Kanat Àvar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{cal geo}}
El '''Khanat Àvar''' fou un estat que va existir al [[Caucas]] entre el segle XIII i el [[1864]]. Es va fundar sota els mongols, suposadament pels descendents del governadors àrabs de [[Khunzak]],
== Història ==
▲Es va fundar sota els mongols, suposadament pels descendents del governadors àrabs de [[Khunzak]], pero no va passar de ser un poder local sota l'autoritat més o menys forta de diverses potencies. Vegeu [[Avaristan]].
El [[1606]], després de la sortida dels otomans, el khanat es va consolidar sota una nominal sobirania persa. Especialment notable fou el khan Ummu Khan (mort el [[1634]]), que va codificar
▲El [[1606]], després de la sortida dels otomans, el khanat es va consolidar sota una nominal sobirania persa. Especialment notable fou el khan Ummu Khan (mort el [[1634]]), que va codificar el ''adat'', i els seus successors que van rebre tribut del rei de [[Geòrgia]], dels khans de [[Shirwan]], de [[Shekki]] i de [[Derbend]] (Darband). La capital era Khunzak però el seu poder mai es va imposar plenament a l'Avaristan que va restar dividit entre clans, amb federacions tribals lliures i altres tributaries del khan. No obstant durant el segle XVIII el khanat exercia una hegemonia política i cultural sobre l'alt Daguestan que continuà al segle XVIII.
El [[1727]] el khan va acceptar per primera vegada, per poc temps, el protectorat rus al que va renunciar ben aviat. La segona vegada fou el [[1802]] quan Umma (Umar) Khan va haver d'acceptar el protectorat, que fou renovat el [[1803]] sota el seu fill i successor (amb uns conflictes dinàstics en mig) Sultan Ahmad Khan. Aquest es va revoltar el [[1821]] i els russos van ocupar el país i van col·locar consellers al costat del khan.
Linha 12 ⟶ 11:
Llavors fou proclamat imam Ghamza Bek (Hamza Beg o Gamzat Bek); els russos el van derrotar a Chumkeskent el [[1 de desembre]] de [[1831]] però de manera parcial i va poder seguir la lluita fins que fou assassinat el [[1834]] per notables àvars partidaris del cap militar Xamil que fou reconegut imam a l'assemblea de ulemes i dignataris feta a Ashilta. En dos anys va controlar tot el Daguestan mentre Khadzi (Hadjdji) Murat fou el seu naib (delegat). El [[1836]] Shamil va obtenir el suport del poble dels [[txetxens]] que el va reconèixer com imam. Rodejat al seu quarter general a Ahulgoh, Shamil va fer una fugida increïble pels precipicis de la muntanya i amb el suport txetxè va recuperar ràpidament el control del país, i va anar de victòria en victòria (1840-1842, 1844 amb la victòria de Dhargiya).
El [[1846]] els russos van iniciar la construcció de fortaleses per aïllar [[Avaristan]] de Txetxènia i el [[1849]] van poder sotmetre les planes txetxenes i els txetxens de les muntanyes no tenien recursos. L'atac rus
En endavant fou una guerra de guerrilles; el seu delegat Hadjdji Murat fou enviat al [[Kaytab]] i [[Tabarsaran]] per provocar un aixecament però no se'n va sortir. Shamil, desconfiat, el va fer condemnar a mort i Murat es va passar als russos però va morir quan provava de fugir el [[1852]]. El 1852 i [[1853]] la lluita fou a Txetxènia sense massa fortuna per Xamil, però després, la guerra dels russos contra els otomans va donar un respir al imam, i es va instal·lar a [[Vedeno]] a la muntanya txetxena. Xamil va oferir col·laboració al sultà otomà, que el va considerar el seu vassall (cosa que Xamil no volia però no podia fer res mes). El [[1854]] Ghazi Muhammad, fill de Shamil, va aconseguir victòries a Alazan i Tsinandali, i va fer presoneres a dos netes del darrer rei de Kartli i Kakhètia, [[Georgi XII de Geòrgia|Jordi XII]], de noms Tchatchvadze i Orbeliani, a les que va bescanviar pel seu germà gran Djalal al-Din, que havia estat fet presoner a Akhulgoh el [[1839]] i mantiingut com hostatge. Aquest acte no va agradar als otomans ni als europeus.
| |||