Diferència entre revisions de la pàgina «Kirguisos»

16 octets eliminats ,  fa 7 anys
Durant les dinasties Liao i Song se’ls va anomenar Xiajias i Xiajiaz, quan encara eren un conjunt de tribus disperses de caràcter nòmada. Vivien al nord dels [[naiman]], a l'alt [[Ienisei]] (turc Kem), al nord de les muntanyes de Kög-men o Sayan. La capital del seu khan (que portava el títol de "inal") era a 7 dies de marxa cap al nord, a les muntanyes;; tenien el cabell ros panotxa i la pell blanca (el que dona suport a un parentiu amb els eslaus). Eren considerats turcs per la llengua que parlaven .
 
El [[840]] els kirguís van expulsar als [[uigur]]s de la regió de l'[[Orkhon]] ([[Mongòlia]]), per ser expulsats al seu torn el [[920]] per una incursió dels [[kitan]], i van restar nòmades a l'alt Ienisei sense tenir cap paper històric. La continuïtat amb els kirguís o [[quirguís]] moderns es suposada però no segura, doncs les característiques antropològiques descrites sobre ells no apareixen en el poble modern. Els kirguís dominaven aleshores algunes zones que incloïen la població de Panchul (després [[Aqsu]]) al [[Turquestan Xinès]]; la majoria no obstant vivia a l'alt Ienissei. A la regió avui dia anomenada Minusinsk, es van sedentaritzar; la seva capital era Kemidjkat on residia el seu ''khakan'' i la resta eren poblats de tendes. Els kirguís de l'Alt Ienisei (regions de Tannu Ola i Minussinsk) es van sotmetre voluntàriament a [[Genguis Khan]] el [[1207]] però la submissió no fou efectiva abans del 1218 quan fou reprimida la darrera rebel·lió. Es suposa que la major part van emigrar entre el segle XIII i el XV cap al sud al territori dels moderns kirguís, els kara kirguís. A partir de la dinastia Ming aquestes tribus s'unificaren i s'establiren de forma estable a la zona de les muntanyes de Tian Shan. El 1514 un cert Muhammad fou nomenat khan dels kirguís per Sad Khan, cap dels mongols.
 
El [[1607]] es van sotmetre als [[kazakhs]] però el 1609 van matar a un preceptor enviat per aquestos. El [[1642]] el khan [[calmuc]] Batur els considerava com dels seus (els calmucs els anomenaven ''buruts''). El [[1646]] el plenipotenciari rus Daniel Arshinskiy els considerava subjectes a [[Rússia]]. El [[1703]], després d'un acord amb Rússia, foren transferits pels calmucs cap al sud a la regió de la moderna [[Semireche]]; es creu que llavors eren entre tres i quatre mil tendes (uns 200.000 o 300.000). Aviat foren expulsats de Semireche cap a [[Fergana]] i [[Karategin]] però quan fou destruït el imperi calmuc pels xinesos el [[1758]]-[[1759]] van retornar. En aquest temps els russos van anomenar kirguís als kazaks i per distingir-los dels altres kirguís (els verdaders), aquestos darrers foren anomenats kara kirguís (Kirguesos Negres) nom que el poble mai va acceptar. A diferencia dels kazakhs, els kirguís (kara kirguís) no tenien aristocràcia ni noblesa; els seus caps, anomenats ''manap'', eren ancians i no eren elegits sinó que arribaven a la situació per influència personal. Els ''auls'' kirguís estaven formats per una tribu i per tant eren més grans que els dels kazakhs que eren només de famílies o clans.
49.185

modificacions