Ter]], una bona part del subministrament s'obtenia de les mines d'aigua, de les quals encara n'hi ha força en funcionament.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 15-16."/>
 
Com a excepció a aquesta escassetat, però de fet ja a la perifèria del Parc, tenim l'aqüífer del Besòs i el de la [[riera d'Argentona]], un dels més importants de la costa catalana. Un tret curiós de la rodalia del Parc és el [[riu Besòs]], que neix al sud de [[Montmeló]] com a conseqüència de la fusió dels rius [[Riu Congost|Congost]] i [[Mogent]], i mor al mar després de solament 17,7&nbsp;km de recorregut.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 15-16."/>
 
===Fonts===
[[Fitxer:Font de les perdius-teia-2013.JPG|240px|dreta|thumb|[[Font de les Perdius]]]]
Les fonts hi són molt nombroses, encara que la majoria ja no ragen o bé ho fan puntualment. Els motius, en general, són la sobreexplotació dels [[aqüífer]]s i la manca de manteniment de les mines. En alguns casos, el propietari de la mina ha tallat el subministrament a la font per disposar de més cabal per al seu ús particular.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 107-144."/>
 
N'hi ha poques que a hores d'ara tinguin garantia de potabilitat: l'aigua sol estar contaminada per [[nitrat]]s, [[pesticides]], pèrdues del [[clavegueram]] i filtracions de [[Fossa sèptica|fosses sèptiques]].<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 107-144."/>
 
Aquestes fonts eren un lloc molt freqüentat els dies de festa: s'hi anava a dinar o berenar i a passar-hi l'estona. Fins i tot a ballar [[sardanes]] i fer [[aplec]]s, ja que la tradició de les [[Fontada|fontades]] va estar molt estesa a principis del {{segle|XX|s}}. Els canvis de costums en el lleure han fet que la majoria d'aquests indrets hagin quedat obsolets i abandonats. Malgrat tot, encara n'hi ha unes quantes que conserven part del seu antic encant:<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 107-144."/>
 
{{refbegin|3}}
* [[Font de Ca la Teresa]]
* [[Font de Can Blanc]]
* [[Font de Can Gurguí]]
* [[Font de Can Gurri]]
* [[Font de la Mansa]]
* [[Font de la Mare de Déu de Malanyanes]]
* [[Font de la Mercè]]
* [[Font de la Puput]]
* [[Font de la Teula]]
* [[Font de les Perdius]]
* [[Font de l'Esquerda]]
* [[Font de Sant Bartomeu de Cabanyes]]
* [[Font de Sant Mateu]]
* [[Font de Sant Mateu Vella]]
* [[Font del Botxer]]
* [[Font del Dragó]]
* [[Font del Ferro de Martorelles]]
* [[Font del Fonoll]]
* [[Font del Garrofer d'en Manel]]
* [[Font del Llop (Argentona)|Font del Llop]]
* [[Font del Llorer]]
* [[Font del Pericó d'en Canal]]
* [[Font del Porc]]
* [[Font del Raget d'en Ramon]]
* [[Font del Remei]]
* [[Font del Safareig]]
* [[Font del Sarau]]
* [[Font del Senglar]]
* [[Font del Torrent de Can Blanc]]
* [[Font del Vedat]]
* [[Font dels Ajupits]]
* [[Font dels Àlbers d'en Javà]]
* [[Font dels Eucaliptus]]
* [[Font dels Gossos (Cabrils)|Font dels Gossos]]
* [[Font d'en Dirol]]
* [[Font d'en Mamet]]
* [[Font Freda (Vilassar de Dalt)|Font Freda]]
* [[Font Picant de Cabrera]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 107-144.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàgs. 107-144.</ref>
{{refend}}
 
===Mines d'aigua===
 
Durant el [[segle XVIII]], la construcció de mines d'aigua va constituir un pas important en la recuperació de la zona. Algunes encara estan en perfecte funcionament, abastint [[masies]] i cases de poble. Altres, amb un manteniment de subsistència, donen aigua a fonts i dipòsits per als [[bomber]]s. Només en el terme de [[Premià de Dalt]] n'hi ha unes 50 inventariades i les existents a tot el Parc podrien ésser centenars. Aquestes mines condueixen l'aigua del [[subsòl]] a la superfície, que després es canalitza i baixa per gravetat fins al lloc on s'emprarà. Cal, doncs, inicialment trobar un lloc on hi hagi prou aigua. Un sistema és fer pous fins a localitzar-la i després una galeria en suau pendent des de l'[[aqüífer]] fins a l'exterior. Un altre és iniciar la galeria a la superfície i endinsar-se a la muntanya en cerca de l'aigua. A causa dels costos de manteniment, l'electrificació que va permetre utilitzar bombes d'extracció i, finalment, l'arribada de l'aigua del [[Ter]], la majoria de mines han quedat abandonades.<ref name="Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]].">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàg. 131.</ref> Algunes de les més importants són aquestes:
 
