Obre el menú principal

Canvis

m
Robot substitueix 'tant sols' per 'tan sols'
El [[1035]] el rei [[Sanç Garcés III de Pamplona]] «el Major» donà el seu regne patrimonial, el regne de Pamplona, al seu fill [[Garcia Sanxes III de Pamplona]], que va esdevenir d'aquesta manera el successor al tron navarrès. Al seu fill [[Gonçal I de Ribagorça]] li donà els territoris que havia conquerit en vida seva, els comtats de Ribagorça i Sobrarb, mentre que [[Ferran I de Castella]] ja havia rebut el [[1029]] el comtat de Castella del seu oncle García.
 
Quedava pendent però el seu fill il·legítim Ramir. Aquest va rebre les terres compreses entre les viles de [[Matidero]] a [[Vadoluengo]] «''Facta carta donationis quod ego Sanciu, gratia Dei rex, dono terra mea tibi filio meo Ranimiro, ed est de Matirero usque Vadumlongum ab omni integritate''», conjunt de terres que es corresponen aproximadament a l'antic [[comtat d'Aragó]] de [[925]]. Però com que aquestes terres entre [[Matidero]] a [[Vadoluengo]] eren terres patrimonials de la dinastia reial pamplonesa, és a dir, eren [[terra regis]], tanttan sols li foren donades en feu i amb l'obligació de jurar fidelitat al seu germà el rei de Pamplona [[Garcia Sanxes III de Pamplona|Garcia Sanxes III]].
 
La historiografia secular havia interpretat de manera simplificada que arran del testament del rei [[Sanç Garcés III de Pamplona]] «el Major» el [[Regne de Pamplona]] s'havia dividit i s'havien creat els regnes independents de Castella, de Ribagorça-Sobrarbre i d'Aragó. Però l'historiador aragonès [[Antonio Ubieto Arteta]] es mostrà en desacord amb aquesta interpretació del testament de [[1035]] segons la qual s'havien creat aquests tres regnes independents. Segons Ubieto, [[Sanç Garcés III de Pamplona]] mai no dividí el [[Regne de Pamplona]] entre els seus fill, sinó que tanttan sols concedí parts territorials d'aquest regne als seus fills a fi que els governessin, però sempre sota la obediència del seu germà i rei [[Garcia Sanxes III de Pamplona]], que fou qui detentà la [[potestas (poder)]] reial. Aquesta interpretació suposà l'obertura d'un intens debat amb el també historiador aragonès [[Antonio Durán Gudiol]], partidari de la interpretació tradicional, debat que han continuat després altres historiadors partidaris d'una o altra corrent, i que s'articula a l'entorn del concepte de reialesa de la [[Dinastia Ximena]] i de la categoria jurídica de regne.
 
L'historiador Roberto Viruete Erdozáin assenyala en primer lloc que Ramir sí va rebre efectivament la '''[[honor (propietat)]]''', però no de l'antic [[comtat d'Aragó]] del [[925]], sinó d'un espai geogràfic comprès entre les viles de [[Matidero]] i [[Vadoluengo]]; aquest conjunt territorial s'aproxima bastant a l'antic comtat d'Aragó, però en rebre aquestes terres, no se les denomina comtat d'Aragó, ni a Ramir se l'anomena Comte d'Aragó.
 
==Títols i successors==
Gran part de la documentació relativa a Ramir I d'Aragó són falsificacions. Actualment es calcula que aproximadament un 40% de la documentació feta en nom de Ramir I són en realitat falsificacions per tal de legitimar prevendes i donacions a monestirs aragonesos. Tals falsificacions afecten, i es detecten en part, pel títol fals de rex amb què s'autotila Ramir. Això no s'ha de confondre amb el calificatiu de ''rex'' que els donaren a Ramir a la part del ''Regnante'' i que equival a la de governant. De la mateixa manera, tampoc denomina a les seves terres com a regne d'Aragó, sinó que parla de «''terra mea''», «''terra''», citant tanttan sols un cop la paraula «''Aragone''», sense denominar-lo en cap cas regne, en el testament de [[1159]], i ni esmentar-lo cap cop en el testament de [[1161]]; i de la mateixa manera, tampoc parla ni de comtats, ni de regne de Sobrabre i Ribagorça.
 
* A [[1035]]: ''ego Ranimirus, prolis Sancioni regis''<ref>Viruete Erdozáin, Roberto: Aragón en la época de Ramiro I. Colección diplomática: Documentos del reinado de Ramiro I de Aragón (foli 855); foli 868: ''[http://www.tesisenred.net/TESIS_UniZar/AVAILABLE/TDR-0211109-085431//TUZ_061_viru_ramiro.pdf Sancho III de Pamplona dona a su hijo Ramiro el territorio comprendido entre Matidero y Vadoluengo]''</ref>
1.203.876

modificacions