Kirguisos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: sv:Kirgizer |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
| caption = Membres de l'ètnia kirguís
| poptime = Uns 4.500.000
| popplace = La majoria
| langs = idioma kirguís
| rels = [[islam]]
Línia 10:
}}
Els '''kirguís''' són un poble d'origen turcomongol i constitueixen una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern de la [[República Popular de la Xina]]. La seva població total és d'uns 4.000.000 d'habitants, repartits principalment
== Idioma ==
L'idioma kirguís pertany a la branca de llengües turques de la família de [[llengües altaiques]]. És la llengua oficial
== Història ==
Els avantpassats dels
Durant les dinasties Liao i Song se’ls va anomenar Xiajias i Xiajiaz, quan encara eren un conjunt de tribus disperses de caràcter nòmada. Vivien al nord dels [[naiman]], a l'alt [[Ienisei]] (turc Kem), al nord de les muntanyes de Kög-men o Sayan. La capital del seu khan (que portava el títol de "inal") era a 7 dies de marxa cap al nord, a les muntanyes;; tenien el cabell ros panotxa i la pell blanca (el que dona suport a un parentiu amb els eslaus). Eren considerats turcs per la llengua que parlaven .
El [[840]] els
El [[1607]] es van sotmetre als [[kazakhs]] però el 1609 van matar a un preceptor enviat per aquestos. El [[1642]] el khan [[calmuc]] Batur els considerava com dels seus (els calmucs els anomenaven ''buruts''). El [[1646]] el plenipotenciari rus Daniel Arshinskiy els considerava subjectes a [[Rússia]]. El [[1703]], després d'un acord amb Rússia, foren transferits pels calmucs cap al sud a la regió de la moderna [[Semireche]]; es creu que llavors eren entre tres i quatre mil tendes (uns 200.000 o 300.000). Aviat foren expulsats de Semireche cap a [[Fergana]] i [[Karategin]] però quan fou destruït el imperi calmuc pels xinesos el [[1758]]-[[1759]] van retornar. En aquest temps els russos van anomenar kirguís als kazaks i per distingir-los dels altres kirguís (els verdaders), aquestos darrers foren anomenats kara kirguís (Kirguesos Negres) nom que el poble mai va acceptar. A diferencia dels kazakhs, els kirguís (kara kirguís) no tenien aristocràcia ni noblesa; els seus caps, anomenats ''manap'', eren ancians i no eren elegits sinó que arribaven a la situació per influència personal. Els ''auls'' kirguís estaven formats per una tribu i per tant eren més grans que els dels kazakhs que eren només de famílies o clans.
Línia 30:
En [[1920]] es va establir la [[República Socialista Soviètica Autònoma Kirguís]] (el futur Kazakhstan) dins de la [[República Federativa Socialista Soviètica Russa]], i el 1922 es va establir la regió autònoma dels Kara-Kirguís dins de la [[república Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan]]. El [[14 d'octubre]] de [[1924]] la RSSA del Turquestan fou abolida i la regió autònoma Kara-Kirguís va passar directament a la RFSS Russa; el [[25 de maig]] de [[1925]] va agafar el nom de regió autònoma Kirguís (al mateix temps que la república amb aquest idèntic nom era rebatejada [[República Socialista Soviètica Autònoma Kazakh]] o dels Kazakhs) i el [[7 de març]] de [[1927]] fou elevada a [[República Socialista Soviètica Autònoma Kirguís]] dins de la RFSS Russa. El [[5 de desembre]] de [[1936]] esdevenia la República Socialista Soviètica Kirguís
L'any [[1944]], el [[Kuomintang]] (moviment i organització política xinesa fundada per Sun Yazen ) va decidir tancar alguns camps de pastura
El [[1973]] la RSS Kirguís tenia una població de 3.145.ooo habitants dels que el 43,8% eren kirguís, 24% russos, 12% uzbeks i la resta altres. Uns 100.000
== Cultura ==
[[Fitxer:yurtes.JPG|thumb|Yurtes en les muntanyes kirguís]]
Al ser població nómada vivien en un tenda o [[
Existeix una divisió sexista del treball. Les dones, a més de les tasques domèstiques s'encarregaven de munyir i alimentar els animals. Els homes feien les tasques que requerien més esforç físic, com la doma d'animals o la tala de llenya.
Línia 45:
== Religió ==
Una majoria de
== Referències ==
|