{{refbegin|3}}
* [[Mina del Vedat]]
* [[Mina d'en Botey]]
* [[Mines del Serviol]]
* [[Mines del Torrent de Can Pau Sires]]
* [[Mines d'en Puig]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 107-144."/>
{{refend}}
 
===Pous===
 
{{refbegin|3}}
* [[Pou de Can Cabanyes]]
* [[Pou de la Font del Ferro de Cabrera]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 107-144."/>
{{refend}}
 
===Basses===
 
De [[Bassa|basses]], n'hi ha moltes, al Parc (com a mínim, tantes com [[masies]]). La seua funció de dipòsit era vital quan l'única aigua de la qual es disposava era la de les fonts i les mines. Avui dia en queden unes quantes que, per una raó o una altra, encara es mereixen una visita. D'altra banda, cal destacar l'existència de nombroses basses de senglars: es tracta de bassals no gaire grans, on només hi ha aigua quan plou, on es banyen els [[senglar]]s i es rebolquen en el [[Fang (geologia)|fang]] per a desparasitar-se. A prop, sempre hi ha un o més arbres, normalment pins de bona mida, arrebossats de fang a la part baixa: ho fan els senglars que, un cop s'han rebolcat a la bassa, van a gratar-se a l'[[Escorça (anatomia vegetal)|escorça]] d'aquests arbres per a desprendre's del fang.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 107-144."/>
 
{{refbegin|3}}
* [[Bassa de Ca l'Argent]]
* [[Bassa de Sant Mateu]]
* [[Bassa de Senglars de la Creu del Bei]]
* [[Bassa de Senglars de les Banyadores]]
* [[Bassa de Senglars de Sant Bartomeu]]
* [[Basses de Can Maimó]]
* [[La Bassasa]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 107-144."/>
{{refend}}
 
===Torrents i rieres===
 
De torrents i rieres n'hi ha molts (com sol passar en els terrenys pendents) i la següent llista només esmenta els que tenen més o menys cabal tot l'any o, com a mínim, mantenen prou humitat per a sustentar [[Bosc de ribera|bosc i vegetació de ribera]]. És important no passar pel mig de llurs lleres (especialment amb motos o bicicletes), ja que el bosc de ribera és un dels [[ecosistemes]] més fràgils del Parc.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 107-144."/>
 
{{refbegin|3}}
* [[Riera de Riudemeia]]
* [[Torrent de Sant Bartomeu]]
* [[Torrent d'en Cuquet]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 107-144."/>
{{refend}}
 
==Vegetació==
 
En condicions normals, la serralada estaria dominada per un clar bosc d'alzinar litoral típic, barrejat amb roures a les valls més encaixades i ombrívols. En els torrents dels vessants vallesanes podríem trobar vernedes, i avellaners en les parts més ombrívoles. En el vessant del Maresme el dèficit d'aigua seria més important i els arbres caducifolis, com els pollancres o els verns, serien més escassos. A les zones més baixes les rieres es tornarien rambles mediterrànies amb pebre silvestre, però en l'actualitat són principalment bardisses. La intensa activitat humana des de temps remots, com l'artigar, el cultiu i el carboneig, ha anat reduint de manera considerable la superfície forestal primigènia i, al mateix temps, ha alterat la composició de les espècies. El bosc de ribera, per exemple, va ser substituït per plantacions artificials d'arbres de creixement ràpid fins que aquestes van deixar de ser rendibles. El paisatge vegetal característic que avui podem observar a la Serralada litoral està dominat per arbres com el pi blanc i el pi pinyer, i els roures al fons de la vall. Malgrat tot, en reductes i zones particulars hi trobem una important diversitat que evidencia l'interès botànic de la serralada. Una de les comunitats més rares (però també més genuïnes) de la serralada és la roureda de roure martinenc i africà.
 
L'alzinar litoral típic, amb marfull i aladern, creix en zones reduïdes de la serralada que han estat poc alterades. En la vessant marítim encara es troben algunes arbredes de surera amb mala herba d'estepes que són reminiscències de les extenses explotacions de suro existents antigament. Els sòls més pobres els ocupen prats secs de tipus sabanoides amb herbassars d'albellatge i fenassars. el catàleg florístic de la zona és bastant ric, tal com ho demostra el fet que s'hagin comptabilitzat (només en l'espai de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs) un total de 67 espècies d'algues, 453 de fongs, 140 de líquens, 85 de briòfits (molses i hepàtiques), 17 de pteridòfits (falgueres) i 1.083 de plantes superiors amb flor.
 
En general, un dels fenòmens que diversifica la flora és una certa influència del clima atlàntic que flueix des del Montseny cap a la costa. Per això, tot i que són poc corrents, trobem grèvols, evónimos o aurons negres. A la serralada hi ha 25 espècies que presenten en aquest espai el seu límit meridional de distribució per la península Ibèrica, unes 6 que tenen el seu límit septentrional i unes 32 espècies considerades molt rares en el conjunt de Catalunya i que presenten una reduïda distribució a la serralada. D'aquestes, 5 són endèmiques.
 
