Diferència entre revisions de la pàgina «Abadia de Sant Pere de Moissac»

→‎Claustre: +commonscat i retocs
m
(→‎Claustre: +commonscat i retocs)
Una inscripció permet datar el [[claustre]] molt precisament de [[1100]]. Amb unes dimensions de 31 m per 27 m, està constituït per quatre galeries tallades de les quals les arcades recauen sobre una sèrie de columnes de marbre. La carcassa de fusta del cobert descansa sobre un mur nu. Conté 116 columnes diferents amb una alternança de columnes senzilles i dobles que suporten les arcades de les seves quatre galeries.
 
Els seus [[capitell]]s historiats, esculpits sobre quatre cares, veritables obres mestres de l'escultura romànica, que il·lustren temes del Gènesi, Infantesa del Crist, Miracles de [[Benet de Núrsia|sant Benet]], temes florals o estilitzats, de personatges o d'animals, etc.... són entre els més bonics del sud de França.
 
Les arcades són interrompudes en els angles i en el centre per pilars quadrats en maó revestits de plaques de marbre esculpides. Vuit d'ells, als pilars d'angle, representen apòstols. Vuit dels dotze apòstols, identificats per inscripcions, són esculpits de dos en dos a cadascun dels quatre angles: Pere i Pau al sud-est, Jaume i Joan al nord-est, Felip i Andreu al nord-oest, Baromeu i Mateu al sud-oest. Un novè apòstol, Simó, està representat sobre el pilar central de la galeria occidental, costat oest. Potser anteriorment es trobava, amb els altres tres apòstols avui desapareguts, sobre els pilars d'un pòrtic que va emmarcar fins al [[segle XVIII]] una bonica font a l'angle nord-oest del pati. Un altre representa Durand de Bredons, primer abat clunisenc de Moissac ([[1048]]-[[1072]]).
 
A l'angle sud-oest, una escala condueix a la sala alta, després a la teulada d'on es descobreix una bonica vista, sobre la ciutat i més enllà sobre la vall del Tarn i els vessants del Moissagais, sobre el claustre mateix.
{{commonscat|Abbaye Saint-Pierre de Moissac}}
 
{{Monestirs benedictins}}