Precambrià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 16:
 
== El medi ambient i la catàstrofe de l'oxigen ==
{{principal|Catàstrofe de l'oxigen}}
El coneixement que es té dels [[plaques tectòniques|moviments tectònics]] del Precambrià és bastant confús. Generalment es creu que la majoria de les masses continentals de la [[Terra]] es reunífusionà en un únic [[supercontinent]] fa uns 1.000 milions d'anys. El supercontinent, conegut com a «[[RodiniaRodínia]]», es fragmentà fa uns 600 milions d'anys. Hi hagué uns quants [[glaciació|períodes glacials]] que començaren tan aviat com l'[[Huronià]], fa uns 2.200 milions d'anys. El més estudiat és la [[glaciació sturtianaesturtiana-varangiana]], que podria haver portat les glaceres fins al mateix [[línia equatorial|equador]], creant una "«[[Terra bola de neu]]"».
 
L'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] de la Terra primitiva no està ben estudiada, però es creu que estava plena de gasos [[reducció-oxidació|reductors]], amb molt poc [[oxigen]] lliure. El jove planeta tenia una coloració rogenca, i es creu que els seus mars eren de color [[verd oliva]]. Sembla que els oceans tingueren molts materials amb òxids insolubles durant centenars de milions d'anys després de la formació de la Terra.
 
Quan les formes de vida desenvoluparen la [[fotosíntesi]], començà a produir-se oxigen en grans quantitats, causant una crisi ecològica anomenada la [[catàstrofe de l'oxigen]]. L'oxigen quedà immediatament atrapat en reaccions químiques, especialment amb [[ferro]], fins que les superfícies oxidables s'exhauriren. Després d'això, es desenvolupà l'atmosfera moderna rica en oxigen. Les roques més antigues contenentcontenen ''[[banded iron formation]]s'' (formacions de ferro en bandes)bandat]] que es degueren dipositar quan el ferro i l'oxigen es combinaren per primera vegada.
 
== Referències ==