Francesco Maria I della Rovere: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
== Biografia ==
Fill de [[Giovanni della Rovere]], senyor de [[Senigallia]] i capità general de
El seu oncle [[Guidobaldo da Montefeltro]], sense descendència directa, el va voler al seu costat en la cort de [[Urbino]] i el [[1504]] li va presentar com el seu successor després d'haver adoptat. el [[1502]] la família [[Della Rovere]] va perdre la '' [[Signoria]] '' de [[Senigallia]], que va ser ocupada pels seguidors de [[Cèsar Borja]], el qual, en aquells anys , representava la figura dominant en les [[Marques]].
Línia 17:
Després d'haver combatut a la [[Llombardia]] des de [[1523]] el [[1525]], durant el pontificat d'un altre [[Mèdicis]], [[Clement VII (papa)|Climent VII]], Della Rovere es quedaria lentament al marge de l'escena.
Segons molts historiadors es pot trobar al seu poc enèrgica posició adoptada una de les causes de la invasió dels [[lansquenetes]] de [[Carles V d'Habsburg]], als quals només s'oposarà, sense èxit, [[Giovanni dalle Bande Nere]], l'últim dels capitans de ventura. El descens a Itàlia d'aquestes tropes tindrà com a conseqüència, en primer lloc, la caiguda del castell de Milà al setembre de 1526, i en segon el consegüent [[
Entre els últims esdeveniments viscuts com a protagonista es recorda la presa de [[Pavia]], expugnada a finals dels anys 20, i el haver-se aliat amb [[Venècia]]. Posteriorment, per oposar-se al Papa en el domini de les Marques, va organitzar el matrimoni del seu fill [[Guidobaldo II della Rovere]] amb Giulia da Varano.
[[Fitxer: Young Man Apple.jpg|thumb|200px|
En els últims anys del seu senyoriu va augmentar el prestigi de la seva cort, sobretot protegint les arts, com era tradició en el seu ducat. Així mateix, va invertir en millorar les obres de fortificació, ja empreses pel seu pare Giovanni (que havia construït la [[Rocca a Senigallia|fortalesa de Senigallia]]).
| |||