Diferència entre revisions de la pàgina «Josep Maria de Porcioles i Colomer»

cap resum d'edició
Fou jutge d'apel·lacions d'[[Andorra]]. El [[1957]] fou designat alcalde de Barcelona, càrrec que no abandonaria fins el 1973. Va aconseguir una carta municipal ([[1960]]) i demanà inversions estatals per tal d'evitar l'escanyament i el col·lapse del sistema urbà. se li va fer responsable de la desaparició de la [[Casa Trinxet]] de Barcelona, el 1965, "en plena època d'especulació urbanística" <ref>http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20120318/54269117080/la-casa-trinxet-derribada.html</ref>, a mans de la constructora [[Núñez i Navarro]], però aquesta ho nega. <ref>http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20120320/54271990739/nunez-navarro-casa-trinxet.html</ref>
 
L'Administració municipal de Porcioles fou en general poc coherent des d'un punt de vista pressupostari i polític. El seu mandant es caracteritzà per un desenvolupament urbà descontrolat i per una notable projecció de la ciutat com a seu de fires i congressos, però també per una escassa sensibilitat cap als problemes reals dels barcelonins.<ref>La Barcelona de Porcioles (ISBN 10: 8472228657 / ISBN 13: 9788472228658) de Salvador Tarrago, Eugeni Giral/Josep M. Alibes, Josep M.Huertas/Rafael Pradas y Manuel J. Campo.</ref> L'increment de les protestes ciutadanes i dels moviments veïnals als barris, especialment actius a partir de [[1968]], n'aconsellaren la [[destitució]], el [[1973]].
 
El [[1983]], durant l'alcaldia de [[Pasqual Maragall]], li fou concedida la [[medalla d'or de la ciutat de Barcelona]] (cal no oblidar que Maragall havia estat alt funcionari de l'ajuntament durant l'etapa Porcioles). Entre els seus èxits, el mateix Porcioles s'ufanava de la influència que havia tingut en aconseguir que s'aprovés la [[Compilació del dret civil especial de Catalunya]] el [[1960]].
Usuari anònim