Kufa: diferència entre les revisions

==Història de Kufa==

Kufa fou fundada el [[638]] per [[Sad ibn Abi-Waqqàs]] el vencedor de la [[batalla d'al-Qadisiyya]], just després de la conquesta de [[CtesifonCtesifont]] ([[Madain]]) el [[637]], que tenia un clima molt dolent. El seu nom podria derivar del siríac ''Akula'' o ser una paraula àrab que vol dir llengua d'arena arrodonida (la ciutat es va crear sobre una llengua d'arena a la riba dreta de l'[[Eufrates]]). Va ser essencialment un campament militar fins el 643, airejada, geomètrica i oberta. Els habitacles eren tendes, però després del 641 es va passar a les cabanes i del 642 al 644 es van convertir en cases la primera construïda sota el govern de al-Mughira ibn Shuba (encara que hi ha altres informacions que diuen que es van construir cases des de el 638). la ciutat no tenia muralles.

Kufa va participar a la revolta contra [[Uthman ibn Affan]] (654-655). Va donar suport a [[Ali ibn Abi-Tàlib]] a la [[batalla del Camell|batalla de Djamal]] (656) i de [[Siffin]] (657) i fou allí on va sorgir el moviment [[kharigita]]. Hudir ibn Abi al-Kindi va dirigir una revolució xiïta que va fracassar (671); en van seguir unes quantes més: Muslim ibn Akil i l'afer de [[Karbala]] (679-680), la marxa dels Tawwabun (684), la revolta d'al-Mukhtar (685-686), la predicació d'al-Mughira i de Bayan, la revolta de Zayd ibn Ali (739) i la revolta d'Abd Allah ibn Muawiya (744). A Kufa va estar la direcció de la ''dawa'' abbàssida i a la seva mesquita fou investit el primer califa abbàssida el 749. Els kharigites van atacar la ciutat el 695 (dirigits per Shabid) i el 744-745 dirigits per [[al-Dahhak ibn Kays al-Shaybani]]. El 701-702 va donar suport a la revolta d'[[Abd al-Rahman ibn Muhammad ibn al-Ashath]]. Tot aixóaixò li va valdre una reputació de ciutat turbulenta i agitada, i pels xiïtes de ciutat màrtir.

Sota els abbàssides fou per un moment capital però les simpaties alides eren fortes i es va dubtar entre Kufa, [[Anbar]] o la nova ciutat d'[[al-Hashimiyya|Hashimiyya]], fins que el califa [[Al-Mansur (abbàssida)|al-Mansur]] va fundar [[Bagdad]] (762-763). Els departaments administratius que eren a Kufa foren traslladats. En aquestos tretze anys van afluir a Kufa nombrosos soldats khurasanians i alguns noms es van iranitzar. No es torna a produir una revolta fins la de [[Ibn Tabataba]] el 814 i una menor dirigida per Yahya ibn Umar el 864.

Després del 763 Kufa fou només una capital provincial i va anar perdent importància. La seva decadència era un fet al segle X. Al final del segle IX fou teatre d'una gran revolució ismaïlita que va derivar en el moviment [[càrmata]]. Kufa fou atacada pels [[càrmates]] el 905, 924 i 927. El 945 va sorgir prop de la ciutat, sota protecció dels [[buwàyhides]], la ciutat de [[Nadjaf]], centre de devoció xiïta. El 996 [[Baha alBahà-ad-Dawla|Bahà-ad-Dawla]] va cedir Kufa en ''ikta'' (feu) a als [[ukàylides]] o Banu UkaylUqayl. Els Banu Asad, el [[Tayy]] i el [[Shammar]] van dominar Kufa i la van arruïnar. El 1101 amb l'emergència d'[[al-Hilla]], Kufa va perdre tota importància i va quedar quasi despoblada. [[Ibn Djubayr]] que la va visitar vers 1182-1185 diu que era una ciutat deserta i ruïnosa, amb molts pocs habitants que eren objecte del pillatge periòdic de la tribu khafadja; tota la zona construïda entre la mesquita i l'Eufrates havia esdevingut jungla. Sota els mongols (després del [[1258]]) es diu que tenia una muralla, i era un centre agrícola. Al segle XIV [[Ibn Battuta]] la descriu com una ciutat en la major part arruïnada però encara no morta.

Sota els otomans al segle XVI va ser capital d'una ''nahiya'' dependent del ''kada'' de [[Nadjaf]], que al seu torn depenia del [[sandjak]] de Karbala a la província de Bagdad. Matignon que la va visitar el 1908 i 1934 la va trobar gairebé deserta, restant la mesquita, algunes tombes i alguns edificis entre els quals un construït els britànics com a cos de guàrdia; fa notar no obstant que un barri entre la mesquita i l'Eufrates donava signes de vida. Però encara que aquest barri va subsistir i es va desenvolupar, l'expansió es va fer a la part oest en direcció a Nadjaf. El 1938 fou declarat lloc arqueològic i es va fer una primera campanya d'excavacions. La mesquita fou restaurada (en part malament) i restà l'edifici central. Les muralles subsistien; es va trobar el kasr.

Recentment Kufa i Nadjaf han quedat unides sota el nom de Nadjaf (que té vuit vegades mes habitants){{quan}}