Francesc Frutos i Gras: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripció a la imatge Logotipopce.svg
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:PacoFrutos.JPG|thumb|250px|'''Francesc Frutos''' a la seu d'Esquerra Unida, 2005]]
'''Francesc Frutos i Gras''' ([[Calella]], [[6 de setembre]] de [[1939]]) és un polític català, secretari general del [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE) del 1998 fins al 2009.
== Biografia ==
Va néixer el [[6 de setembre]] de [[1939]] a [[Calella]], municipi del [[Maresme]]. Fill de pagesos, va treballar al camp fins els 25 anys. Va començar a la política com a sindicalista, a Safa, fàbrica tèxtil de [[Blanes]]. Hi va contribuir a organitzar el [[sindicat]] [[Comissions Obreres]] (CCOO), aleshores [[clandestí]]. El [[1963]] va ingressar al [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC). Amb lloc a la direcció de CCOO, va participar a l'[[Assemblea de Catalunya]] i, a les primeres [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1980|eleccions democràtiques (1980)]], va entrar al [[Parlament de Catalunya]] com a diputat del PSUC. El [[1981]] va ser, durant poc temps, secretari general del PSUC. A començaments dels anys vuitanta, es va veure embolicat als problemes interns d'aquest partit i va traslladar la seva activitat política a Madrid, amb [[Gerardo Iglesias]], secretari general del [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE).
 
SuperatDesprés perque [[Julio Anguita González]] ael superés en l'elecció delper coordinadora generalCoordinador General d'[[Esquerra Unida i Alternativa|Esquerra Unida]] (EUIU), va desenvoluparexercir diversos càrrecs aen la direcciól'adreça i en va ser el número dos aen les [[Eleccions generals espanyoles de 1996|eleccions generals de [[1996]]. Al desembre de [[1998]], va succeir Anguita aen la secretaria general del PCE i, després de la malaltia d'aquell, al marçgener de [[2000]], va ser triatdesignat per Esquerra Unida per ocupar la candidatura a la [[Presidència del Govern]] a les [[Eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions de l'any 2000]]. Va protagonitzarser protagonista de l'acord signat per a aquellsaquests comicis amb el [[PSOE]] i ladel greu desfetadaltabaix electoral d'EUIU, que va perdre la meitat delsdel seu electorat i seus13 electorsdiputats. ElAquest 2002mateix any, en la VI Assemblea Federal d'IU, va ser reelegitescollit secretaricom generala delCoordinador PCE.General de la coalició [[Gaspar Llamazares]] (que havia obtingut acta de diputat per [[Astúries]] a les eleccions generals) per un estret marge, conjuminant els vots de diversos corrents d'IU crítiques amb la direcció sortint.
Va néixer el [[6 de setembre]] de [[1939]] a [[Calella]], municipi del [[Maresme]]. Fill de pagesos, va treballar al camp fins els 25 anys. Va començar a la política com a sindicalista, a Safa, fàbrica tèxtil de [[Blanes]]. Hi va contribuir a organitzar el [[sindicat]] [[Comissions Obreres]] (CCOO), aleshores [[clandestí]]. El [[1963]] va ingressar al [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC). Amb lloc a la direcció de CCOO, va participar a l'[[Assemblea de Catalunya]] i, a les primeres eleccions democràtiques, va entrar al [[Parlament de Catalunya]] com a diputat del PSUC. El [[1981]] va ser, durant poc temps, secretari general del PSUC. A començaments dels anys vuitanta, es va veure embolicat als problemes interns d'aquest partit i va traslladar la seva activitat política a Madrid, amb [[Gerardo Iglesias]], secretari general del [[Partit Comunista d'Espanya]] (PCE).
 
En 2002 va ser novament escollit secretari general del PCE. En [[2003]], va decidir deixar el seu escó al [[Congrés dels Diputats]] i no participà a les eleccions generals de [[2004]].
Superat per [[Julio Anguita González]] a l'elecció del coordinador general d'[[Esquerra Unida i Alternativa|Esquerra Unida]] (EU), va desenvolupar diversos càrrecs a la direcció i en va ser el número dos a les eleccions generals de [[1996]]. Al desembre de [[1998]], va succeir Anguita a la secretaria general del PCE i, després de la malaltia d'aquell, al març de [[2000]], va ser triat per Esquerra Unida per la candidatura a la [[Presidència del Govern]]. Va protagonitzar l'acord per a aquells comicis amb el [[PSOE]] i la greu desfeta electoral d'EU, que va perdre la meitat dels seus electors. El 2002 va ser reelegit secretari general del PCE.
 
El [[2003]] va decidir deixar de ser diputat al [[Congrés de Diputats]] i no concórrer a les eleccions generals de [[2004]]. Al juny de [[2005]] va tornar a ser reelegit secretari general del PCE, peròencara que va cedir algunesdiverses de les seves responsabilitats al nou President,president [[Felipe Alcaraz]].
 
En [[maig]] de [[2008]] va anunciar que després de deu anys al capdavant de la secretaria general del [[PCE]] se sentia "cansat" i que no seria candidat a la reelecció en aquest càrrec al següent Congrés del PCE, on seria substituït per [[José Luis Centella]].
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado?idDiputado=259&idLegislatura=7 Fitxa del Congrés dels Diputats]
* [http://www.mundoobrero.es/aut/index.php?aut=2 Articles de Paco Frutos] a [[Mundo Obrero]]
* [http://diarimaresme.com/2011/paco-frutos-el-noi-de-can-mies/ Paco Frutos, el noi de Can Mies] a ''Diari Maresme'', 21 de juny de 2011.
 
{{Inicia taula}}
Linha 15 ⟶ 24:
|després=[[José Luis Centella]]
|anys=[[1998]]–- [[2009]]}}
{{Filera de successions
|títol=Portaveu d'[[IU]] al [[Congrés dels Diputats|Congrés]]</br> [[Fitxer:Logo IU.svg|25px|PCE]]
|abans= [[Julio Anguita]]
|després=[[Gaspar Llamazares]]
|anys=[[2000]]}}
{{Finalitza taula}}