Dione (satèl·lit): diferència entre les revisions

La superfície gelada de Dione inclou terreny densament crateritzat, zones planes amb una densitat de cràters moderada i àrees de fractures tectòniques. El terreny densament crateritzat té nombrosos cràters de més de 100 km de diàmetre mentre que les planes tendeixen a tenir cràters de menys de 30 km de diàmetre. Una fracció important del terreny crateritzat es troba en l'hemisferi posterior. Això és contrari al que els científics esperaven: el 1982, [[Eugene Shoemaker|Shoemaker]] i Wolfe van proposar un model de craterització per a satèl·lits gravitacionalment lligats per les [[forces de marea]] on la major densitat de cràters s'hauria de trobar a l'hemisferi davanter. Això suggereix que durant el període d'intens bombardeig meteòric, Dione estava lligat a Saturn amb una orientació inversa a l'actual. Donat que Dione és relativament petit, un impacte que causi un cràter de 35 km podria haver girat el satèl·lit. Donat que hi ha diversos cràters de més de 35 km a la superfície de Dione, és possible que hagi estat invertit diverses vegades al llarg del temps. Tanmateix, el patró de craterització i l'elevat albedo de la cara davantera suggereixen que Dione ha restat en la seva posició actual durant diversos milers de milions d'anys.

 

 

[[Fitxer:Crescent Dione.jpg|thumb|700px|center|'''Dione''' en una fotografia presa per la sonda espacial [[Cassini-Huygens|Cassini]] l'[[11 d'octubre]] del [[2005]]]]