|
== Resum del llibre ==
[[Fitxer:Jules_verne_cryptogramme.png|thumb|250px|left|Facsímil del [[criptograma]] d'Arne Saknussemm.]]
Axel descriu el seu oncle Lidenbrock, professor de mineralogia, com un home temut pel seu fort caràcter, però molt original. ElL'erudit professor vahavia cridarcridat el seu nebot Axel al seu despatx, on li va ensenyar un [[manuscrit]] de gran valor. VanDesprés d'intentar de desxifrar-lo i Axel va aconseguir descobrir la clau del [[pergamí]]. Al pergamí d'Arne Saknussemm, un [[alquimista]],. Entengueren aleshores que s'hi explicava com arribar al centre de la Terra. El professor va decidir anar al lloc indicatque ens'indicava elal pergamídocument juntament amb el seu nebot Axel. Aquest s'hi va negar ja que pensava que era una empresa impossible perquè la temperatura augmenta 1 °C per cada 70 peus de profunditat sota la superfície del globus. PeròTot eli professoraixí Lidenbrock va decidir que havien d'anar-hi.
AxelA vadesgrat tenirde la seva por, peròAxel no va tenirtingué cap altramés alternativa ique vanacompanyar sortirel elsseu oncle i tots dos van fer via cap al punt indicat en el pergamí, a [[Islàndia]]. Van viatjarViatjaren en carruatge, en tren i en vaixell iper així vanmor d'arribar a [[Reykjavík]], ciutat propera al [[Snæfellsjökull]], volcà pel qual havien d'introduir-se per arribaratényer alel cor terrestre.
Van contractarPer a Hans,acompanyar-los unen guiaaquesta queexpedició elscontractaren acompanyariaa durantHans, elun seuguia viatgedel país. Equipats amb queviures, eines, armes, instruments i una farmaciola van emprendremamprendre el seu viatge cap al volcà. Axel i el seu oncle viatjaven muntats a cavall, mentre que el guia els precedia a peu. La major preocupació d'Axel era de saber que passaria si el volcà es despertava mentre ells estiguessin dinsa dintre. La marxa era penosa però a la fi van arribar a la cimera del [[Snæfellsjökull]].
Van començar ella descensdavallada dins del con del volcà. En el fons del cràter s'obrien tres [[Xemeneia (volcà)|xemeneies]]. Seguint les instruccions deixades per l'alquimista en el pergamí, vans'assabentaren saberde quina de les tres xemeneies era la correcta pergràcies a l'ombra del pic Scartaris que, durant les calendes de juny, que acariciava la xemeneia que conduïa al centre de la Terra. Per mitjà d'una corda van anar lliscant baixantcap aixíavall, baixant 2.800 peus en onze hores. Allà van improvisar un llit per dormir i recuperar forces.
Al matí següent van seguir enfonsant-se dins les entranyes de la Terra deixant-se caure per pendents inclinades, formades per lava seca que entapissava l'interior del cràter. Després de baixar durant set hores seguides, van decidir prendre's un descans fins a les sis del matí següent. Van baixar sis hores més i van arribar al fons de la xemeneia on es van trobar amb dos camins. El professor Lidenbrock va decidir prendre el de l'Est i aquest va resultar ser l'erroni ja que el tercer dia es van quedar sense aigua i van haver de retrocedir per anar cap a l'Oest.
| 