Teodoret de Cir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'tant sols' per 'tan sols'
Línia 7:
El prestigi obtingut li va valer ser nomenat bisbe. Teodot d'Antioquia, successor d'Alexandre, el va nomenar vers el 420/[[423]] com a bisbe de Cir (Cyrus o Cyrrhus) una pobre ciutat propera a l'Eufrates a dos dies de viatge d'Antioquia i capital del districte de la [[Cirrèstica]], amb una diòcesi que incloïa 800 parròquies.
 
Morts el seus pares va heretar una fortuna que va repartir entre els pobres i al seu bisbat no tenia cap propietat ni tanttan sols una tomba; amb una part del patrimoni o amb les rendes locals, va fer decoracions a la ciutat (pòrtics, dos ponts, banys públics i un aqüeducte) i va atreure a la zona a artistes i professionals, especialment metges; va intercedir davant l'emperadriu Pulquèria per una reducció de les taxes; va acollir generosament a Celestiac de [[Cartago]], expulsat d'Àfrica pels [[vàndals]]. Després de 25 anys de bisbe podia dir que mai va estar en una cort de justícia i que mai va rebre cap regal; seguint el seu exemple el clergat es va comportar de manera semblant. A la diòcesi eren importants els sectaris marcionites als que va retornar a l'església abans del [[449]] (ell mateix diu que en va batejar deu mil).
 
En aquestos anys va compondre les seves obres exegètiques i d'altre mena. Va donar suport a Nestori, amb el que havia estudiat al monestir d'Euprepi, però no consta l'adopció de les seves doctrines; en tot cas va donar suport a [[Joan I d'Antioquia]] i al partit oriental menys en suport de Nestori que per oposar-se a la intolerància de [[Ciril d'Alexandria]].