===Arbres singulars===
 
Es consideren arbres singulars tots aquells que destaquen per sobre els de la mateixa espècie (sigui per raons de mida o edat, o perquè tenen una història al darrere). Molts consten als mapes topogràfics de la zona, malgrat que alguns ja no existeixen a causa dels llamps, incendis o ventades, com el Pi d'en Casals, l'Alzina del Mal Temps o dos dels tres àlbers de la [[Font de Can Gurri]].<ref name="Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]."/>
 
Uns quants d'aquests arbres més que centenaris s'han salvat de la tala i se n'ha tingut una cura especial pel fet de complir una funció, com per exemple indicar cruïlles de camins, límits de terme municipal o límits de propietat. És el cas de les sureres de [[Surera de Burriac|Burriac]] i [[Surera de La Molinera|La Molinera]] i el [[Pi de la Creu de Can Boquet]]. Alguns arbres considerats especials no han tingut aquesta sort, ja que es van tallar de soca-rel per l'ordre de les autoritats eclesiàstiques de ''no retre culte als arbres i fonts als quals s'atribuïssin propietats curatives per llur sola presència''.<ref name="Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]."/>
 
Bastants d'aquests arbres estan inclosos en el Decret 47/1988 sobre la declaració d'Arbres d'Interès Comarcal i Local de la [[Generalitat de Catalunya]] i d'altres consten en els catàlegs municipals com a arbres d'interès local o com a patrimoni natural del municipi. Tots solen estar protegits.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 95-106."/> Són aquests:
 
{{refbegin|3}}
* [[Àlber de la Font de Can Gurri]]
* [[Alzina de Ca l'Argent]]
* [[Alzina de l'Espinal]]
* [[Alzina de Sant Mateu]]
* [[Cirerer Gros de la Font del Ferro d'Argentona]]
* [[Pi Bord d'Alella]]
* [[Pi de Can Martí de Dalt]]
* [[Pi de Can Poc]]
* [[Pi de Can Riudemeia]]
* [[Pi de la Creu de Can Boquet]]
* [[Pi de l'Espinal]]
* [[Pi del Torrent de la Molinera]]
* [[Pi i Roure de la Font de la Mansa]]
* [[Plàtan de la Font de l'Esquerda]]
* [[Roure de les Tres Branques]]
* [[Roure del Sot del Turó del Gall]]
* [[Surera de Burriac]]
* [[Surera de la Molinera]]
* [[Xiprer de Sant Bartomeu]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 95-106.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàgs. 95-106.</ref>
{{refend}}
 
==Fauna==
 
La composició faunística de la [[Serralada Litoral]] no difereix gaire de la de qualsevol de les serres mediterrànies del voltant. Tot i així, hi ha alguns elements propis d'indrets més humits localitzats. Així ho prova la presència d'ocells com la [[griva]] i el [[pinsà]] en alguns fons de vall. Val a dir, però, que l'estructura en mosaic que presenta el paisatge de la serralada afavoreix una notable riquesa en comunitats animals. Tanmateix, la ubicació geogràfica de la Serralada Litoral, orientada en paral·lel a la costa, l'ha convertit en un espai de referència per les migracions que efectuen els ocells.<ref name="Diputació de Barcelona">[http://parcs.diba.cat/web/litoral/fauna Parc de la Serralada Litoral - Diputació de Barcelona] {{ca}}</ref>
 
La informació disponible sobre els [[invertebrat]]s és, sovint, deficitària. Cal assenyalar, però, la detecció a la serralada d'elements singulars com ho palesen l'existència d'espècies noves de [[lepidòpter]]s o bé d'altres que hi tenen una de les poques localitats conegudes a la [[península Ibèrica]] (un escarabat [[tenebriònid]]).<ref name="Diputació de Barcelona"/> Al Parc, hi abunda l'arboç i, juntament amb aquest, la [[papallona de l'arboç]] (''[[Charaxes jasius]]''). És la [[papallona]] més gran de tot [[Catalunya]] (de 6 a 7&nbsp;cm) i un dels insectes més bonics de la serralada. L'[[eruga]], de color verd intens, es nodreix només de les fulles d'aquest arbre.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàg. 18.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàg. 18.</ref>
 
