Diferència entre revisions de la pàgina «Elâzığ»

8 bytes afegits ,  fa 7 anys
m
m (r2.7.2) (Robot afegeix: nn:Elâzığ)
 
== Història ==
S'han trobar estresrestes de poblament prehistòric i protohistòric i s'han excavat alguns llocs de l'edat del bronze a Ağin, Norşuntepe, Tepecik i Han Ibrahim Şah. Restes d'ocupació hel·lenística s'han descobert a Aşvanke i Kalecikler. Sembla que hi hauria hagut una ocupació continuada des de el [[calcolític]], però no se sap en quins períodes hi va haver una població formant vila. La primera de la que és té noticia es Harput de la qual els primers pobladors van ser els [[Hurrita|hurrites]] vers el 2.000 aC. La població fou habitada després pels armenis i la moderna ciutat actual està situada a cinc quilòmetres de l'antiga fortalesa armènia de [[Kharput]] o [[Harput]] (armeni: Խարբերդ Xarberd, en armeni oriental pronunciat: Kharberd, en armeni occidental pronunciat [[Kharpert]] o Harput, apareix el nom també com Khartabird, Khartabirt i Kharberd) que significa ''fortalesa rocosa''.
 
S'han trobar estres de poblament prehistòric i protohistòric i s'han excavat alguns llocs de l'edat del bronze a Ağin, Norşuntepe, Tepecik i Han Ibrahim Şah. Restes d'ocupació hel·lenística s'han descobert a Aşvanke i Kalecikler. Sembla que hi hauria hagut una ocupació continuada des de el [[calcolític]], però no se sap en quins períodes hi va haver una població formant vila. La primera de la que és té noticia es Harput de la qual els primers pobladors van ser els [[Hurrita|hurrites]] vers el 2.000 aC. La població fou habitada després pels armenis i la moderna ciutat actual està situada a cinc quilòmetres de l'antiga fortalesa armènia de [[Kharput]] o [[Harput]] (armeni: Խարբերդ Xarberd, en armeni oriental pronunciat: Kharberd, en armeni occidental pronunciat [[Kharpert]] o Harput, apareix el nom també com Khartabird, Khartabirt i Kharberd) que significa ''fortalesa rocosa''.
 
Fou la ''Ziata Castellum'' del temps dels romans. Es possible que fos el lloc anomenat ''Carcathiocerta'' a l'[[Armènia Sofene]], on va arribar [[Corbuló]] el [[65]]. Sota els musulmans va portar el nom àrab d'Hisn Ziyad o Hisn Zayt. En temps dels croats els francs l'anomenaven Quart-Pierre i en armeni vulgar es deia Kahrpurd (apareix també després el nom Kharbrut, una deformació turca).
Fou bizantina fins a la invasió seljúcida i vers el [[1100]] estava en mans d'un ''amir'' anomenat Djubuk (vegeu [[Beylik de Çubukoğulları]]), del que, un temps després, va passar als [[ortúkides]] o artúkides. L'ortúkida Balak Nasr al-Dawla hi va tenir presoners a [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí I]] d'[[Comtat d'Edessa]] i [[Balduí II de Jerusalem|Balduí II]] de [[Regne de Jerusalem|Jerusalem]].
 
Amb la partició del dominis [[ortúkides]], Kharpurt va correspondre a Rukn al-Dawla Daud d'[[Hisn Kayfa]] i mes tard (1185) Kharpurt va formar una branca separada encapçalada per Nizam al-Din Ibrahim, al que va seguir el seu fill Khidr i el fill d'aquest Nur al-Din Artuk Shah. El [[1234]] l'[[aiúbida]] Al-Kamil va fer una expedició contra el soldà del [[Soldanat Seljúcida de Rüm]] i va annexar l'emirat de Kharpurt.
 
Després va pertànyer aal [[Beylik d'Eretna]], a [[Dhu l-Kadr]], als [[Ak Koyunlu]], als [[safàvides]], i el [[1515]] fou ocupada pels [[Imperi Otomà|otomans]]. Degut al seus accessos molt complicats, Reşid Mehmed Pasha que hi va fer una inspecció el [[1834]], va decidir establir una seu administrativa però que no s'instal·laria a la fortalesa sinó a uns 5 km, al lloc de Mezere o Mezre que vol dir "Llogaret" en àrab <ref> o podria derivar de Mazra'a o mezra'a, "zona cultivada"</ref>, referit a que abans estava deshabitat, i el [[1838]] s'hi van construir edificacions militars, un hospital i una casa pel governador per acomodar la població a seu d'un sandjak (i després d'un wilayat o província).
 
Al segle XIX alguns viatgers occidentals l'esmenten com Mazraa. Sota el sultà [[Abdülâziz]], el [[1862]] (a proposta del governador Ismail Pasha) fou anomenada en turc otomà "Mamûretü'l-Azîz" (معمورة العزيز "Feta prospera per Aziz") tot i que el sultà no n'era fundador, i el nom és va donar també al sandjak i el [[1879]] al wilayat de nova creació. Durant molts anys Elâzığ va ser coneguda com "Elâzîz" nom que era més fàcil de pronunciar i el [[17 de novembre]] de [[1937]] [[Mustafa Kemal Atatürk]] canvià el nom de la ciutat pel de "Elazık" que va ser canviat un mes després pel d'"Elâzığ" el [[10 de desembre]] de 1937. En [[kurd]] es coneix com ''Elezîz''. La població abans de la guerra era de 10.000 a 12.000 habitants i al cens de la república havia passar a 20.052 habitants ([[1927]]). La seva evolució demogràfica <ref> Enciclopèdia de l'Islam, VI, pàg. 326 </ref> fou:
 
* 1927: 20.052
* 1942: 25.465
* 1945: 23.695
* 1960: 60.289
* 1965: 78.605
* 1970: 107.364
* 1975: 131.415
* 2008: 389.774
Als anys seixanta es va construir la central hidroelèctrica de Keban a 45 km i els treballadors es van establir a la ciutat (que durant uns anys va tenir una població amb més homes que dones) i molts hi van restar. També s'hi van establir milers de pagesos expropiats per la construcció de la central, que hi van invertir les indemnitzacions rebudes, i els grans propietaris van invertir en una societat per accions que va construir una fabrica de tubs de plàstic i una de cuiro. En la seva província hi hagué el [[terratrèmol de Turquia del 2010]]
 
== Referències ==
222.746

modificacions