Autoreferència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 19:
A la [[metafísica]], l'autoreferència és la [[subjectivitat]], mentre que "hetero-referència", com se l'anomena (vegeu [[Niklas Luhmann]]), és [[Objectivitat|l'objectivitat]].
La auto-referència també es dóna en la literatura i el cinema quan un autor es refereix al seu treball en el context de l'obra mateixa. Els exemples famosos inclouen el [[Quixot]] de [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]], ''Jacques le fataliste et son maître'' de [[Denis Diderot]], ''Si una nit d'hivern un viatger'' d'[[Italo Calvino]] , moltes històries de [[Nikolai Gogol]], ''Lost in the Funhouse'' de [[John Barth]], i [[8 ½]] de [[Federico Fellini]]. Tote elles estan estretament relacionades amb els conceptes de trencar la [[quarta paret]] i la meta de referència, que sovint impliquen l'autoreferència.
El pintor surrealista [[René Magritte]] és famós per les seves obres autoreferencials. La seva pintura ''La traïció de les imatges'', que es mostra més amunt, inclou les paraules ''això no és una pipa'', la veritat de la qual depèn totalment de si la paraula "Ceci" (en català, "això") es refereix a la pipa representada en la pintura o la pròpia sentència.
| |||