En l'àmbit dels [[vertebrat]]s, el coneixement científic és important. El catàleg faunístic el componen 7 espècies d'[[amfibi]]s; 13 de [[rèptil]]s, amb algun element notable com la tortuga d'aigua ibèrica; 212 espècies d'ocells, de les quals 89 nidifiquen a la serralada, d'aquestes, 5 són [[rapinyaires]] diürnes i 4 nocturnes i, finalment, 23 espècies de mamífers, tot i que un major coneixement dels [[ratpenats]] podria incrementar aquesta xifra.<ref name="Diputació de Barcelona"/> Els mamífers són més rars de veure, encara que la seua presència s'evidencia sovint. Les petjades dels [[senglar]]s en el fang d'algunes fonts o als bassals quan ha plogut són fàcils d'identificar. Detectar les [[Defecació|defecacions]] dels [[Geneta|gats mesquers]] o els brots tendres menjats pels [[cabirol]]s requereix ja més experiència. Els cabirols (que han entrat recentment al Parc provinents del veí [[Parc del Montnegre i el Corredor]], on han estat introduïts) esquiven sempre la presència humana. Al capvespre o de nit, amb sort, s'hi pot veure alguna [[guineu]] que travessa una pista forestal.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàg. 18."/>
 
Els ambients aquàtics, tot i ser en extensió molt reduïts, acullen un bon nombre d'espècies, especialment d'[[Ocell migrador|ocells migradors]] com el [[martinet de nit]] i el [[martinet blanc]], diverses espècies d'ànecs silvestres, la [[polla pintada]], el camallargues, la gamba roja i la [[gamba verda|verda]] i la [[Valona (ocell)|valona]]. Als boscos més ombrívols d'[[alzina]] hi nidifiquen l'[[aligot vesper]] i l'[[àliga marcenca]], ambdues espècies provinents d'[[Àfrica]]. A les [[brolla|brolles]] i [[garrigar]]s, els [[rèptil]]s hi troben el sol que necessiten i hi abunden les sargantanes, el llangardaix, la [[serp blanca]] i la [[serp verda]]. Els [[herbassars]] i conreus comparteixen una bona part dels vertebrats que s'hi localitzen. Els ocells insectívors hi són abundants. Entre aquests, destaquem el [[còlit ros]], el [[trist]], el botxí o el [[siboc]]. Entre els ocells granívors més interessants anomenaríem la [[guatlla]], la [[cotoliu]], l'alosa o la titella. El xoriguer empra aquests espais com a talaies per caçar els petits mamífers com la [[musaranya]] i el [[talpó]]. Els ambients [[rupícoles]], tot i no ser abundants, serveixen de refugi per a espècies de gran interès com el [[falcó pelegrí]], el [[falcó mostatxut]], el xoriguer i el [[Duc (ocell)|duc]].<ref name="Diputació de Barcelona"/>
 
Només a l'espai la Conreria-Sant Mateu-Céllecs hi ha identificades 8 àrees d'especial interès faunístic que abasta des de zones fluvials, com les planes del riu [[Mogent]], fins a zones forestals, com l'obaga de Sant Mateu.<ref name="Diputació de Barcelona"/>
 
==Ocupació humana==
[[Fitxer:Dolmen la roca d'en toni.jpg|thumb|240px|[[Roca d'en Toni|Dolmen de Can Boquet]]]]
[[Fitxer:Santa Maria de Martorelles - Dolmen de Castellruf.jpg|240px|dreta|thumb|[[Dolmen de Castellruf]]]]
[[Fitxer:La_cabana_del_moro.JPG|thumb|dreta|240px|[[Dolmen de Céllecs]]]]
[[Fitxer:Roca Foradada de Can Gol.JPG|240px|dreta|thumb|[[Roca Foradada de Can Gol]]]]
[[Fitxer:La Roca Foradada, Vallromanes.jpg|240px|dreta|thumb|[[Roca Foradada de Vallromanes]]]]
[[imatge:Gravat a la pedra de les creus.jpg|240px|dreta|thumb|Un dels [[petròglif]]s de la [[Pedra de les Creus]]]]
[[Fitxer:Pedradelesorenetes.JPG|thumb|dreta|240px|[[Pedra de les Orenetes]]]]
La zona ja era poblada de molt antic (des del període [[neolític]], entre el [[IV mil·lenni aC]] i el [[III mil·lenni aC]]) i ho proven les abundants construccions funeràries, on destaquen diversos dòlmens, roques foradades i les restes trobades en gran quantitat de jaciments (Cova d'en Pau, [[Cova d'en Joan]], [[Cova de la Granota]], [[Els Recers]], etc.).<ref name="Pàgs. 18-19.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàgs. 18-19.</ref>
 
Durant l'[[època ibèrica]] (segles [[Segle V aC|V]] a [[segle I aC|I aC]]), els [[laietans]] van poblar la zona amb una densitat important, i hi van establir nombrosos poblats assentats normalment en els turons (entre els quals destaca el poblat d'[[Ilturo]]). Després van arribar els romans al [[segle II aC]]. La ''[[pax romana]]'' va propiciar l'abandonament dels assentaments dels [[turó|turons]] i la constitució d'espais essencialment agrícoles a les planes.<ref name="Pàgs. 18-19."/>
 
