Revisió del 15:10, 10 set 2011 modifica Dinamik-bot (discussió \| contribucions) Bots 9.947 edits m r2.6.5) (Robot modifica: an:Constantín Lascaris ← Edició anterior		Revisió del 13:33, 14 set 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Constantí XI Làscaris''' o simplement '''Constantí Lascaris''', ja que al no haver estat coronat no té ordinal a bona part de les llistes d'emperadors (?-[[1205]]), fou el darrer emperador [[Imperi Bizantí\|bizantí]] durant la conquesta de [[Constantinoble]] pels croats ([[1204]]). L'ordinal XI correspondria, segons l'ordre d'emperadors considerant només els coronats, a [[Constantí XI Paleòleg]] que fou el darrer emperador bizantí fins el [[1453]]. El [[13 d'abril]] de [[1204]] va fugir l'emperador Aleix i els cortesans van proclamar emperador Constantí XI Làscaris. Refugiat a Brusa, a [[Bitínia (regió)\|Bitínia]], fou derrotat a la [[batalla de Pemaneo]] el [[desembre]] de [[1204]] i va morir en els combat subsegüents el mes de [[gener]] de [[1205]]. El seu germà [[Teodor I Làscaris]] va recollir la successió legitimada pel [[Patriarca de Constantinoble]] com a Emperador de [[Nicea de Bitínia\|Nicea]]. Arran de la conquesta de [[Constantinoble]] pels croats, l'[[imperi Bizantí]] es dividí en 4 estats: * [[Imperi de Nicea]]. El primer emperador fou [[Teodor I Làscaris]], nombrat hereu legítim de Bizanci. * [[Imperi Llatí]], creat a [[Constantinoble]] pels croats comandats per [[Balduí I de Flandes]], [[comte de [[Flandes]] i primer emperador llatí. El [[1261]], el regent de Nicea [[Miquel VIII Paleòleg]] va reconquerir [[Constantinoble]] als llatins i es va autoproclamar emperador de [[Constantinoble]] i de Nicea. Amb aquest acte, l'imperi de Nicea i l'imperí Llatí es van unir per formar de nou l'[[imperi Bizantí]].▼ ▲* [[Imperi Llatí]], creat a [[Constantinoble]] pels croats comandats per [[Balduí I]], comte de [[Flandes]] i primer emperador llatí. El [[1261]], el regent de Nicea [[Miquel VIII Paleòleg]] va reconquerir [[Constantinoble]] als llatins i es va autoproclamar emperador de [[Constantinoble]] i de Nicea. Amb aquest acte, l'imperi de Nicea i l'imperí Llatí es van unir per formar de nou l'[[imperi Bizantí]]. * [[Despotat de l'Epir]] o d'Arta, amb [[Miquel I Àngel Comnè]], de la família imperial bizantina, com a primer dèspota. [[Nicèfor II]], últim dèspota de l'Epir, va morir el [[1358]] en els combats contra els serbis per l'extensió dels seus dominis (batalla d'Arta) i el cap albanès [[Carles Thopia]] es va fer l'amo de la regió. * [[Imperi de Trebisonda]], el primer emperador fou [[Aleix I Comnè de Trebisonda\|Aleix I Comnè]], fill de l'emperador bizantí [[Andrònic I Comnè]]. El més durader dels quatre, finí el [[1461]] a mans del soldà [[otomà]] [[Mehmed II]]. {{Inicia taula}} {{Filera de successions d'un a dos\|títol_1=[[Emperador bizantí]]<br />''nominal'' \|abans=[[Aleix V Murzufle\|Aleix V Ducas Murzufle]]\|després_1=[[Teodor I Làscaris]] a Nicea<br />[[Balduí I de Flandes]] a Constantinoble<br />[[Miquel I Àngel Comnè]] a l'Epir<br />[[Aleix I Comnè de Trebisonda\|Aleix I Comnè]] a Trebisonda\|anys_1=[[1204]]-[[1205]]\|títol_2=[[Emperador bizantí]]\|després_2=[[Miquel VIII Paleòleg]]<br />el [[1261]]\|anys_2=[[1204]]}} {{Finalitza taula}}

Constantí Làscaris: diferència entre les revisions