Revisió del 12:13, 16 set 2012 modifica ZéroBot (discussió \| contribucions) Bots 139.601 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: sr:Рупертова земља ← Edició anterior		Revisió del 14:10, 25 set 2012 modifica desfés Pcm (discussió \| contribucions) Autopatrullats 143.702 edits →‎Història: Companyia del Nord-oest Edició següent →
Línia 15: El [[1811]] la companyia va concedir a [[Thomas Douglas, comte de Selkirk]], un territori al sud del llac [[Winnipeg]], on va crear la [[Colònia del Red River]] (anomenada també [[Assiniboia]]), l'únic assentament de població europea a l'oest del [[Canadà]] durant la major part del [[segle XIX]]. Els promotors de la colònia la van concebre com un focus de civilització que havia d'influir en tot el territori, però l'assentament no va prosperar.<ref> H. Robert Baker, ''Creating order in the wilderness: transplanting the English Law to Rupert's Land, 1835–51'', ''Law and History Review'', 1999, núm. 17(2), pàg. 209–246. 0738–2480</ref> El [[1818]] aquest territori va ser dividit entre el [[Canadà]] i els [[Estats Units]]. El [[1821]], la [[Companyia del ~~Nordoest~~Nord-oest]] (radicada a [[Montréal]]) fou fusionada per força amb la [[Companyia de la Badia de Hudson]], de manera que les possessions territorials combinades d'ambdues comprenien les conques dels rius que baixaven cap a dos oceans, l'[[Àrtic]] al nord i el [[Pacífic]] a l'oest. Des d'aquest moment, el [[Regne Unit]] va aplicar la legislació de l'[[Alt Canadà]] a la Terra de Rupert i al [[Colúmbia Britànica\|Districte de Colúmbia]], i va reforçar els poders de la Companyia perquè pogués imposar la llei i l'ordre en benefici del seu comerç; les [[Primeres Nacions\|tribus índies]] de les planes havien aconseguit un precari equilibri de poders entre elles; l'organització dels [[métis]] els proporcionava una seguretat interna i un cert grau de protecció envers l'exterior. Però aquesta estabilitat es va acabar durant la [[Dècada del 1860]], amb l'inici de la devallada de la Companyia, l'arribada de la [[verola]], el tràfic clandestí de [[whisky]], i l'extinció del [[bisó]]. Mentrestant, hi havia fortes pressions des de l'economia i la política canadenques per annexar-se el territori. A [[Londres]], es va plantejar la revisió de la concessió. Hi havia un interès creixent en el territori, que podia ser una zona d'expansió dels [[Estats Units]]. Però la gran depressió comercial de [[1857]] va refredar els interessos externs sobre el territori, tot i que allà encara es vivia amb una prosteritat comparativament superior.<ref> W. L. Morton, ''Red River on the eve of change, 1857 to 1859'', ''Beaver'', 1962, núm. 293 (tardor), pàg. 47–51. 0005-7517</ref>

Terra de Rupert: diferència entre les revisions