Diferència entre revisions de la pàgina «Pols còsmica»

m
r2.7.3) (Robot afegeix: lb:Interstellare Stëbs; canvis cosmètics
m (r2.7.3) (Robot modifica: eu:Izarrarteko hauts)
m (r2.7.3) (Robot afegeix: lb:Interstellare Stëbs; canvis cosmètics)
La '''pols còsmica''' és un tipus de [[pols]] composta per partícules en l'espai on hi ha algunes [[molècules]] de 0,1 fins a 100 [[micra|micres]] de grandària. La pols còsmica es classifica segons la seva ubicació astronòmica, diferenciant entre [[pols intergalàctica]] , [[pols interestel·lar]], pols [[Medi interplanetari|interplanetària]] (com el [[núvol zodiacal]]) i [[pols circumplanetària]] (com en un [[anell planetari]]).
 
En el [[Sistema Solar]] la pols interplanetària provoca la [[llum zodiacal]]. Les fonts inclouen la pols de [[cometa|cometes]], pols d'[[asteroide|asteroides]]s, la pols del [[cinturó de Kuiper]] i la pols interestel·lar, que prové de l'espai interestel·lar i passa a través del sistema solar.
 
La terminologia no té una aplicació específica per a la descripció dels materials trobats al [[Terra|planeta Terra]], excepte en el sentit més general que tots els elements de [[nombre atòmic]] més gran que l'[[heli]] es creu que es formen en el nucli de les [[estrella|estrelles]] a través del fenomen de la [[nucleosíntesi estel·lar]] i la [[nucleosíntesi]] de [[supernova|supernoves]]. Com a tal, tots els elements que hi ha, fora dels [[Objecte astronòmic|objectes astronòmics]], poden ser indistintament considerats com una forma de "pols còsmica".
 
== Estudi i la importància de la pols còsmica ==
Va haver-hi un temps que la pols còsmica era una molèstia per als astrònoms, ja que utilitzant els [[telescopi|telescopis]]s òptics, amaga els objectes que es desitgen observar. Quan es van iniciar les observacions dels [[Infraroig#Esquema usat a l'astronomia|rajos infrarojos]] es va poder constatar que les partícules de pols eren components importants i vitals dels processos [[astrofísica|astrofísics]]. Tenen una importància cabdal en la formació d'[[estrella|estrelles]] i [[planeta|planetes]]. A tall d'exemple: la pols còsmica pot produir un error en la mesura de la [[massa]] d'una estrella al final de la seva vida, observant valors més baixos dels que són en realitat.
 
En el nostre propi Sistema Solar, la pols té un paper important en la llum zodiacal, el radi dels [[Anells de Saturn|anells B]] de [[Saturn (planeta)|Saturn]], la difusió exterior de dels anells planetaris de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], Saturn, [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]] i els cometes.
 
== Els mètodes de detecció ==
[[ImatgeFitxer:Andromeda galaxy Ssc2005-20a1.jpg|300px|thumb|right|La pols còsmica de la [[galàxia]] d'[[Gran galàxia d'Andròmeda|d'Andròmeda]] tal i com es revela en la [[llum infraroja]] pel Telescopi Espacial Spitzer.]]
La pols còsmica pot ser detectada per mètodes indirectes, utilitzant les propietats de [[radiació electromagnètica]] que emet la pròpia pols còsmica.
 
La llum infraroja pot penetrar els núvols de pols còsmica, el que ens permet escodrinyar en les regions de formació d'estrelles i els centres de les galàxies.El Telescopi Espacial de la NASA Spitzer és el telescopi infraroig més gran llançat a l'espai. El Telescopi Espacial Spitzer (SIRTF anteriorment, el Telescopi Espacial Infraroig) va ser llançat a l'espai per un coet Delta des de [[Cap Canaveral]] ([[Florida]]) el 25 d'agost de [[2003]]. Durant la seva missió, Spitzer obtindrà imatges i espectres mitjançant la detecció de l'energia infraroja, o calor, radiada pels objectes en l'espai entre les [[longitud d'ona|longituds d'ona]] de 3 a 180 [[micròmetres]]. La major part d'aquesta radiació infraroja és bloquejada per l'[[atmosfera terrestre]] i no poden ser observada des de la Terra. Els resultats de la Spitzer aprofundiran en els estudis de la pols còsmica. Un informe recent d'un equip de la Spitzer mostra alguna evidència que la pols còsmica es va formar prop d'un forat negre supermassiu.<ref>{{cite journal|first=F.|last=Markwick-Kemper|coauthors=Gallagher, S. C.; Hines, D. C.; Bouwman, J.|year=2007|title=Dust in the Wind: Crystalline Silicates, Corundum, and Periclase in PG 2112+059|bibcode=2007ApJ...668L.107M|journal=Astrophysical Journal|volume=668|issue=2|pages=L107–L110|doi=10.1086/523104|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2007ApJ...668L.107M}}</ref>
 