Poques dades hi ha de la transició des de l'[[època romana]] fins al [[segle X]]. La major part dels pobles actuals es van anar consolidant pels volts d'aquest segle, excepte [[Vilanova del Vallès]], [[Montgat]] i [[el Masnou]], que són viles posteriors. A mitjan {{segle|XVI|s}}, el cens de les poblacions encara no era gaire important. Durant el {{segle|XVII|s}} s'inicia un augment del conreu de la vinya i els cereals. La recerca d'aigua i el seu aprofitament cap al [[segle XVIII]] suposà un pas essencial per revitalitzar l'agricultura i iniciar la recuperació econòmica i demogràfica de la zona. La [[vinya]], fins a l'arribada de la [[fil·loxera]], va generar una gran prosperitat, potenciada pel comerç amb Amèrica de l'[[aiguardent]] produït.<ref name="Pàgs. 18-19."/>
 
La serralada tornà a ésser un espai important amb l'arribada del tren el {{segle|XIX|s}}, ja que li va donar l'impuls definitiu, encara que alhora es va iniciar un despoblament progressiu de la muntanya. Tot i això, fins ben passada la [[postguerra espanyola]] encara hi havia molta gent que vivia dels recursos de la muntanya. La recol·lecció de [[Pinya (estròbil)|pinyes]] i [[glans]], gavella i [[bruc]], l'ús de diferents fustes i la fabricació de [[carbó vegetal]] eren activitats habituals amb les quals vivia força gent.<ref name="Pàgs. 18-19."/>
 
===Prehistòria===
 
Tenim pocs coneixements sobre com vivien les societats que van habitar la [[Serralada Litoral]] durant aquest període. Sabem que ja eren ramaders i agricultors, però encara continuaven caçant i recol·lectant. Probablement vivien en [[cabana|cabanes]] fetes de materials vegetals, de les quals no han quedat restes i també ho feien en abrigalls naturals allà on hi havia. Del que sí que en tenim restes són dels seus monuments rituals i funeraris ([[dòlmens]] i [[menhirs]]), roques foradades, i caus i coves habilitats com a hàbitats o espais cerimonials. Són els següents:<ref name="Pàgs. 21-47.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàgs. 21-47.</ref>
 
====Dòlmens====
 
A la [[Serralada Litoral]] trobem [[dòlmens]] de cambra simple, de [[cista]] i de galeria catalana (petita i gran). Els [[túmul]]s han desaparegut tots i només en queden restes en alguns dòlmens. Els motius d'aquesta desaparició són, per una banda, l'erosió meteorològica i, per altra, les excavacions furtives o poc professionals, en les quals es destruïen per accedir a la cambra amb més comoditat. Sembla que els dòlmens, com la resta de jaciments prehistòrics, ja es van començar a espoliar de molt antic a causa de la creença que hi havia peces valuoses en els [[Aixovar funerari|aixovars funeraris]]. A l'[[edat mitjana]] sembla que es van aturar aquestes accions (en part perquè es consideraven llocs encantats i en part perquè van anar quedant amagats per la vegetació). A principis del {{segle|XX|s}} es reprenen les excavacions, ja amb caire més científic i es comencen a catalogar. Tot i les espoliacions anteriors, en la majoria s'hi ha trobat restes suficients per datar-los i determinar el tipus de cultura dels seus constructors. Els primers arqueòlegs molt més interessants en el contingut que en el continent, no van tindre gaire cura de les estructures. Això podria explicar la desaparició dels [[túmul]]s i l'estat deficient en què es troben moltes lloses.<ref name="Pàgs. 24-25.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàgs. 24-25.</ref>
 
{{refbegin|3}}
* [[Roca d'en Toni|Dolmen de Can Boquet]]
* [[Dolmen de Can Gol I]]
* [[Dolmen de Can Gol II]]
* [[Dolmen de Can Gurri]]
* [[Dolmen de Can Planes]]
* [[Dolmen de Castellruf]]
* [[Dolmen de Céllecs]]<ref name="Pàgs. 21-47."/>
{{refend}}
 
====Menhirs====
 
Cap dels tres menhirs del Parc ha estat estudiat en profunditat per poder afirmar-ne sens dubte el seu origen [[megalític]]. Tot i això, es consideren autèntics, ja que així consten a l'inventari arqueològic del Parc. El [[Menhir de Castellruf]] és l'únic que no està ubicat ara en el seu lloc original.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàg. 30.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàg. 30.</ref>
 
{{refbegin|3}}
* [[Menhir de Cal Camat]]
* [[Menhir de Castellruf]]
* [[Menhir de la Pedra del Diable]]<ref name="Pàgs. 21-47."/>
{{refend}}
 
