Revisió del 04:35, 11 set 2012 modifica Kasirbot (discussió \| contribucions) Bots 2.830 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: fa:شاهزاده مصطفی ← Edició anterior		Revisió del 22:19, 13 set 2012 modifica desfés Ferbr1 (discussió \| contribucions) Exempts del blocatge d'IP, Reversors 11.095 edits m -la costum +el costum Edició següent →
Línia 1: '''Şehzade Mustafà Mukhlisi''' (1515 – 5 o 6 d'octubre de 1553 <ref> Segons l'Enciclopèdia de l'Islam el 1554, però podria ser un error </ref>), fou un príncep otomà (Şehzade), governador de [[Manisa]] (Mahnisa) de 1533 a 1541 i d'[[Amasya]] de 1541 a 1553, fill de [[Solimà I el Magnífic]] i de Gülbahar Sultan ("Rosa de Primavera") . Era l'hereu presumpte del tron. Les dues esposes de Solimà li van donar vuit fills, quatre dels quals eren vius a la dècada del 1550: Mustafà, [[Selim I\|Selim]], [[Şehzade Baiazet\|Baiazet]], i Jahangir. D'aquests, únicament Mustafà no era fill de Hurrem, sinó del Gülbahar i, per tant, va precedir als fills de Hurrem en l'ordre de successió. Hurrem va ser conscient que si Mustafà es convertia en sultà, els seus propis fills serien estrangulats segons lael costum. Tanmateix, Mustafà va ser reconegut com el més talentós de tots els germans i va ser recolzat per Pargalı Ibrahim Pasha, que va ser per aquella època gran visir de Solimà. L'ambaixador d'Àustria, Busbecq, en parlar dels «principals dons naturals» de Mustafà va remarcar que «Solimà té entre els seus fills, un fill anomenat Mustafà, meravellosament ben educat i prudent i en edat de governar, ja que té 24 o 25 anys d'edat; que Déu mai no permeti que una figura de tal envergadura caigui sobre nosaltres».<ref>André Clot (1992). ''Suleiman the Magnificent: The Man, His Life, His epoch''. Saqi books, pàg. 155</ref> A Hurrem se la sol considerar, almenys en part, com a responsable de les intrigues en el nomenament de la successió. Encara que era esposa de Solimà, no va exercir cap paper públic oficial com va fer la seva contemporània a Anglaterra, [[Anna Bolena]]. Això, però, no va impedir a Hurrem exercir una poderosa influència política. Atès que l'imperi mancava de normes formals per a la designació d'un successor, la successió solia incloure la mort de prínceps rivals per evitar disturbis civils i revoltes. Al tractar d'evitar l'execució dels seus fills, Hurrem va utilitzar la seva influència per eliminar a aquells que donaven suport l'accés de Mustafà al tron. <ref>Mansel, Phillip (1998). ''Constantinople: City of the World's Desire, 1453-1924''. St. Martin's Griffin. ISBN 0-312-18708-4.</ref>

Şehzade Mustafà: diferència entre les revisions