== Propietats radiants de la pols còsmica ==
 
Una partícula de pols interactua amb la radiació electromagnètica d'una manera que depèn de la seva [[secció transversal]], la longitud d'ona de la radiació electromagnètica, i la naturalesa dels grans: el seu [[índex de refracció]], mida, etc. El procés de radiació per a un gra individual s'anomena [[emissivitat]], depèn d'un factor d'eficiència del gra. A més, hem d'especificar si el procés d'emissivitat és produeix per [[extinció]], [[dispersió (física)|dispersió]] o [[absorció (òptica)|absorció]]. En les [[Corba d'emissió|corbes d'emissió]] de radiació, diversos paràmetres importants identifiquen la composició de l'emissió o absorció de les partícules de pols.
La dispersió de la llum dels grans de pols en les fotografies de llarga exposició és bastant notable en [[nebulosa de reflexió|nebuloses de reflexió]], i dóna pistes sobre les propietats de la partícula individual. Molts científics estan investigant la dispersió de [[raigs X]] per la pols interestel·lar, i alguns han suggerit que les fonts de raigs-X que tenen [[Halo galàctic|halos]] difusos, és a causa de la pols. <ref name=Smith>{{cite journal|author=Smith RK, Edgar RJ, Shafer RA|title=The X-ray halo of GX 13+1|journal=Ap J |month=Dec |year=2002 |volume=581|issue=1|pages=562–69|doi=10.1086/344151|url=http://iopscience.iop.org/0004-637X/581/1/562|bibcode=2002ApJ...581..562S}}</ref>
 
== Pols d'estrelles ==
Els grans de '''pols d'estrelles''' es troben en els meteorits i s'extreuen en els laboratoris terrestres. Els anomenats condrites carbònics són reserves especialment fèrtils en pols d'estrelles. Cada gra de pols d'estrella es va crear abans que la Terra es formés. Els meteorits han conservat els grans de pols d'estrella tal com era abans de ser pols interestel·lar, pel que des d'aleshores '''pols d'estrella''' és un [[terme científic]]. No només és un terme poètic, es refereix als grans de pols refractari que es van condensar a partir del refredament de gasos expulsats en els primers moments de la formació d'estrelles. Molts tipus diferents de pols d'estrelles han estat identificats segons les mostres de laboratori per la composició isotòpica molt inusual dels elements químics que componen cada gra de pols d'estrelles. Molts aspectes nous de la nucleosíntesis s'han descobert de les relacions isotòpiques.
.<ref>{{cite journal|author=D. D. Clayton and L. R. Nittler|title=Astrophysics with Presolar Stardust|journal=Annual Review of Astronomy and Astrophysics|volume=42|year=2004|issue=1| pages=39–78|doi=10.1146/annurev.astro.42.053102.134022|bibcode=2004ARA&A..42...39C|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2004ARA&A..42...39C}}</ref>
Una propietat important de la pols d'estrelles és la [[duresa]] i [[resistència mecànica|resistència]] a l'alta temperatura de la naturalesa dels grans. Destacats són el [[carbur de silici]], [[grafit (mineral)|grafit]], [[òxid d'alumini]], [[alumini]] [[espinel·la]], entre d'altres, que es condensen a alta temperatura d'un gas de refrigeració, com ara els [[vents estel·lars]] o en la [[pressió|descompressió]] a l'interior d'una supernova. Són molt diferents dels sòlids formats a baixa temperatura en el medi interestel·lar.Això també suggereix que la pols d'estrelles es condensa a partir dels gasos d'estrelles individuals abans de que els isòtops puguin ser diluïts per la barreja amb el medi interestel·lar. Aquests isòtops permeten conèixer l'origen de les estrelles.
 
== Propietats dels grans de pols còsmica ==
 
La pols còsmic està fet de grans de pols i els agregats de grans de pols. Aquestes partícules són de forma irregular amb una porositat que va des de suau a compacta. La composició, mida i altres propietats depèn del lloc on es troba la pols. Una anàlisi de la composició d'una partícula de pols pot revelar molt sobre el seu origen. Per exemple, els grans en els núvols densos han adquirit un mantell de gel i de mitjana són més grans que les partícules de pols en el medi interestel·lar difús. Partícules de pols interplanetari (PPI) són generalment més grans encara.
* [[Núvol de pols interplanetària]]
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
 
{{ORDENA:Pols Cosmica}}
 
[[Categoria:Astronomia]]
[[Categoria:Astrofísica]]
[[ja:宇宙塵]]
[[ko:우주진]]
[[lb:Interstellare Stëbs]]
[[nl:Kosmisch stof]]
[[no:Støv (verdensrommet)]]
201.025

modificacions