====Roques foradades====
 
Aquestes grans roques buidades artificialment per dins són uns [[megàlit]]s atípics i poc coneguts. No està gens clara la seua funció, però entre les diverses hipòtesis la més plausible és la de monuments funeraris o cambres sepulcrals. Se'n coneixen vuit a tot [[Catalunya]], quatre de les quals estan situades al Parc de la Serralada Litoral:<ref name="ISBN 9788415075615. Pàg. 33.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàg. 33.</ref>
 
{{refbegin|3}}
* [[Roca Foradada de Can Gol]]
* [[Roca Foradada de Can Nadal]]
* [[Roca Foradada de Can Planes]]
* [[Roca Foradada de Vallromanes]]<ref name="Pàgs. 21-47."/>
{{refend}}
 
====Caus, coves i amagatalls====
 
A la [[Serralada Litoral]], hi són abundants les agrupacions rocalloses que formen petites cambres, [[Abric rocós|balmes]] o abrigalls naturals. Aquests indrets han estat aprofitats com a hàbitats, llocs d'enterrament o espais cerimonials. En aquesta secció se n'exposen uns quants que tenen un bon interès arqueològic i alhora són fàcils de localitzar i visitar. Cal dir que cap d'ells està museïtzat i, tret d'alguna estaca informativa, només s'hi poden veure les pedres que constitueixen el continent.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàg. 36.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàg. 36.</ref>
 
{{refbegin|3}}
* [[Cambra Megalítica de Can Nadal]]
* [[Cau del Dimoni]]
* [[Cova de la Granota]]
* [[Cau de les Formigues]]
* [[Cova del Pont]]
* [[Cova d'en Joan]]
* [[Cova d'en Pau (Vilassar de Dalt)|Cova d'en Pau]]
* [[Cova dels Tres Cercles]]
* [[Els Recers]]
* [[Pedra de l'Escorpí]]
* [[Pedra d'en Muneret]]
* [[Roca del Cavall]]
* [[Roca Llobatera (Cabrils)|Roca Llobatera]]
* [[Rocs d'en Sardinyà]]
* [[Pedra de les Creus]]
* [[Pedra de les Orenetes]]
* [[Pedra Gravada del Turó dels Castellans]]
* [[Plat de Molí]]<ref name="Pàgs. 21-47."/>
{{refend}}
 
===Els ibers===
 
A partir del [[segle V aC]] es comencen a consolidar tot un seguit de poblats [[ibers]] [[laietans]] a tota la [[Serralada Litoral Catalana|Serralada Litoral]]. En els terrenys pendents (com són els del Parc de la Serralada Litoral), el sistema constructiu dels ibers consistia a fer primer un mur llarg i més o menys rectilini, que feia de paret de fons dels habitatges i, alhora, de contenció de les terres més altes. Per a bastir aquests murs mestres es buscava la [[roca mare]] com a fonament i s'emprava l'[[argila]] per a fermar els [[carreu]]s. Després s'hi afegien parets perpendiculars més curtes per delimitar els habitatges, parets que podien ésser totalment de pedra o amb el [[sòcol]] de pedra i la resta de tovot. La coberta final era vegetal. Malauradament, i a hores d'ara, no es pot gaudir plenament de tot allò que els ibers van deixar dins del Parc: en uns casos, la [[urbanització]] ha destruït en grau més o menys alt els [[Jaciment arqueològic|jaciments arqueològics]] i, en altres, han quedat dins de propietats privades. A més, la manca d'interès i de dedicació de recursos per part de les diferents [[Administració pública|administracions]] fa que encara hi hagi molt a fer en la majoria dels següents assentaments:<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 51-61.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàgs. 51-61.</ref>
 
{{refbegin|3}}
* [[Cova de les Encantades (Cabrera de Mar)|Cova de les Encantades]]
* [[Poblat de Burriac]]
* [[Poblat del Turó de Can Santpere]]
* [[Poblat del Turó de Céllecs]]
* [[Poblat ibèric de la Cadira del Bisbe|Poblat de la Cadira del Bisbe]]
* [[Poblat del Turó Cremat]]
* [[Poblat del Turó de Castellruf]]
* [[Poblat del Turó de Sant Miquel]]
* [[Sitja del Repetidor de Montcabrer]]
* [[Torre del Turó dels Dos Pins]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 51-61."/>
{{refend}}
 
===Els romans===
 
La [[Procés de romanització|romanització]] d'aquestes terres va començar el [[segle II aC]]: la ''[[pax romana]]'' i la seua organització social van fer que progressivament s'abandonessin els poblats de muntanya i es migrés cap a les planes: tant a la costa (el [[Maresme]]) com a la vall interior (el [[Vallès]]). Els [[romans]] establiren llurs vil·les en les esmentades planes, ja que era més còmode viure, conrear i comerciar. Com que el Parc només abasta terreny de muntanya, dins dels seus límits hi ha poques restes romanes en contrast amb l'abundància que n'hi ha a la rodalia (tant al llarg de la [[Via Augusta]] al [[Vallès]] com a la franja costanera del [[Maresme]]). Els romans van traçar gran quantitat de camins i vies per a controlar el territori i facilitar el comerç: la calçada i el pont de Parpers en són els més importants del Parc. No obstant això, s'han fet una bona quantitat de troballes de material en superfície no acompanyades d'estructures arquitectòniques importants. Bàsicament, es tracta de ceràmica romana corresponent a assentaments rurals de tipus agrícola o punts militars com els següents:<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 51 i 62-65.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàgs. 51 i 62-65.</ref>
{{refbegin|3}}
* [[Fortí Romà de Burriac]]
* [[Pont de la Calçada de Parpers]]
* [[Via Sèrgia]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 51 i 62-65."/>
{{refend}}
 
