Sadun ar-Ruayní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
nom en àrab |
m Robot substitueix 'els seu' per 'el seu' |
||
Línia 1:
'''Sadun ar-Ruayní''' (en {{lang-ar|'''سعدون الرعيني'''}}, ''Saʿdūn ar-Ruʿaynī'') va ésser [[valí]] de [[Barcelona]] del [[792]] fins al [[800]]. Les fonts llatines l'esmenten com a '''Zade'''.
Fou nomenat el [[792]] per l'[[emir de Còrdova]]. El [[796]] es va enfrontar a l'emir i va demanar ajuda als [[francs]]. El curs dels esdeveniments es poc clar. En aquest any [[Lluís el Pietós]] fou enviat pel seu pare, junt amb el seu germà Carles, a la frontera amb els sarraïns per venjar la derrota del 793. Els dos prínceps haurien devastat la zona fronterera. [[Hixam I]] havia mort el 16 d'abril del 796 i al seu fill i successor [[al-Hàkam I]] li va disputar el poder
Quan els francs van fer l'expedició cap a Barcelona el [[800]] Sadun ja s'havia reconciliat amb l'emir i no va voler lliurar la ciutat als francs. [[Conquesta de Barshiluna|Assetjat a Barcelona]] a la tardor del [[800]], veient que el [[Setge de Barcelona (801)|setge de Barshiluna]] s'allargava i que arribaria fins a l'hivern, va fugir per demanar ajut a Còrdova, però va ser descobert i capturat a Narbona, sent dut a [[Aquisgrà]] on va ser executat.<ref>{{fr}} Ermold le Noir, ''Poème sur Louis le Pieux et épitres au roi Pépin''. Ed. E. Faral, Les classiques de l’historie de France au Moyen Age, París 1964</ref> o condemnat a exili.<ref> segons L'Astrònom a la Vita Hludovici </ref> El seu lloc el va ocupar el capitost [[musulmà]] [[Harun]], parent de Sadun, emparentat també amb la [[noblesa]] [[Got (poble germànic)|goda]] local.<ref> esmentat com Hamar o Hamur a la Vita Hludivici </ref>
|