Kafiristan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
|||
Línia 5:
[[Alexandre el Gran]] va passar breument per la regió i va fer campanya a la vall del [[Kunar]]. Una llegenda diu que els kafirs són descendents dels soldats macedonis. Les primeres indicacións situen en aquestes terres el regne de [[Kamboja]], i el poble dels kambojes és esmentat a les inscripcions d'[[Asoka]].
Al començar l'era cristiana forma part
Els primers musulmans que s'hi van acostar foren els [[saffàrides]] al final del [[segle IX]] quan van dominar el [[Kabulistan]] i [[Pandjhir]]. Fins al segle IX Kapiśi fou la segona capital de la dinastia [[hindushàhida]] de [[Zabulistan]]
Línia 15:
[[Marco Polo]] l'anomena ''Pasciai'' i diu que era un país d'idolatres a 10 dies al sud de [[Badakhshan]], però personalment no va visitar la regió i va recollir el relat de l'expedició de [[1260]] del general mongol Nekuder que va anar del Badakhshan al Chitral i al [[Caixmir]]; els pashais eren un grup que vivia a l'extrem sud-oest del Kafiristan (en la relació de l'expedició musulmana de 1582 es diu que al segle XVI els kafirs parlaven pashai).
El [[1390]] en la expedició a l'Índia de Tamerlà, els habitants d'[[Vall d'Andarab|Andarab]] li van demanar castigar les depredacions dels katrors i siyah-push i va fer una expedició al Kafiristan; una part de les seves forces va caure en una emboscada i finalment es va haver de retirar. El timúrida Mahmud Mirza ibn Abi Said (
Després la regió no torna a ser esmentada fins al segle XIX quan els britànics se'n van començar a interessar i [[Mountstuart Elphistone]] en va deixar una descripció. El primer que va entrar al país fou el coronel Lockhart (1885-1886). El capità George Scott Robertson (després Sir George Scott Robertson), un britànic que després fou oficial polític a [[Chitral]], va explorar la regió el 1890-1891, que tenia una organització tribal i oligàrquica amb consells d'ancians (''jasts'') i 13 magistrats amb poder executiu elegits cada any (anomenats ''ur'' o ''urir''); hi havia homes lliures i esclaus (''baris''); les dones estaven en inferioritat i la poligàmia era general; el matrimoni era exogàmic fora del clan. Fou la darrera persona que va observar la cultura local politeista abans de la conversió al Islam.
| |||