Shahpura: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
== Geografia ==
Limitava al nord i nord-est amb el districte d'[[Ajmer]] de la província britànica d'[[Ajmer-Merwara]]; al nord-est tocava també amb [[Kishangarh]]; i la resta dels límits afrontava amb territori d'[[
==Demografia==
L'estat tenia 133 pobles i llogarets. La població de 63.646 del [[1891]] s'havia reduït a 42676 el [[1901]] per les baixes causades per la fam del 1899-1900 (va patir altres fams però excepte la de 1869-1870 que fou dramàtica, les altes gairebé no són recordades). La població el 1931 era de 54.233 habitants.
Linha 16 ⟶ 15:
== Economia ==
Més de la meitat de la població es dedicava a l'agricultura però hi havia també algunes industries tèxtils (cotó) i d'estores, i una mica de ceràmica.
== Segells i monedes ==▼
A la capital hi havia oficina de correus i telègraf; el principat tenia sistema postal propi i emissions locals apareixen entre [[1898]] i [[1949]].▼
La moneda local fou la ''Gyarah sana'' (o ''Igarah sana'') posada en circulació per primer cop entre [[1760]] i [[1780]], però circulava també la moneda de l'Índia Britànica i el ''chitori'' de Mewar. Després del 1870 la moneda local es va deixar d'emetre si be va circular fins ben entrat el segle XX.▼
== Govern i administració ==
La família reial pertany al clan ranawat dels rajput sesòdia descendents d'Amar Singh I, rana de [[Mewar]] (segle XVI) a través del seu fill Suraj Mal.
El raja governava assistit per un ''kamdar'' o ministre principal del que depenien el recaptador de taxes i els quatre ''tashildars'' (governadors de districte). Els tashils (districtes) eren quatre: Shahpura, Dikhola, Kothian i [[Phulia]].
Els ''tashildars'' eren magistrats judicials de tercera classe i sobre ells estaven les corts dels ''faujdari'' (criminal) i els ''diwani'' (civil) presidides per dos oficials anomenats ''hakims''. Per damunt de tots hi havia un oficial judicial, i finalment la cort suprema d'apel·lació o ''Mahakma khas''.
Linha 42 ⟶ 28:
64 dels pobles de l'estat eren ''khalsa'' (dominis del sobirà), 52 ''jagirs'' i 16 ''muafi''. Aquestes darreres eren terres concedides gratuïtament, mentre les ''jagir'' eren a canvi de serveis, i les ''khalsa'' pagaven un tribut fixat.
== Història ==▼
L'escut del principat no s'esmenta ni per Flicher ni per Mc Meekin; una imatge apareix als segells però no és prou clara; sembla que podria ser un escut amb els colors de la panchranga en el mateix orde que la bandera, sostingut per dos ''hanumans'' i al damunt un sol amb rostre; a la part inferior un sòl de terra sobre el que trepitgen els dos ''hanumans'', i sota el terra una cinta amb inscripció en lletres sànscrites.▼
La bandera la descriu André Flicher: la ''Panchranga'' amb les franges en el següent orde: verd, blau fosc, groc, roig i blanc.▼
▲A la capital hi havia oficina de correus i telègraf; el principat tenia sistema postal propi i emissions locals apareixen entre [[1898]] i [[1949]].
▲La moneda local fou la ''Gyarah sana'' (o ''Igarah sana'') posada en circulació per primer cop entre [[1760]] i [[1780]], però circulava també la moneda de l'Índia Britànica i el ''chitori'' de Mewar. Després del 1870 la moneda local es va deixar d'emetre si be va circular fins ben entrat el segle XX.
▲== Història ==
El principat es va crear el [[1629]] quan l'emperador [[Shah Djahan]] va concedir a Sujan Singh (fill de Suraj Mal), com a recompensa pels seus servis, la ''pargana'' de Phulia excepte les terres imperials d'[[Ajmer]], a canvi de posar en servei de l'imperi a 50 cavallers. Sujan va canviar el nom del territori a Shahpura (ciutat de l'emperador) i va fundar la ciutat de Shahpura.
Linha 52 ⟶ 47:
Amar Singh (1796-1827) va rebre del maharana de Mewar el títol de raja dhiraj, que encara porten els seus successors. El[[ 27 de juny]] de [[1848]] un ''sanad'' (decret) va establir el tribut que l'estat havia de pagar a la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] (10.000 rupies).
El [[1870]] Nahar Singh, senyor de Dhanop, quart descendent d'un segon fill d'Umaid Singh I, va pujar al poder per adopció amb 15 anys, va rebre els poders executius el [[1876]] i va governar fins a la seva mort el [[24 de juny]] de [[1932]] en què el va succeir el seu fill Umaid Singh II que des del [[1912]] era ministre en cap o ''Kamdar''. El mateix sobirà posseïa el principat de [[Kacchola]] a [[
Umaid Singh II va abdicar a favor del seu fill Sudershan Singh el [[3 de febrer]] de [[1947]]; el nou sobirà va integrar l'estat a la Unió del Rajasthan ([[25 de març]] de [[1948]]) i després al [[Gran Rajasthan]] ([[30 de març]] de [[1949]]), amb el qual i la Unió de [[Matsya]] es va formar l'estat indi de [[Rajasthan]] el [[15 de maig]] de [[1949]].
== Governants ==
*1. Suraj Mal
*2. Sujan Singh 1629-1658
Linha 74 ⟶ 68:
*15. Sudershan Singh 1947-1949
==Bibliografia==
▲== Escut i bandera ==
▲L'escut del principat no s'esmenta ni per Flicher ni per Mc Meekin; una imatge apareix als segells però no és prou clara; sembla que podria ser un escut amb els colors de la panchranga en el mateix orde que la bandera, sostingut per dos ''hanumans'' i al damunt un sol amb rostre; a la part inferior un sòl de terra sobre el que trepitgen els dos ''hanumans'', i sota el terra una cinta amb inscripció en lletres sànscrites.
▲La bandera la descriu André Flicher: la ''Panchranga'' amb les franges en el següent orde: verd, blau fosc, groc, roig i blanc.
*''Imperial Gazetteer of India'', volum 22, pags. 222 i següents, Oxford 1908-1931
*André Flicher "''Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes''", Dreux 1984
Linha 87 ⟶ 74:
*[http://www.uq.net.au/%7Ezzhsoszy/ips/s/shahpura_ps.html Llista de governants i genealogia] d'Henry Soszynski, Brisbane (AUS)
{{cal coor}}
[[Categoria:Principats de Rajputana]]
| |||