Gaèlic irlandès de Terranova: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 18:
Entre el 1610 i el 1628 es van establir set colònies angleses a l’Illa de [[Terranova]] per cèdula reial, on les companyies mercantils amb seu a [[Londres]] utilitzaven camperols de parla irlandesa per a l’assentament. Primerament, els colons eren [[gal·lesos]], però també n’hi havia d’[[irlandesos]] que només parlaven el [[gaèlic irlandès]] i que van fer servir la llengua d’una forma quotidiana fins a la meitat del segle XX.
Les actes judicials mostren que es van produir judicis en què els acusats demanaven sovint intèrprets del gaèlic irlandès, fet que indica que la llengua predominant a moltes àrees de la [[península d'Avalon]] era l’irlandès, en comptes de l’[[anglès]]. Alguns documents eclesiàstics ho reforcen; per exemple, a mitjan dels anys 1760, un missioner metodista anomenat reverend Laurence Coughlan va convertir pràcticament tot el territori septentrional al [[metodisme]]. Aquest èxit es va basar en el fet que el mossèn tenia fluïdesa tant en anglès com en irlandès. Així mateix, diversos bisbes [[catòlics]] es van adonar de la importància de l’ús del gaèlic irlandès, i van demanar l’arribada de parlants nadius de la llengua.<ref>{{smallcaps|McGinn}}, Brian. [http://ics-www.leeds.ac.uk/papers/vp01.cfm?outfit=ids&folder=158&paper=159 "Newfoundland: The Most Irish Place Outside of Ireland"], ''The Irish Diaspora Studies scholarly network''.</ref>
==Situació sociolingüística actual==
| |||