Kirguisos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: sv:Kirgizer
Cap resum de modificació
Línia 4:
| caption = Membres de l'ètnia kirguís
| poptime = Uns 4.500.000
| popplace = La majoria aal [[Kirguizistan]], també a l'[[Uzbekistan]], la [[Xina]] i altres països.
| langs = idioma kirguís
| rels = [[islam]]
Línia 10:
}}
 
Els '''kirguís''' són un poble d'origen turcomongol i constitueixen una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern de la [[República Popular de la Xina]]. La seva població total és d'uns 4.000.000 d'habitants, repartits principalment aal [[Kirguizistan]] (52% de la població del país) i Xina (uns 160.000 habitants concentrats a la regió autònoma [[uigur]] dedel [[Xinjiang]] i en petits grups aal [[Heilongjiang]]). Es considera que hi ha uns 40 tribus kirguises diferents, representades a la bandera dedel Kirguizistan amb un sol amb 40 raigs.
 
== Idioma ==
 
L'idioma kirguís pertany a la branca de llengües turques de la família de [[llengües altaiques]]. És la llengua oficial dedel Kirguizistan, conjuntament amb el [[rus]]. La variant parlada a la Xina inclou paraules preses del [[mandarí]]. Té dos dialectes: el del nord i el del sud, amb el mateix vocabulari, però diferents pronunciació. Fins el [[segle VIII]] disposava d'un sistema d'escriptura anomenat Yenisei. AAl Kirguizistan, a l'actualitat, s'utilitza una escriptura basada en l'[[alfabet ciríl·lic]].
 
== Història ==
 
Els avantpassats dels kirguisoskirguís foren els Jiankun (antic Kien-kuen) que van viure fa 2000 anys a la zona propera al riu [[Ienissei|Ieniséi]] al nord de K'ang-Kiu ([[Sogdiana]]). Després de la victòria de la dinastia Yuan sobre el khanat de l'est (segle VII), els kirguisoskirguís entraren en contacte per primer cop amb la resta de Xina, ja que part dels seus territoris quedaren sota el control imperial. S'esmenten per primer cop amb el seu nom actual a les inscripcions de l'Orkhon al segle VIII.
 
Durant les dinasties Liao i Song se’ls va anomenar Xiajias i Xiajiaz, quan encara eren un conjunt de tribus disperses de caràcter nòmada. Vivien al nord dels [[naiman]], a l'alt [[Ienisei]] (turc Kem), al nord de les muntanyes de Kög-men o Sayan. La capital del seu khan (que portava el títol de "inal") era a 7 dies de marxa cap al nord, a les muntanyes;; tenien el cabell ros panotxa i la pell blanca (el que dona suport a un parentiu amb els eslaus). Eren considerats turcs per la llengua que parlaven .
 
El [[840]] els kirguisoskirguís van expulsar als [[uigur]]s de la regió de l'[[Orkhon]] ([[Mongòlia]]), per ser expulsats al seu torn el [[920]] per una incursió dels [[kitan]], i van restar nòmades a l'alt Ienisei sense tenir cap paper històric. La continuïtat amb els kirguís o [[quirguís]] moderns es suposada però no segura, doncs les característiques antropològiques descrites sobre ells no apareixen en el poble modern. Els kirguís dominaven aleshores algunes zones que incloïen la població de Panchul (després [[Aqsu]]) al [[Turquestan Xinès]]; la majoria no obstant vivia a l'alt Ienissei. A la regió avui dia anomenada Minusinsk, es van sedentaritzar; la seva capital era Kemidjkat on residia el seu ''khakan'' i la resta eren poblats de tendes. Els kirguís de l'Alt Ienisei (regions de Tannu Ola i Minussinsk) es van sotmetre voluntàriament a [[Genguis Khan]] el [[1207]] però la submissió no fou efectiva abans del 1218 quan fou reprimida la darrera rebel·lió. Es suposa que la major part van emigrar entre el segle XIII i el XV cap al sud al territori dels moderns kirguís, els kara kirguís. A partir de la dinastia Ming aquestes tribus s'unificaren i s'establiren de forma estable a la zona de les muntanyes de Tian Shan. El 1514 un cert Muhammad fou nomenat khan dels kirguís per Sad Khan, cap dels mongols.
 
