Jacques-Bénigne Bossuet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot: Canviant el:Μποσσυέ a el:Ζακ Μπενίν Μποσσυέ; canvis cosmètics
Línia 2:
'''Jacques Benigne Bossuet''' ([[Dijon]], [[27 de setembre]] de [[1627]] † [[París]], [[12 d'abril]] de [[1704]]) va ser un destacat clergue, predicador i intel • lectual francès. Defensor de la teoria de l'origen diví del poder per justificar l'absolutisme de Lluís XIV. Va actuar decisivament en l'Assemblea del Clergat Francès de 1682 que va sustentar la doctrina del predomini del rei sobre l'església catòlica a França, anomenat gal · licanisme. És considerat com un dels historiadors més influents del corrent providencialista.
 
== InicisBiografia ==
Originari d'una família de magistrats, es va educar amb els Jesuïtes a Dijon, que li dispensen una formació clàssica (grec i llatí). Als 15 anys continua els seus estudis a París, al Collège de Navarre, on té com a mestre a Nicolas Cornet, amb qui estudia en profunditat filosofia i teologia. Tot i que estava destinat per naixement al sacerdoci (com és habitual en la societat estamental), freqüenta el món per algun temps. Admira Corneille, es dóna a l'escriptura de versos preciosistes i no li feia melindros a freqüentar Hôtel de Rambouillet. És ordenat sotsdiaca a Langres el 1648 moment en què trenca amb el segle i redacta una Méditation sur la Brièveté de la Vie (Meditació sobre la brevetat de la vida), en la qual es pot veure el germen de les seves obres futures. El mateix any exposa les seves idees sobre el paper de la Providència en la seva Méditation sur la Félicité des saints (Meditació sobre la felicitat dels sants). El 1652, es doctorà en teologia i és ordenat sacerdot, alhora que arxidiaca de Sarrebourg, més tard, el 1654, obté el mateix benefici eclesiàstic a Metz. Allà la seva fama de predicador el va conduir al bisbat de Condom ia la preceptura del Dofí (1670) La seva vida va estar plena de polèmiques en defensa de la fe cristiana.