Viquipèdia

Força Aèria de Mèxic: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m bot: - va anar el + va ser el
més desastres del traductor #NRACT
(Hi ha una revisió intermèdia que no es mostren del mateix usuari)
Línia 36:
 
=== Conflictes de 1920 a 1940 ===
L'agost de 1920, el president interí [[Adolfo de la Huerta|Adolfo de l'Horta]]<ref>No confondre amb [[Victoriano Huerta Márquez|Victoriano Huerta]].</ref> va contractar a tres famosos pilots estrangers veterans de la [[Primera Guerra Mundial]] per entrenar pilots mexicans en tàctiques modernes i organitzar una força aèria independent i funcional. Els instructors estrangers eren el nord-americà Ralph O'Neill,
l'alemany Fritz Bieler i el francès Joe Ben Lievre.<ref name="O’Neill, Ralph flying in Mexico">{{ref-web|cognom= Velásquez|nom= Alejandro|títol= O’Neill, Ralph flying n Mexico|any= 28 d'octubre de 1993| editor= ''Skyways'' magazine|url = http://www.aeroknow.com/skyways.htm| consulta= consultado el 1 de marzo de 2008}}</ref><ref name="''Ralph O’Neill en México'' La Historia de Uno de los Forjadores de la Aviación Militar Mexicana">{{ref-web|cognom= Flores|nom= Santiago|títol= Historia de la aviación|any= 2006| editor= ASPJ|url = http://www.airpower.maxwell.af.mil/apjinternational/apj-s/2006/1tri06/flores.html| consulta= consultado el 1 de marzo de 2008}}</ref> Ralph O’Neill va ser designat instructor en cap de l'Escola Militar d'Aviació i lloc a les ordres del general Pilot Aviador Gustavo Salines.<ref name="''Aviators''">{{ref-web|títol= Early bird| editor= AVIATORS|url = http://www.earlyaviators.com/esaligus.htm| consulta= consultado el 1 de marzo de 2008}}</ref>
Els instructors Mexicansmexicans van ser Alberto SalinesSalinas Carranza, HoraciHoracio Ruiz Gaviño, els germans Juan Pablo i Eduardo Aldasoro Suárez i Alfonso VergeVirgen BressoliMeza.<ref name="Alberto Salinas Carranza">{{ref-web|títol= Alberto Salinas Carranza| editor= Early bird|url = http://www.earlyaviators.com/esalialb.htm| consulta= consultado el 1 de marzo de 2008}}</ref><ref name="Foto galería de la Fuerza Aérea Mexicana">{{ref-web|cognom= SEDENA|títol= Foto galería de la Fuerza Aérea Mexicana| editor= SEDENA|url = http://www.sedena.gob.mx/index.php?id_art=342| consulta= consultado el 1 de marzo de 2008}}</ref>
[[Fitxer:3-farell-5-Manuel-Solis.jpg|dreta|thumb|250x250px|Alfredo Lezama Álvarez, Rafael Ponce de León i Luis Farell Cubillas al centre; A l'extrema dreta està Eliseo Martín del Camp (1924)]]
[[Fitxer:Pilotos mexico 1924-1929.jpg|dreta|thumb|250x250px|Alfredo Lezama Álvarez, X, Eliseo Martín del Camp, seguit de Rafael Ponce de León; el setè és Roberto Fierro. 1924.]]
Durant 1923 i 1929, Mèxic es va veure embolicat en diverses insurreccions de tipus religiós, territorial i militar, per la qual cosa es va requerir que la FAM es desplacés ràpidament per tot el país per donar suport a l'exèrcit federal. Aquesta era una època en la qual donada l'escassetat produïda per la guerra a [[Europa]], Mèxic posseïa solament 18 avions: quatre [[Biplà|biplanos]] ''Brown Special'' i alguns TNCA fets a Mèxic. El Coronel O’Neill va reportar al general [[Plutarco Elías Calles|Plutarc Elías Calles]] que la majoria de la flota disponible (13 avions en servei i 5 en reparació) havia de ser reemplaçada, ja que no podia seguir-se usant per ser obsoleta i desgastada. Mèxic llavors va adquirir avions anglesos Avro 504K i 504J, els quals serien després fabricats a Mèxic amb el nom de [[Avro 504|Avro]] Anáhuac. Així mateix, al maig de 1920 Mèxic va adquirir tretze bombarders bimotor ''Farman F-50''.<ref name="Farman F-50 comprados por México en 1920">{{ref-web|cognom= Smithsonian Institute|títol= Farman F-50 comprados por México en 1920|edició= 1920 (transcrito en 2003)| editor= Smithsonian Institute|url = http://www.smithsonianeducation.org/scitech/impacto/graphic/aviation/postwwii.html| consulta= consultado el 1 de marzo de 2008}}</ref>
 
