Diferència entre revisions de la pàgina «Mas»

24 bytes afegits ,  fa 9 anys
m
cap resum d'edició
m
m
El '''mas''' és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'[[edat mitjana]]. S'ha de distingir que «mas és el conjunt de casa, terres de conreu i boscos, i masia, la casa sola.»<ref>[[Pere Caner i Estrany]], [http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53804/64243 ''Les masies de Calonge. Contribució a l'estudi de la pagesia calongina]'', [[Revistes Catalanes amb Accés Obert|RACO]], [[Annals de l'Institut d'Estudis Gironins|Annals]] de l'[[Institut d'Estudis Gironins]], Vol. 21 Any 1972, pàgina 317.</ref> El mot prové del [[llatí medieval]] ''mansus'' el participi de ''manere'', qui significa romàs o residència.<ref>{{GDLC|0086534}}</ref> El ''mansus'' significava tant l'edifici central o la masia, l'explotació agrícola com una unitat de mesura de superfície.
 
==A la [[Marca hispànica]]==
==Als països catalans==
[[Fitxer:Spain, Catalonia, Muntanyola, Vilardell.JPG|thumb|Mas [[El Vilardell (Muntanyola)|El Vilardell]] a [[Muntanyola]]]] En principi, era un terra heterogeni compost de bosc, pastures, terres de conreu… a mig camí entre la plana i la muntanya que permetia al masover de viure en [[autarquia]]. Tot i que el masover era dependent del senyor, tenia sovint una gran autonomia i les coses no li anaven malament, fet del qual testimonejen encara avui la riquesa de l'arquitectura.<ref>{{GEC|0122061}}</ref> La ''[[Sentència de Guadalupe|Sentència Arbitral de Guadalupe]]'' del 1486 després del qual el pagès pot obtenir la plena propietat del mas i emancipar-se totalment del senyor. «Els segles XVI i XVII són d'engrandiment, culminant en el XVIII, ''època d'or'' de la masia en el Principat.»<ref>Pere Caner i Estrany, ''op.cit.'', p. 317</ref>
 
==AEnjondre a l'imperi carolingi==
[[Fitxer:Rieckhuus 1.JPG|thumb|Antiga masia, actual museu [[Rieckhuus]] a [[Curslack]] ([[Hamburg]])]][[Fitxer:Wulksfelde - Gut Wulkdsfelde.jpg|thumb|Edifici central d'un ''Gutshof'' o mas senyorial a [[Tangstedt]] ([[Slesvig-Holstein]])]]ATot arreu a l'imperi [[carolingis|carolingi]] existia una institució semblant: ''mansus'' (nl: ''Hoeve'', de: ''Hufe''). Era una explotació agrícola que tenia una superfície prou llarga per tal de permettre l'autarquia del masover ''(mansionarius)'' i la seva família. El masover tenia terres quasi pròpies que explotava llibrement, en bescanvi d'aquest dret havia de prestar serveis a la masia principal, ((nl: ''Vroonhof'', de: ''Fronhof'' o ''Gutshof''), la residència del senyor o del seu administrador, sovint un edifici força ric.
 
El ''mansus'' significava tant l'edifici central, l'explotació agrícola com una unitat de mesura de superfície, que segons les regions pot variar d'uns 7-10 [[hectàrea|hectàrees]] a [[Slesvig-Holstein]], el doble a l'est de [[Bèlgica]] i fins a 30 hèctarees als [[Vierlande|Vier]] i [[Marschlande]] i a l'[[Alte Land]]. A les terres riques, les masies que passaven del pare al fill gran, esdevenien edificis representatius al qual el masover mostrava la seva riquesa amb decoracions opulents. Ans al contrari de Catalunya, a la [[gran planúria europea]] per la construcció de la masia, s'utilitzava més sovint l'[[entramat de fusta]] o els [[maó (construcció)|maons]] que la pedra natural.<ref>Daniel Tilgner (redacció), «Hufnerhäuser und Hallenkaten», ''Hamburg von Altona bis Zollenspieker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt'', Hamburg, Hoffmann & Campe, 2002, pàgina 935, ISBN 3-455-11333-8 (en català: Masies opulents i masies petites)</ref>
106.957

modificacions