Fallida: diferència entre les revisions

A l'[[Antiga Grècia]] la bancarrota no existia; si un home estava en deute i no pagava, tant ell, com la seva muller, com els seus fills i servents, eren forçats a l'[[esclavitud per deutes]]. Aquesta situació que es perllongava fins que el prestamistaprestador no havia recuperat tot el seu préstec a través del treball forçós d'aquell que s'havia endeutat i no havia pagat. Diverses ciutats estat gregues limitaven però el l'[[esclavitud per deutes]] a un període màxim de 5 anys; així mateix els esclaus per deutes impagats gaudien de protecció de la seva vida i els seus membres, i per tant no podien esser ni executats ni mutilats, gaudi que no tenien la resta d'esclaus, limitant-se doncs el seu càstig a un estat de penúria i treball forçat. Altrament si transcorreguts els 5 anys el deute encara no havia estat retornat, eren els servents del deutor aquells que eren retinguts en estat d'esclavitud, normalment en unes condicions molt més dures.