El 7 de desembre de 1923 per part de l'expresident [[Adolfo de la Huerta|Adolfo de l'Horta]], es va donar un cop militar conegut com a rebel·lió delahuertista contra del govern d'Álvaro Obregón, prenent com a arguments el Tractat de Bucareli i que Obregón pretenia portar a la presidència al general [[Plutarco Elías Calles|Plutarc Elías Calles.]] La situació va ser extremadament crítica perquè juntament amb Adolfo de l'Hortala Huerta, es va revoltar aproximadament el seixanta per cent de l'exèrcit nacional. El desavantatge numèric de les forces federals enfront de la preponderància militar dels delahuertistas es va veure equilibrada i superada gràcies al fet que Obregón va aconseguir la venda d'armes, avions i pertrechos que va autoritzar el govern nord-americà. Ja començats els combats, Mèxic va rebre els avions de Havilland DH-4B amb motor Liberty, armats amb metralladores Lewis i Vickers i capaces de portar bombes.
El 29 de gener de 1924 es va travar la batalla decisiva que va marcar el declinar dels aixecats en l'estació d'Esperanza, situada en els límits entre [[Estat de Puebla|Pobla]] i [[Veracruz]], en la qual van sortir vencedores les forces federals. D'aquí d'ara endavant els delahuertistas van ser derrotats en totes les batalles. Va caure Còrdova i després Orizaba. Poc després va caure el port de [[Veracruz]], d'on el 5 de febrer va sortir fugint De l'Hortala Huerta rumb al port de Frontera, [[Estat de Tabasco|Tabasco]], per després embarcar-se cap a [[l'Havana]] amb destinació als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units.]] L'acompliment de la Força Aèria en aquest cop militar va ser decisiu per derrotar als rebels.
 
Quan el president [[Plutarco Elías Calles|Plutarc Elías Calles]] va impulsar la creació de l'Església Catòlica Apostòlica Mexicana, independent de [[Roma]], es va deslligar un conflicte que, particularment a les zones rurals del país, va portar a una guerra civil coneguda com la Guerra Cristera que es va estendre de 1926 a 1929. Simultàniament, durant 1926 a 1927, la FAM contraatacóva contraatacar a rebels armats [[yaquis]] a les muntanyes de l'estat de [[Sonora]].
 
Al maig de 1927, mentre Obregón semblava imposar la presidència a Calles, el general Arnulfo R. Gómez es va declarar en rebel·lia contra Calles i Obregón. Les seves bases d'operacions van ser [[Estat de Puebla|PoblaPuebla]] i especialment [[Veracruz]], on va portar prop de 2000 soldats federals desertors. Els EE.UU. van enviar a Mèxic més avions militars per contenir les rebel·lions internes. Una vegada modernitzada la FAM, el cop militar va ser sufocat.
 
El 3 de març de 1929 va esclatar un altre cop militar anomenat Rebel·lió escobarista o "Rebel·lió Renovadora", encapçalat pel general José Gonzalo Escobar. En aquestes dates, els avions de combat de la FAM consistien en gastats i baleados ''Bristol Fighter F-2B'', ''Bristol Boarhound'', De Havilland DH-4B i un [[McDonnell Douglas|Douglas O-2C]] la qual cosa no era adequat per contrarestar el poder d'Escobar.<ref name="Los Corsarios Mexicanos">{{ref-web|cognom= Davila|nom= Hector|títol= Los Corsarios Mexicanos|any= Edición =| editor= Portal Aviación|url = http://portalaviacion.vuela.com.mx/articulos/corsarios.html| consulta= consultado el 1 de marzo de 2008|urlarxiu= http://web.archive.org/web/http://portalaviacion.vuela.com.mx/articulos/corsarios.html|dataarxiu= 02 de desembre de 2015}}</ref>
Línia 56:
Al maig de 1938 es va rebel·lar el general Saturnino Cedillo, i el president [[Lázaro Cárdenas]] es va traslladar personalment a [[Estat de San Luis Potosí|Sant Luis Potosí]] per batre-ho. Sota el comandament del Coronel Alfredo Lezama Álvarez, es va organitzar un esquadró de combat mixt de 17 avions. Els pilots van volar diverses missions i van bombardejar i van metrallar als rebels amb eficàcia. Cedillo es va adonar que no podia enfrontar-se per força de la FAM en camp obert, per la qual cosa es va refugiar en els pujols de la regió Huasteca, on eventualment es van dispersar els seus homes abandonant-ho.<ref>[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,771062,00.html?promoid=googlep] ''Time'' magazine (en inglés). 6 de junio de 1938.</ref>
 
Els avions principals usats durant aquesta confrontació van ser els nous [[Biplà|biplanosbiplans]] ''Corsario V-99M'' els quals tenien cabina tancada, podien portar bombes i comptaven amb una metralladora 0.30 al morro i una altra flexible en la cabina posterior. També es van utilitzar els ''Fleet 21-M.'' Cedillo va ser mort per les forces federals en 1939.
 
=== La Segona Guerra Mundial ===
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Força_Aèria_de_Mèxic»