Kix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia}}
[[Fitxer:Hammurabi Babilonia CA.svg|right|thumb|350px|KishKix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC]]
'''Kix''' (o '''Kish''') fou una [[ciutat estat]] de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]]. Inicialment independent, cap el [[2700 aC]] exercia l'hegemonia amb el rei [[Mebaragesi]] que va ser derrotat per Uruk. El seu successor '''Aka''' sostindrà lluites contra el rei [[GilgameshGuilgameix]] d'[[Uruk]]. A la mort de GilgameshGilgameix, KishKix se'n va poder independitzar i potser va tornar a exercir l'hegemonia amb [[Mesalim]], però després del [[2600 aC]] ja torna a ser una ciutat sense domini sobre d'altres. Cap el [[2350 aC]] Lugalzagesi de [[Umma]] va derrotar a KishKix que malgrat tot va aconseguir mantenir la independència. El [[2340 aC]] un funcionari reial, '''SharrukinXarrukin''', es rebel·la contra el rei de KishKix, '''Urzababa''' i es fa l'amo d'una part del territori de KishKix on funda la ciutat d'[[Accad]]. Uns anys després SharrukinXarrukin ocupa KishKix i es proclama rei amb el nom de [[Sargon I]] (rei autèntic). La ciutat de KishKix fou destruïda en els darrers combats, però Sargon va ordenar de reconstruir-la. El [[2260 aC]] es va revoltar contra els successors de Sargon, però va ser sotmesa. Va recobrar la independència cap a finals del segle però va passar a Uruk i després a Ur. El 2025 aC es va fer independent i va passar a Isin el 2010 aC. Cap el 1900 aC tornava a ser independent sota el rei '''AshduniarimAixduniarim''' i va passar a Babilònia el 1860 aC. L'hegemonia de KishKix a Accad i més tard en gran part de la Baixa Mesopotàmia feu que els reis sumeri-acadis, que pretenien la supremacia sobre els seus rivals, es donéssin sovint el títol a vegades honorífic de "rei de KishKix" o "rei de les quatre parts" (Sumer, Elam, Subartu i Amurru, amb KishKix al centre).
 
== Periode protodinàstic ==
Línia 7:
Es denomina [[període protodinàstic]] a l'etapa històrica de Mesopotàmia que s'estén entre [[3000 aC]] i [[2334 aC]], això és, en el període sumeri. Està marcat pel desplaçament de les poblacions rurals cap a les ciutats; el qual portarà el sorgiment de noves ciutats. Existeix una manca de troballes escrites de la seva etapa inicial, aquests es el motiu pel qual la seva història es relativament desconeguda, els textos reapareixen en els últims segles del període, mostrant una generalització de les guerres entre ciudats per disputes territorials.
 
== Primera dinastia de KishKix ==
La [[llista de reis sumeris]] comença amb la primera dinastia de KishKix, formada per 23 reïs i que comprèn un periode de 24.500 anys (amb una mitja de 1000 anys per regnat). Els primers 21 reïs (els quals tots tenen noms semites) no poden considerar-se com històrics i n'es molt poc probable que en un futur sigui possible contatar la seva autenticitat històrica. El seu valor demostra peró, una preponderancia de KishKix en aquest primer periode.
 
[[Fitxer:Murex Rimush Louvre AO21404.jpg|thumb|220px|[[Murex]] amb el nom de [[RimushRimuix]], rei de KishKix, [[segle XXIII aC|2270 aC]], [[Louvre]].]]
 
 
* C.Kullassina-bel de KishKix: 960 anys
* NangishlishmaNangixlixma de KishKix: 670 anys
* En-Tarah-Ana de KishKix: 420 anys
* Babum de KishKix: 300 anys
* Puannum de KishKix: 840 anys
* Kalibum de KishKix: 960 anys
* Kalumum de KishKix: 840 anys
* Zuqaqip de KishKix: 900 anys
* Atab de KishKix: 600 anys
* MashdaMaxda de KishKix: 840 anys
* Arwium de KishKix: 720 anys
* Etana de KishKix, el pastor, el qual va ascendir al cel i consolidar tots els regnes estrangers: 1500 anys
* Balih de KishKix: 400 anys
* En-Me-Nuna de KishKix: 660 anys
* Melem-KishKix de KishKix: 900 anys
* Barsal-Nuna de KishKix: 1200 anys
* Zamug de KishKix: 140 anyos
* Tizqar de KishKix: 305 anys
* Ilku de KishKix: 900 anys
* Iltasadum de KishKix: 1200 anys
[[Mebaragesi]] es el 22 rei de la dinastia (se l'atribueixen 900 anys de regnat) i es del primer del qual es té constància històrica(dos inscripcions). La mitologia sumeriosumèria-acàdia relata la rivalitat entre [[Uruk]] (representant del sur sumeri) i KishKix (centre del nord semita).
 
==La tauleta==
KishKix destaca per ser el jaciment on s'ha trobat una tauleta amb inscripcions que mostren els primers passos d'una escriptura cuneiformecuneïforme. Es creu que es tracta del primer document escrit de la història (s'ha datat al voltant del 3500 aC), amb uns signes entre pictogrames i els signes alfabètics del [[sumeri]]. La tauleta es conserva al [[AshmoleanAxmolean Museum]] d'Oxford.
 
{{commonscat|Kish|KishKix}}