Gedeó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=afores&operEntrada=0
m Robot substitueix 'tant sols' per 'tan sols'
Línia 30:
Durant quaranta anys després de [[Dèbora]] hi hagué pau a [[Palestina]] fins que [[Madian]] ocupà [[Israel]]. Després de set anys d'ocupació, el poble d'[[Israel]] es veia amenaçat pels [[madianites]], els [[amalequites]] i els [[ismaelites]]. Hi havia un home humil anomenat Gedeó, fill de Joaix i pertanyent a la [[tribu de Manassès]], que vivia a [[Ofrà]] amb el seu fill Jèter.<ref>[[Llibre dels Jutges]] 6:11-22</ref>
 
Un bon dia un [[àngel]] s'aparegué a Gedeó per a què dirigís el poble d'[[Israel]] contra els invasors. El primer que va fer fou enderrocar un altar al [[déu]] [[Baal]] que hi havia al seu poble d'[[Ofrà]]. La gent del poble s'enfadà amb ell ja que temien un càstig per part dels [[madianites]] per això, Gedeó marxà del poble, acampà als afores i començà a reclutar gent per formar un exèrcit d'alliberament, en total van arribar vint-i-dos mil homes però Déu li ordenà que reduís l'exèrcit, així fou com Gedeó se n'anà a enfrontar-se als enemics amb tanttan sols tres-cents homes.
 
Arribaren al campament enemic de nit i tots els guerrers duien un corn i una torxa encesa dins d'una gerra buida. Van rodejar completament el campament i van tocar els corns i van trencar les gerres. Els enemics, mig endormiscats, es van despertar sobtadament i van veure un munt de llums per totes bandes i un soroll eixordador. El pànic va aclaparar el campament i es van començar a matar entre ells. Finalment, l'exèrcit [[israel]]ita va acabar d'aniquilar tots els enemics i gairebé va exterminar tots els [[madianites]].