Ehud Olmert: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'organització
Línia 56:
Degut a les poques probabilitats que tenia Sharon de recuperar-se prou com per tornar al càrrec, Olmert fou vist de seguida com el seu successor natural i, per tant, com el candidat més probable per optar al càrrec de primer ministre pel Kadima.
 
Durant els dies posteriors a l'hemorràgia de Sharon, Olmert es reuní amb [[Simon Peres]] i altres partidaris de Sharon per tal de convèncer-los de què es quedessin al Kadima i no tornessin al [[Likud]] o, en el cas de Peres, al [[Partit Laborista Israelià]]. Peres anuncià el seu suport a Olmert, així com [[Tzipi Livni]], ministra de justícia, que és la segona persona més influent del partit.
 
El [[16 de gener]] del [[2006]], Olmert fou escollit líder en funcions del Kadima i cap de llista per a les eleccions generals del [[28 de març]].
Línia 66:
Després d'un període de gairebé cent dies com a primer ministre interí (primer ministre en funcions), a principis d'abril, en ser declarat Sharon discapacitat permanent, Olmert fou nomenat primer ministre permanent.
 
Sota el govern d'Olmert, la política d'ambigüitat sobre la possessió per part d'Israel d'armament nuclear es mantèmanté intacta. Un resultat d'aquesta política és el continu arrest a Israel de [[Mordechai Vanunu]], que passà divuit anys a la presó després de trencar els acords de confidencialitat i divulgar a una cadena de notícies britànica detalls sobre els ja sospitats projectes nuclears a Israel.
 
El [[4 de maig]], després d'haver aconseguit formar coalició amb el Partit Laborista, el partit ultraortodoxeultraortodox [[Shas]] i el partit dels Jubilats (Gil), Olmert reassumeix el càrrec de Primer Ministre, junt amb tot el seu gabinet.
 
Des del [[conflicte líbano-israelià del 2006]], Olmert s'ha tornat molt impopular a Israel, i les enquestes d'intenció de vot han apuntat cap a una victòria per al cap del Likud [[Benjamin Netanyahu]] si se celebressin eleccions en aquest moment. Segons la BBC, l'índex de suport d'Olmert del 22% que tenia a principis del 2006 fins a un 14%.{{CN}}
 
El [[9 de desembre]] del [[2006]] Olmert declarà que no podia descartar la possibilitat d'un atac militar contra l'[[Iran]], i demanà a la comunitat internacional que actués contra aquest país. Olmert qualificà d'"absolutament criminals" les repetides amenaces per part del president iranià [[Mahmoud Ahmadinejad]] de destruir Israel, i digué que esperava que es prenguessin mesures més dràstiques. Tot seguit viatjà a [[Alemanya]], on l'[[11 de desembre]] convocà una roda de premsa junt amb la canceller [[Angela Merkel]]; afirmà que estava preparat per concedir grans terrenys a la [[Riba Oest]], i que aquesta retirada faria possible l'establiment d'un Estat Palestí en aquella zona.
[[Fitxer:Ehud Olmert and George Bush 2.jpg|thumb|320px|right|Ehud Olmert i [[George W. Bush]], el [[23 de maig]] de [[2006]] a la [[Casa Blanca]].]]
 
El [[9 de desembre]] del [[2006]] Olmert declarà que no podia descartar la possibilitat d'un atac militar contra l'[[Iran]], i demanà a la comunitat internacional que actués contra aquest país. Olmert qualificà d'"absolutament criminals" les repetides amenaces per part del president iranià [[Mahmoud Ahmadinejad]] de destruir Israel, i digué que esperava que es prenguessin mesures més dràstiques. Tot seguit viatjà a [[Alemanya]], on l'[[11 de desembre]] convocà una roda de premsa junt amb la canceller [[Angela Merkel]]; afirmà que estava preparat per concedir grans terrenys a la [[Riba Oest]], i que aquesta retirada faria possible l'establiment d'un Estat Palestí en aquella zona.
 
==Ideologia política==