Front Popular de Letònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.5) (Robot afegeix: nl:Latvijas Tautas Fronte |
|||
Línia 9:
Sorgeix per donar suport a les reformes de [[Mikhaïl Gorbatxov]] i oposat als nacionalistes radicals. Entre els membres hi ha un terç de comunistes nacionals, però també ecologistes, vells dissidents, intel·lectuals independents i membres de grups religiosos. Foren nomenats portantveus Dainis Ivans i [[Sandra Kalniete]], i reclamaven la sobirania nacional sense abandonar la [[URSS]]. Per això adreçaren un escrit Gorbatxov posant en dubte la legalitat de l’annexió soviètica dels [[Països Bàltics]], demanen la publicació de les clàusules secretes del [[Pacte Ribbentrop-Molotov]], el reconeixement internacional i la creació d'un Comité Olímpic Propi. També faran un manifest en favor de la llengua, on reivindiquen el [[letó]] com a única llengua nacional i denuncien la degradació mediambiental a causa de l'envelliment de les instal·lacions industrials.
El [[5 de maig]] del [[1989]] el letó fou declarat ''llengua d’estat'', cosa que provocà les protestes d’un sector de russos. El 8 d'agost del 1989 es van modificar els articles de la constitució letona que feien referència als dret de vot a les eleccions locals, de manera que es limità el dret de vot als russos, ja que s’imposava l’obligació de dos anys de residència per poder votar i cinc per a ser escollit. I el [[23 d'agost]] es va formar una [[Via Bàltica|cadena humana entre els tres estats bàltics]] [[Riga]]-[[Tallinn]]-[[Vilnius]] de 560 kilòmetres, patrocinada pel LTF, el [[Front Popular d'Estònia|Rahvarinne]] i el [[Sąjūdis]] contra el [[Pacte Ribbentrop-Molotov]] i a favor de la independència.
Pel setembre del 1989 es van fer les primeres eleccions democràtiques al Soviet Suprem de la URSS. Dels 34 diputats letons, 26 se'ls van endur el LTF en combinació amb comunistes reformistes. Aleshores els rússos antiindependentistes formaren el grup [[Igualtat de Drets (Letònia)|Ravnopravie]] (Igualtat).
| |||