Diacrítics del grec: diferència entre les revisions

Tret de les edicions franceses, quan dues rhos apareixen juntes en un mot, és possible escriure-les '''ῤῥ''', com a '''πολύῤῥιζος''' (que té moltes arrels). En una edició francesa, però, el mot s'hauria d'escriure '''πολύρριζος'''. Es tracta d'una grafia etimologitzant que es troba sota la forma '''-rrh-''' en alguns mots en francès com ''catarrhe''.

 

<div style="float:left;margin-right:5px;font-size:3em;line-height:1.2">κἀγώ</div>

En casos de contraccions de dues vocals en [[hiat]] entre dos mots units pel sentit, la vocal que surt de la fusió de les dues vocals duu un signe idèntic a l'esperit suau (al principi, però, es tractava d'un simple [[apòstrof]]), per exemple '''κορωνίς''' (ganxo petit). Ja que un esperit només es troba en un mot que comença per vocal, no cal confondre el ganxo amb l'esperit: '''καὶ ἐγώ''' (jo també) dóna '''κἀγώ''' quan es contrauen les vocals.

 

Quan la primera de les dues vocals que es contrauen duu una aspiració, el ganxo és reemplaçat per un esperit aspre: '''ὁ ἐμός''' [ho emós] > '''οὑμός''' [houmós] (el meu). Si és la segona vocal la que és aspirada i si aquesta aspiració pot indicar-se mitjançant una consonant aspirada, el ganxo no canvia: '''τῇ ἡμέρᾳ''' > '''θἠμέρᾳ''' (''el dia'' en datiu singular).

 

== Vegeu també ==