Welf de Caríntia: diferència entre les revisions

'''Welf''' (mort 13 de novembre de 1055), que segons la genealogia de la línia de Suàbia de la casa vella dels Welfs seria Welf III, fou [[ducat de Caríntia|duc de Caríntia]] i [[marca de Verona|marcgravi de Verona]] el 1047. Era l'únic fill de [[Welf II d'Altdorf|Welf II]], [[comtat d'Altdorf|comte d'Altdorf]], i d'Imiza. Caríntia va ser l'últim ducat alemany que va tenir personalment l'emperador [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]] (Enric IV de Caríntia), abans que el donés a Welf.

Welf (III) mai es va casar i no tenia fills quan va morir al seu castell al [[Llac de Constança]], el 1055. Va llegar els seus béns al monestir d'[[Altdorf]], on la seva mare era abadessa. Ella al seu torn li va donar la propietat a [[Welf IV d'Altdort|Welf IV]], el fill de la germana de Welf III, Khuniza i d'[[Albert Azzo II de Milà|Albert Azzo II]], marcgravi de Milà <ref>considerat el fundador de la [[casa d'Este]]</ref>. Welf va ser l'últim dels Welfs de la línia vella, les seves terres van passar a la branca major de la casa d'Est, coneguda com casa jove dels Welfs. El ducat de Caríntia va passar a l'[[ezzònida]] Conrad III.