Diacrítics del grec: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 125:
També cal tenir en compte que el resultat d'una contracció ha de dur un ganxo o un esperit aspre.
== Sistema monotònic ==
<div style="float:left;margin-right:5px;font-size:3em;line-height:1.2">[[Fitxer:Voyelles monotoniques.png]]</div>
Al llarg de la història, la llengua grega no ha deixat d'evolucionar. A partir de la [[llengua koiné|koiné]] l'accent va esdevenir només d'intensitat, la consonant hac [h] va perdre's (psilòsia) i la iota subscrita muda va quedar completament arcaica, això va provocar que els tres accents, els esperits i la iota subscrita van esdevenir inútils per a la llengua actual, el demòtic i en els usos moderns de la [[katharévousa]] encara es pot conservar tots aquests antics diacrítics simplement per tradició.
Tanmateix, va caldre esperar al [[1982]] perquè el govern grec acceptés per decret el sistema monotònic, on només hi ha un sol tipus d'accent escrit, que assenyala la síl·laba tònica d'un substantiu. Aquest únic accent va escombrar els tres antics accents que tenia el grec, que ja aleshores es confonien i donava lloc a molts errors. L'accent escollit per a la reforma va ser l'accent agut.
El grec modern encara manté la dièresi per desfer ambigüitats: '''Ευρωπαϊκό''' (europeu) es pronuncia [evropaikó], i sense dièresi '''Ευρωπαικό''' es llegiria [evropekó].
L'accent agut no es fa servir normalment en monosíl·labs, tot i que pot tenir usos realment diacrítics per diferenciar dos homònims, com '''που''' (pronom relatiu) i '''πού''' (adverbi interrogatiu de lloc: on?).
== Vegeu també ==
| |||