Lorenzo Valla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m -empenyat
Línia 26:
El 1444 visità novament [[Roma]], on tenia encara molts i potents adversaris. Reeixí a salvar-se de la mort disfressant-se i fugint a [[Barcelona]], d'on va retornar cap a [[Nàpols]].
 
Encara del 1444 és el seu tractat "De elegantiis linguae latinae" (Les elegàncies de la llengua llatina), publicat pòstumament el 1471. Aquest constitueix una de les fonts d'inspiració del ''[[Liber Elegantiarum]]'' (Llibre de les Elegàncies), del valencià [[Joan Esteve]], [[notari]] i [[curial]] a la cort reial de [[Nàpols]], que constitueix el primer [[diccionari]] català i segurament el primer diccionari d'una [[llengua romànica]]. En les seves ''Elegantiae'', Valla recull una sèrie extraordinària de passatges de les obres dels més cèlebres escriptors llatins ([[Virgili]], [[Ciceró]], [[Titus Livi]]), de l'estudi dels quals, sosté Valla, resulta necessari codificar els cànons lingüístics i retòrics de la [[llengua llatina]]. El text constitueix la base científica del moviment humanista empenyatentossudit a reformar el llatí cristià sobre l'estil ciceronià.
 
Durant el 1446 i el 1447 escriu les ''Emendationes sex librorum Titi Livi'' en les que discuteix amb la seva brillant i càustica forma d'escriure correccions als llibres 21 al 26 de [[Titus Livi]], en oposició a dos altres intel·lectuals de la cort napolitana, el [[Panormita]] i [[Bartolomeo Facio|Facio]], que no tenien el seu bagatge filològic.