Ucronia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: et:Alternatiivajalugu |
|||
Línia 5:
D'aquest [[gènere literari]], considerat com a subgènere de la [[ciència-ficció]], ha sorgit un corrent historiogràfic que es pot designar amb el mateix nom d'història alternativa o història contrafactual que s'ocupa d'analitzar escenaris històrics canviant una variable existents per altres possibles, per mirar d'explicar els canvis i les causes de determinats esdeveniments. Sovint les ucronies es fan servir com a recurs didàctic per reflexionar sobre la història i fer-ne divulgació, per exemple al programa ''El nas de Cleòpatra''<ref name="nas">[http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=939 El nas de Cleòpatra] al web de Catalunya Ràdio</ref> de [[Catalunya Ràdio]] o en una secció fixa de la revista ''[[Sàpiens]]''.
També hi ha qui considera ucronies les narracions que tenen lloc a un temps indeterminat, sense cap relació amb un fet històric precís, però que plantegen universos socials, morals, culturals o lògics, diferents dels existents, més enllà de la simple circumstància personal. Un bon exemple d'ucronies en aquest sentit són ''[[Els Viatges de Gulliver]]'' de [[Jonathan Swift]], ''La muralla xinesa'' de [[Franz Kafka]], ''[[El joc de les granisses (novel·la)| El joc de les granisses ]]'' de [[Hermann Hesse]], ''La cantant calba'' d'[[Eugène Ionesco]], o ''[[Fahrenheit 451]]'' de [[Ray Bradbury]]. I, amb reserves, pel·lícules com ''[[Metropolis]]'' de [[Fritz Lang]] o ''[[Blade Runner]]'' de [[Ridley Scott]].
Les reserves són perquè hi ha qui no considera ucronies les històries situades en el futur de l'època que han estat escrites, com per exemple, la novel·la ''[[1984 (llibre)|1984]]'' de [[George Orwell|Orwell]], escrita el 1948, o ''[[Globàlia]]'' de [[Jean-Christophe Rufin|Ruffin]], ambientada en un futur indeterminat. Tanmateix, excepte el cas de ''1984'', cap d'aquestes obres porta dates i se'ls ha atribuït el "futurisme" d'una manera una mica fàcil i automàtica. El cas de ''Metropolis'' és força il·lustratiu. Cal únicament recordar l'escena on uns avions biplans, els de l'època de la seva filmació, solquen el cel de la ciutat.
| |||