==Arquitectura==
 
===Arquitectura civil===
 
El Parc és força humanitzat, amb [[masies]] en actiu com a explotacions agrícoles i altres de residencials. Aquest apartat descriu una sèrie de construccions (de més o menys complexitat) que tenen un cert interès i que, la majoria d'elles, es poden visitar sense problemes.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 69-86.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàgs. 69-86.</ref>
 
{{refbegin|3}}
* [[Can Gurguí]]
* [[Forn de Can Boquet]]
* [[Forn de Parpers]]
* [[Forn del Turó del Bon Jesús]]
* [[Forns de Can Blanc]]
* [[Molí de Can Cuquet]]
* [[Molí de Can Tarascó]]
* [[Pou de Glaç de Can Maimó]]
* [[Refugi de la Ferreria del Vedat]]
* [[Torre Medieval de Parpers]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 69-86."/>
{{refend}}
 
===Arquitectura religiosa===
[[imatge:Sant Bartomeu de Cabanyes045.jpg|dreta|thumb|Façana de l'ermita de [[Sant Bartomeu de Cabanyes]]]]
Dins del Parc hi ha vuit construccions de caràcter religiós, però de tres d'elles en queda ben poca cosa (les dues capelles de Sant Miquel i el monestir de Sant Pere del Bosc). Es podria considerar [[Can Gurguí]] com la novena construcció, ja que hi ha indicis que la masia havia estat un [[convent]]. Totes les ermites que resten senceres normalment estan tancades i no es poden veure per dins si no es fan les gestions corresponents.<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 69-86."/>
 
{{refbegin|3}}
* [[Capella de Sant Miquel de Castellruf]]
* [[Capella de Sant Miquel de la Roca del Vallès]]
* [[Sant Bartomeu de Cabanyes|Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes]]
* [[Ermita de Sant Mateu del Bosc]]
* [[Sant Pere de Clarà|Ermita de Sant Pere de Clarà]]
* [[Ermita de Sant Salvador (Vilassar de Dalt)|Ermita de Sant Salvador]]
* [[Santa Maria de Malanyanes|Ermita de Santa Maria de Malanyanes]]
* [[Monestir de Sant Pere del Bosc]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 69-86."/>
{{refend}}
 
===Els castells===
 
Dins del Parc només n'hi ha tres, un dels quals hom podria dir que pràcticament és virtual, ja que les restes que en queden són molt minses. A la rodalia, però, en tenim dos més ([[el de Castell de Vilassar|Vilassar de Dalt]] i [[Castell de la Roca del Vallès|el de la Roca del Vallès]]), però estan habitats i de propietat privada (ara per ara no es poden visitar). Estan protegits per la legislació del Patrimoni Cultural Català i gaudeixen de la condició de [[Bé Cultural d'Interès Nacional]].<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 69-86."/>
 
{{refbegin|3}}
* [[Castell de Burriac]]
* [[Castell de Castellruf]]
* [[Castell de Montornès|Castell de Sant Miquel]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 69-86."/>
{{refend}}
 
===Les barraques de vinya===
 
Un element abundant al Parc són les [[barraca de vinya|barraques de vinya]] o de pagès. Presenten una factura molt variada, però sempre intenten aprofitar elements natural per a obtindre el màxim servei amb el mínim esforç. Així doncs, en tenim d'excavades al [[sauló]] en un marge del terreny i altres que aprofiten coves o abrigalls naturals. També tenim construccions d'obra, normalment senzilles i funcionals (tret d'alguna excepció, com ara la [[Casa del Moro]]). Una característica d'aquestes barraques és l'habitual presència d'una [[figuera]] molt a prop, la qual servia per a fer ombra i alhora proveir de fruita al [[pagès]].<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 69-86."/>
 
{{refbegin|3}}
* [[Barraca de Vinya del Mas Coll I]]
* [[Barraca de Vinya del Mas Coll II]]
* [[Casa del Moro]]
* [[Cau de la Guineu]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 69-86."/>
{{refend}}
 
