Paraula aguda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregint castellanisme
Línia 1:
Una '''paraula aguda''' (o oxítona) és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última posició de veu (no es compten els monosíl·labs). En català porten [[Accent (lingüística)|accent]] gràfic les paraules agudes acabades en vocal, vocal +s, en, in justament per marcar on cau l'accent, ja que no es pot predir (cada paraules té l'accent en una posició sense regles que el fixin) a diferència d'altres llengües, d'accent fix com el txec.
 
En [[francès]] la majoria de paraules o grups accentuals són aguts perquè tenen la tònica desplaçada cap al final. El mateix ocorre en turc o en àrab clàssic. Aquest predomini deparaules agudes fa que l'idioma tingui una melodia particular, reconeixiblerecognoscible. En català les agudes són bastant nombroses, ja que molts mots llatins han perdut la terminació en l'evoució cap al català.
 
Una paraula aguda s'oposa a una [[paraula plana]] i a una esdrúixola quan la tonicitat és rellevant en aquell idioma.