El [[1607]] es van sotmetre als [[kazakhs]] però el 1609 van matar a un preceptor enviat per aquestos. El [[1642]] el khan [[calmuc]] Batur els considerava com dels seus (els calmucs els anomenaven ''buruts''). El [[1646]] el plenipotenciari rus Daniel Arshinskiy els considerava subjectes a [[Rússia]]. El [[1703]], després d'un acord amb Rússia, foren transferits pels calmucs cap al sud a la regió de la moderna [[Semireche]]; es creu que llavors eren entre tres i quatre mil tendes (uns 200.000 o 300.000). Aviat foren expulsats de Semireche cap a [[Fergana]] i [[Karategin]] però quan fou destruït el imperi calmuc pels xinesos el [[1758]]-[[1759]] van retornar. En aquest temps els russos van anomenar kirguís als kazaks i per distingir-los dels altres kirguís (els verdaders), aquestos darrers foren anomenats kara kirguís (Kirguesos Negres) nom que el poble mai va acceptar. A diferencia dels kazakhs, els kirguís (kara kirguís) no tenien aristocràcia ni noblesa; els seus caps, anomenats ''manap'', eren ancians i no eren elegits sinó que arribaven a la situació per influència personal. Els ''auls'' kirguís estaven formats per una tribu i per tant eren més grans que els dels kazakhs que eren només de famílies o clans.
Línia 30:
En [[1920]] es va establir la [[República Socialista Soviètica Autònoma Kirguís]] (el futur Kazakhstan) dins de la [[República Federativa Socialista Soviètica Russa]], i el 1922 es va establir la regió autònoma dels Kara-Kirguís dins de la [[república Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan]]. El [[14 d'octubre]] de [[1924]] la RSSA del Turquestan fou abolida i la regió autònoma Kara-Kirguís va passar directament a la RFSS Russa; el [[25 de maig]] de [[1925]] va agafar el nom de regió autònoma Kirguís (al mateix temps que la república amb aquest idèntic nom era rebatejada [[República Socialista Soviètica Autònoma Kazakh]] o dels Kazakhs) i el [[7 de març]] de [[1927]] fou elevada a [[República Socialista Soviètica Autònoma Kirguís]] dins de la RFSS Russa. El [[5 de desembre]] de [[1936]] esdevenia la República Socialista Soviètica Kirguís
 
L'any [[1944]], el [[Kuomintang]] (moviment i organització política xinesa fundada per Sun Yazen ) va decidir tancar alguns camps de pastura deldels kirguisoskirguís per motius de "seguretat fronterera". Aquesta mesura deixava sense subsistència a un gran nombre de kirguisoskirguís que es van revoltà en el que s'anomenà la [[Revolució Puli]].
 
El [[1973]] la RSS Kirguís tenia una població de 3.145.ooo habitants dels que el 43,8% eren kirguís, 24% russos, 12% uzbeks i la resta altres. Uns 100.000 kirgískirguís vivien aleshores a la [[Xina]] i l'[[Afganistan]].
 
== Cultura ==
[[Fitxer:yurtes.JPG|thumb|Yurtes en les muntanyes kirguís]]
 
Al ser població nómada vivien en un tenda o [[yurtaiurta]] coberta amb una capa d'herba per protegir l'interior de les temperatures extremes. Els fills solien seguir vivent amb la família després del matrimoni, o sigui que tres generacions solien compartir vivenda. Les dones solteres es pentinaven amb nombroses trenes que es reduïen a partir de contraure matrimoni.
 
Existeix una divisió sexista del treball. Les dones, a més de les tasques domèstiques s'encarregaven de munyir i alimentar els animals. Els homes feien les tasques que requerien més esforç físic, com la doma d'animals o la tala de llenya.
Línia 45:
== Religió ==
 
Una majoria de kirguisoskirguís son seguidors de l'[[islam]], religió que va arrencar amb força a la Xina durant els segles XVII i XVIII. També hi ha un grup nombrós que practica el [[politeisme]]. Un del seus principals déus és el "déu [[serp]]ent".
 
== Referències ==