Al-Awàssim: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: sh:Awasim |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Al-Awasim''' fou la zona de frontera a [[Cilícia]] entre musulmans i bizantins. Les zones avançades eren anomenades '''al-Thughur''' i eren les autèntiques places fortes de frontera, mentre les més retirades eren anomenades '''al-Awasim''', literalment les protectores (singular ''al-asima'').
Després de la seva [[Conquesta musulmana de Síria|ràpida conquesta]] de [[Síria]] els àrabs no van continuar cap a territori bizantí i es van limitar a les conegudes sayfes o expedicions de saqueig, més enllà de l'[[Amanus]] (àrab al-Lukan) i de les [[muntanyes del Taure]]. Les places de frontera eren en aquest temps les que més tard foren anomenades al-Awasim, entre [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i [[Manbidj]]; les places al-Thughur estaven en una zona de ningú que anava de les muntanyes al nord d'Antioquia fins a [[Tars (Turquia)|Tars]]; les ciutats d'aquesta zona havien estat buidades expressament per [[Heracli]] quan es va retirar de Síria i nomes van restar llocs de vigilància (''masalih'') amb tropes locals irregulars, els [[mardaïtes]], que no se sap molt be que eren però probablement eren grups de cristians locals reclutats per diners que tant aviat servien als àrabs (probablement els que aquestos anomenaven ''Djaradjima'') com als bizantins, vigilant els ''masalih'' dels dos bàndols.
El nom de la regió despoblada fou batejada pels àrabs com ''al-dawahi'' (país de fora o exterior) o '''al-dawahi al-Rum''' (País de la frontera dels Romans). En dates desconegudes durant el califat omeia, els àrabs van començar a prendre posicions a la zona al nord d'Antioquia, amb els colls de muntanya i els punts estratègics. Els primers anys del califat d'[[Abd al-Malik ben Marwan]] (685–705) van coincidir amb la guerra civil (683-687), i els bizantins van aprofitar aquest temps ([[685]] a [[688]]) per fer correries a les fronteres i el [[688]] van ocupar [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i donaren suport als mardaïtes a l'interior de Síria. Per tenir les mans lliures per aquest costat el califa va signar un tractat amb l'Imperi Bizantí (689), per deu anys, pel qual els mardaïtes no serien aniquilats i serien evacuats a territori grec pels bizantins. Aquest tractat va tenir l'efecte de desguarnir la frontera.
| |||