==Altres singularitats==
[[imatge:Monument als Caiguts - Collada de Parpers 01.JPG|dreta|thumb|[[Capella del Coll de Parpers]]]]
Hi ha elements del Parc que, per llurs característiques, no tenen cabuda en els capítols precedents. Tot i això, alguns són importants, altres interessants i tots plegats, com a mínim, curiosos de conèixer. Són els següents:<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 159-170.">Triquell i Salomé, Adrià, [[2012]]. ''Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)''. Editorial Piolet, [[Barcelona]]. ISBN 9788415075615. Pàgs. 159-170.</ref>
 
{{refbegin|3}}
* [[Capella del Coll de Parpers]]
* [[Capelleta del Coll de Can Gurguí]]
* [[Creu del Bei]]
* [[Dolmen Fals de Can Maimó]]
* [[Fita Cartoixana I]]
* [[Fites Cartoixanes II-III]]
* [[Monòlit del Coll de Burriac]]
* [[Necròpoli Medieval de Can Boquet]]
* [[Pedra de la Cabra]]
* [[Pedra de l'Elefant, l'Indi i el Moai]]
* [[Pedra del Llamp]]
* [[Pedrera del Tercio]]
* [[Roca de les Tres Cassoletes]]
* [[Roca del Dinosaure]]
* [[Roca d'en Riera]]
* [[Sagrat Cor de Teià]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 159-170."/>
{{refend}}
 
===Roques d'escalada===
 
La configuració granítica d'aquesta serra permet la pràctica de l'[[escalada]] en molts dels seus indrets. No hi ha grans parets, però la facilitat d'accés fa que sigui un bon lloc per aprendre i entrenar-se per reptes de més dificultat. Aquests són els llocs més coneguts (encara que n'hi ha molts més), els quals estan equipats amb clavilles i plaquetes:<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 159-170."/>
 
{{refbegin|3}}
 
* [[Roca de l'Andreu]]
* [[Roca del Contravent]]
* [[Roques de Céllecs]]
* [[Roques de l'Ignasi i Cau de la Guineu]]
* [[Roques Noves]]<ref name="ISBN 9788415075615. Pàgs. 159-170."/>
{{refend}}
 
== Referències ==
 
{{referències|2}}
 
== Bibliografia ==
 
* Bassa i Vila, Oriol; Pujol i Collet, Joan; Farell i Garrigós, David, [[1994]]. ''Coneguem [[Burriac]] i [[Montcabrer (Maresme)|Montcabrer]]. Itineraris de natura, història i paisatge''. Col·lecció de Llibres de Natura del Maresme. [[Argentona]]: Natura (entitat de medi ambient).
* Borràs i Ferré, Jaume, [[2009]]. ''[[Ilturo]], l'oppidum laietà. Els contes que expliquen les pedres''. [[Cabrera de Mar]].
* Diversos autors, [[2009]]. ''De Cardedeu al Megalitisme: forces tel·lúriques, dòlmens i menhirs''. [[Cardedeu]]: Ajuntament de Cardedeu.
* Diversos autors, [[2007]]. ''Parcs de la Serralada Litoral i [[Serralada de Marina]]''. [[Barcelona]]: [[Diputació de Barcelona]].
* Fàbrega, Albert, [[2000]]. ''Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya''. [[Sant Vicenç de Castellet]]: El Farell Edicions.
* Gurri, Josep; Rovira, Amadeu, [[2000]]. ''Les fonts del [[Vallès Oriental]]: de [[Sant Fost de Campsentelles|Sant Fost]] a [[La Roca del Vallès|la Roca]]''. Lauro (revista), núm. 19. [[Granollers]].
* Pascual, Ramon, [[2009]]. Guia d'arbres per a nois i noies. [[Valls]]: Cossètania Edicions.
* Pérez i Mir, Anna; Juan, Xavier de, [[2004]]. ''Guia del Parc de la Serralada Litoral''. [[Barcelona]]: [[Editorial Pòrtic]].
 
== Enllaços Externs ==
 
* [http://www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?parc=6 Parc de la Serralada de Litoral]
{{Autoritat}}
 
<!--ORDENA generat per bot-->
{{coord|41|32|34|N|2|20|51|E|display=title}}
 
{{ORDENA:Parc De La Serralada Litoral}}
[[Categoria:Parcs naturals de Catalunya|Parc de la Serralada litoral]]
[[Categoria:Geografia d'Alella]]
[[Categoria:Geografia d'Argentona]]
[[Categoria:Geografia de Cabrera de Mar]]
[[Categoria:Geografia de Cabrils]]
[[Categoria:Martorelles]]
[[Categoria:Montornès del Vallès]]
[[Categoria:Premià de Dalt]]
[[Categoria:Geografia de la Roca del Vallès]]
[[Categoria:Santa Maria de Martorelles]]
[[Categoria:Teià]]
[[Categoria:Geografia de Tiana]]
[[Categoria:Geografia de Vallromanes]]
[[Categoria:Geografia de Vilanova del Vallès]]
[[Categoria:Geografia de Vilassar de Dalt]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_la_Serralada_Litoral»