|
Es va mantenir la distinció entre Senadors patricis i plebeus. La desaparició de la figura del Dictador va permetre al Senat ocupar certes funcions en casos greus, especialment el conferir als cònsols facultats especials, similars a la Dictadura, per temps limitat.
== El senatSenat a l'imperiImperi ==
Amb l'[[Imperi Romà|Imperi]] el Senat va ser relegat a un cos consultiu que preparava lleis i ordenances per a l'administració, i les promulgava. El nombre de senadors era de nou-cents membres.
L'[[Emperador romà|Emperador]] podia designar senadors; els senadors ordinaris venien determinats pels qüestors, dels quals els 20 primers designats per l'''Imperator'' eren d'elecció obligatòria pels comicis i a més podien ser promocinats a [[qüestor]] qualsevol que desitgés l' ''Imperator'' (igual que altres càrrecs superiors) fent-lo per tant Senadorsenador. Bé sigui a través dels qüestors o per designació directa, van entrar al senat molts cavallers, provincials i gent de tota mena ([[Calígula]] arribà a designar cònsol alel seu cavall ''Incitatus'', el que l'hauria convertit en Senadorsenador), com oficials subalterns de l'exèrcit que no eren cavallers, fills de lliberts, gent d'oficis considerats vils, i altres.<ref name="Sapiens">{{Citar publicació | cognom= Padró| nom = Carles | article = Cavalls immortals | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 106 |data = agost 2011 | pàgines = p. 54-55 |issn = 1695-2014}}</ref>
A mesura que el nombre de persones de la classe senatorial havia anat augmentant, es va fer necessaricaldre distingir entre membres de la classe i exercents del càrrec, és a dir entre Senatorialssenatorials i Senadorssenadors. Amb [[August]] s'arribava a la condició de Senadorsenador en funció de cooptació per un [[Triumvirat]], entre persones d'una riquesa determinada (més d'un milió de [[sexterci]]s), que haguessin exercit determinades magistratures, sortint una part dels senadors de la classe senatorial i una altra part d'altres classes.
Alguns emperadors van afavorir l'accés al Senat dels cavallers, i bàsicament d'aquesta classe procedien els nous senatorials. Els Senatorialssenatorials o cavallers que optaven a ser Senadorssenadors havien de comptar amb la fortuna expressada abans i haver exercit certes magistratures. Els Emperadorsemperadors van gaudir del dret de designar persones com a membres de la classe senatorial i eventualment com Senadorsa senadors.
Des de [[Claudi]] el nomenament o revocació dels senadors va recaure de nou en el ''censor''.
Avançat l'imperiImperi la pèrdua del poder dels senadors va convertir al cos senatorial en un organisme deliberant, però la classe dels senatorials, no necessàriament senadors, romangué formalment com la més alta classe social de l'Imperi. El seu títol fou de ''Clarissimus vir'', que es va estendre a les seves dones (''clarissima femina'') i als seus fills (''Clarissimus puer''). Molts senatorials vivien a províncies encara que tenien domicili també a Roma. La normativa de tenir un quart de les seves propietats a Itàlia ([[Trajà]] va establir un terç però [[Marc Aureli]] ho va rebaixar a un quart) va deixar de respectar-se, si és que mai ho havia estat totalment. Els senadors van quedar exclosos de les direccions militars, amb excepció de les consulars, cap al [[260]]/[[280]]; en canvi per la mateixa època se sap que estaven exempts d'obligacions no honorífiques que implicaven despeses, les anomenades ''munera''.
== Referències ==
| 