Meinardins: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 4:
La dinastia probablement derivava de la dinastia dels Sigàrdides (Sigarding, Sigardians) de la Francònia Renana, que originalment descendia dels comtes de la regió de [[Kraichgau]] i al segle X governava al [[Chiemgau]] en el [[ducat de Baviera]]. Un Sigàrdida de nom Meginard o Meinard (+ 1090) és documentat com a compte a la vall del Puster al Tirol ([[Pustertal]]). El ancestre dels Meinardins, el comte Meinard I de Gorízia, i el seu germà Engelbert, comte palatí de Baviera, podria ser el seu fill. La dinastia apareixia inicialment al voltant de [[Lienz]] i guanyava l'ofici de ''[[vogt]]'' (protector) a la ciutat de [[Gorizia]] (''Görz'') dins del Patriarcat d'Aquileia al segle XI.
 
El comtat de Tirol era ja en l'edat mitjana (alta i baixa) una àrea de ports de muntanya important amb les travessies sobre els Alps Orientals Centrals, vital perquè els [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperadors de Sacre Imperi]] es posessin en contacte amb el [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Regne d'Itàlia]]. Els centres del poder Imperial eren inicialment dos [[Príncep-bisbe|bisbats]], el de [[Bisbat de Brixen|Brixen o Bressanone]] i el de [[Bisbat de Trenta|Trento]] establerts per l'emperador [[Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic|Conrad II]] el 1027. Els bisbes eren els sobirans de molts senyors (dits ministerials) i nobles de base que dominaven els passos amb els seus nombrosos castells principalment sud del [[pas dedel Brenner]] (Brennero). Una d'aquestes famílies de nobles eren els comtes de Tirol, anomenats pel castell de Tyrol prop de la ciutat de [[Meran]]. Veloçment ascendiren com administradors que exercien el poder de judicial per als bisbes de Trento i Brixen i finalment prenien el poder secular al sud del ducat de Baviera després de la deposició del duc [[welf]] [[Enric el Lleó]] el 1180. Aquell fet permet comprendre perquè el nom de la casa comtal es va transferir finalment al país sencer.
 
Entre 1253 i 1258 els comtes de Görz o Gorízia assumien el poder a Tirol després de l'extinció de la successió mascle dels comtes de Tirol. El 1237 el comte Meinard III de Gorízia s'havia casat amb Adelaida, filla del comte Albert III de Tirol que moria el 1253 no deixant cap hereu mascle, i podia d'aquesta manera demanar l'herència. El seu fill i successor, el comte Meinard IV va augmentar el seu poder i va estructurar un país acceptablement homogeni per l'erecció d'un sistema administratiu realment exemplar. De qualsevol manera les tres àrees geogràfiques dels dominis eren massa grans només per un sobirà i a massa distància una de l'altra així que es va iniciar un repartiment el 1267/71, per el qual Meinard IV va cedir el comtat de Görz al seu germà més jove Albert I. Els descendents d'Albert, els anomenats Meinardins de Görz, van governar fins a la seva extinció durant l'any 1500 el comtat de Gorizia, mentre els descendents de Meinhard IV (comte Meinard II de Tirol) governaven aquest territori fins a la seva extinció.
 
In 1286 Meinard IV va rebre el [[ducat de Caríntia]] i la veïna marca de Carniola del rei [[Rodolf I d'Alemanya]] en agraïment pel seu suport contra [[Ottokar II de Bohèmia]]. El seu fill Enric de Bohèmia es va casar el 1306 amb Anna de Bohèmia (1290–1313) filla gran del rei [[Venceslau II de Bohèmia]] i després de la sobtada mort del rei [[Venceslau III de Bohèmia|Wenceslau III]] el mateix any fins i tot pujava al tron del [[Regne de Bohèmia]]. Tanmateix havia de fer front a les reclamacions alçades per el membre de la casa d'[[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] [[Rodolf III d'Habsburg]], fill del rei [[Albert I d'Alemanya]], arxiduc d'Àustria, i finalment cap dels dos podia imposar-se enfront del comte [[Joan de Luxemburg]], que es convertia en rei de Bohèmia el 1310. Mentre Enric mateix no deixava cap hereu masculí a la seva mort el 1335, i la casa [[austríaca]] d'Habsburg guanyava el llegat de la branca Görz-Tyrol a Caríntia i Carniola, que van mantenir fins a 1918. Enric només va deixar una filla anomenada Margarida de Tirol o Margarida "Maultasch" i el seu marit Joan Enric de Luxemburg, marcgravi de Moravia només era capaç de retenir el comtat de Tirol. El 1363 Margarida cedia també aquest comtat al duc Habsburg [[Rodolf IV d'Àustria]] després que el seu únic fill amb el seu segon marit, Lluís V de Baviera, el comte Meinard III de Gorízia-Tirol, havia mort aquell mateix any.
 
The Counts of Görz were moreover the Bailiffs of Aquileja. They are famous in numismatics as publishers of the first German golden coin, the "Zwainziger". The renowned diplomat and minnesinger [[Oswald von Wolkenstein]] was a subordinate of the Counts of Görz. The Gorizia branch of the dynasty became extinct in the year 1500, when the last male family member Count [[Leonhard of Gorizia]] died withoud issue. One apparent or illegitimate branch of the Meinhardiner was the [[House of Graben von Stein|Graben von Stein]] family. After Leonhards of Gorizias death they became his succeeder as stadtholders at [[Lienz]] in [[East Tyrol]].
 
Els comptes de Görz foren a més els administradors d'Aquileia. Són famosos en numismàtica com editors de la primera moneda daurada alemanya, el "Zwainziger". El diplomàtic cèlebre [[Oswald Von Wolkenstein]] era un subordinat dels comtes de Görz. La branca Gorízia de la dinastia es va extingir durant l'any 1500, quan moria l'últim comte mascle de la família Leonard de Gorízia, sense successió. Una branca aparent o il·legítima dels Meinardins eren la família dels Graben von Stein. Després de la mort de Leonard van esdevenir successors com a senyors a [[Lienz]] al Tirol oriental.
 
[[File:XIngeram Codex 091b-Görz.jpg|thumb|Escut d'armes de Görz, Còder d'Ingeram, 1459]]
 
== Comptes de Görz ==