Nizarisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: pt:Nizaris |
m fusió d'un article redundant |
||
Línia 2:
A la mort del [[califa fatimita]] d'[[Egipte]] [[Al-Mustànsir (fatimita)|Al-Mustànsir]] ([[1035]]–[[1094]]), l'hereu legítim, el seu fill Nizar, va ser suplantat per [[Al-Mustalí (fatimita)|Al-Mustalí]] ([[1094]]–[[1101]]). Els ismaïlites no el van reconèixer i van revoltar-se en nom de Nizar, pel que es van anomenar [[ismaïlites nizarites]], tot i que a Egipte foren coneguts simplement com a "nizarites".
==Dinastia==
{{FR}}
Els ismaïlites nizarites foren una dinastia que va governar, amb centre a [[Alamut]], de [[1090]] i [[1257]]. Primer fou un estat [[ismaïlita]] i després '''ismaïlita nizarita''', i estava format per territoris dispersos a [[Iran]] i [[Síria]].
Els ismaïlites ([[xiïtes]]) s'havien revoltat a favor dels [[fatimites]] (també xiïtes) als darrers anys del regnat de [[Màlik-Xah I]] (1073-1092) sultà seljúcida [[sunnita]]. A la mort de l'imam o califa fatimita [[al-Mustansir Abu Temim Moad]] d'Egipte (1035–1094) els ismaïlites iranians van donar suport al seu fill Nizar i derrotat aquest, no van voler reconèixer a [[al-Mustali Abul Qasim Ahmed]] (1094–1101) i van continuar la seva revolta ara en nom de Nizar i ja no del califa fatimita, per lo que es van dir '''ismaïlites nizarites'''. Cap al 1100 la direcció del moviment estava totalment en mans de Al-Hasan al-Sabbah. A la mort de Sabbah el [[1124]] el va succeir el seu general Buzurg-Ummid. A aquest el va succeir el seu fill Muhammad el [[1138]].
A Muhammad el va succeir el seu fill Hasan II que va abandonar el títol de ''dai'' i es va proclamar ''khalifa'' (lloctinent de l'imam amagat). Va abolir la [[xara (llei islàmica)|xara]] xiïta per ser incompatible amb la vida al paradís a la que els ismaïlites estaven cridats. Això va provocar el trencament total amb els musulmans, i els mateixos ismaïlites s'hi van oposar i el [[1166]] fou assassinat, però el va succeir el seu fill que tot i la seva joventut va imposar les idees del pare. En endavant el sobirà d'Alamut era imam alida descendent en línia directa de Nizar. Va gaudir de relativa tranquil·litat en el seu regnat
Hasan II va succeir al seu pare Muhammad II el [[1210]] i es va declarar sunnita i va ordenar a tots els seus súbdits d'acceptar la xara i al califa [[An-Nàssir (abbàssida)|an-Nàssir]]. Els ismaïlites el van obeir. Va morir el [[1221]] probablement enverinat i el va succeir el seu fill Muhammad III que no va acceptar la xara| sunnita i encara que oficialment no es va tocar decret, la practica fou abandonada i es va tornar a l'aïllament.
Els mongols van provar de destruir l'estat. [[Hulagu]] tenia aquesta missió principal quan fou enviat a Pèrsia. Muhammad III es negava a negociar contra el parer dels seus general i fou assassinat per un cortesà el [[1255]]; es van fer negociacions que no van portar a res i els mongols van anar conquerint fortaleses. El seu fill [[Khurshah]], esperant misericòrdia, es va rendir al desembre del [[1256]] i els mongols el van executar i van destruir Alamut (que probablement no haurien pogut conquerir); en els següents mesos els ismaïlites de Kohistan, Kumis i Daylam foren massacrats. Encara que una part va sobreviure ja no van poder reconstruir l'estat. Les fortaleses de Síria, que es van lliurar dels mongols foren ocupades aviat per [[Bàybars I]] d'[[Egipte]]. El [[1275]] els ismaïlites nizarites van recuperar Alamut però la van perdre al cap de poc davant l'atac mongol.
==[[Daï]]s de Daylam a Alamut==
dais suprems ismaïlites - nizarites (1090-1256)
* [[Hasan-i Sabbah]] (1090–1124)
* [[Buzurg-Ummid]] (1124–1138)
* [[Muhammad I d'Alamut]] (1138–1162)
* [[Hassan II d'Alamut]] (1162–1166)
* [[Nur al-Din Muhammad II]] (1166–1210)
* [[Hassan III d' Alamut]] (1210–1221)
* [[Muhammad III d'Alamut]] (1221–1255)
* [[Ruknud-Din Khurshah]] (1255–1256)
[[Categoria:Corrents del xiisme]]
[[Categoria:Dinasties del Mazanderan]]
[[ar:نزارية]]
| |||