Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 24:
== Biografia ==
===Duc de l'Alta Baviera===
Era fill de [[Lluís II de Wittelsbach|Lluís II el Sever]] duc de l'Alta Baviera i comte palatí del Rin, i de Matilde d'Habsburg. Era membre de la dinastia dels [[Wittelsbach]]. Va ser educat en part a Viena i es va convertir en co·regent del seu germà [[Rodolf I de Wittelsbach|Rodolf I]] a l'Alta Baviera el 1301 amb el suport de la seva mare Matilde d'Habsburg i el germà d'aquesta el rei [[Albert I d'Alemanya|Albert I]]; no obstant es va barallar amb els Habsburg des 1307 a causa de la regència de la [[Baixa Baviera]] (on governaven conjuntament els fills d'Enric XIII de Baviera o I de Wittelsbach, oncle de Lluís) encomanada a [[Frederic I d'Habsburg]] el Bell, duc d'Àustria, n amic d'infància amb el que Lluís s'havia criat. Una guerra civil contra el seu germà Rodolf fou causa de noves disputes sobre el repartiment de les seves terres però es va acabar el 1313, quan es va signar la pau a [[Munic]]. Amb [[Frederic I d'Habsburg]] el Bell, duc d'Àustria, un amic d'infància amb el que s'havia criat, al qual s'havia encomanat la regència del ducat de Baixa Baviera . La lluita contra Frederic va acabar el [[9 de novembre]] de [[1313]], quan Frederic va ser derrotat per Lluís a la batalla de [[Gamelsdorf]] i va haver de renunciar a la tutela dels joves ducs.
 
===Elecció com emperador i conflicte amb els Habsburg===
 
L'any [[1314]], després de la mort de l'emperador [[Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric VII]], el partit luxemburguès va descartar a [[Joan de Bohèmia]] com aspirant a causa de la seva joventut i va presentar a Lluís que així va rivalitzar pel tron de l'imperi amb el seu amic d'infància el duc [[Frederic I d'Habsburg]] el Bell, [[ducat d'Àustria|duc d'Àustria]]. Lluís fou elegit a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] (octubre de 1314) com a emperador per cinc vots a favor (encapçalats per l'arquebisbe [[electorat de Magúncia|elector de Magúncia]] [[Pere d'Aspelt]], que va arrossegar els vots de quatre altres (l'[[Electorat de Trèveris|arquebisbe elector de Trèveris]] Balduí, el [[regne de Bohèmia|rei elector de Bohèmia]], [[Joan de Bohèmia]], i el duc de Saxònia [[Joan II de Saxònia-Lauenburg]] i i l'elector [[Valdemar de Brandenburg]]) i dos en contra (entre els quals l'[[Electorat de Colònia|arquebisbe elector]] de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] [[Enric II de Colònia|Enric II]]) que a [[Bonn]] va fer una elecció alternativa, amb ell mateix, el deposat elector de Bohèmia [[Enric de Bohèmia|Enric]], [[Rodolf I de Wittelsbach|Rodolf]] elector palatí que era germà però rival del propi Lluís IV i el duc [[Rodolf de Saxònia-Wittenberg]], reunint així quatre vots suficients per proclamar emperador a Frederic. Lluís fou coronat ràpidament a [[Aquisgrà]] per Pere de Aspelt, mentre que Frederic va ser coronat a Bonn pel Príncep-Elector de Colònia Enric II. En el subsegüent conflicte entre ambdós reis Lluís va reconèixer el 1316 la independència de [[Suïssa]] en relació a la dinastia dels Habsburg. Com que l'elecció de Lluís com a cap de l'imperi havia estat força accidentada, el papa [[Joan XXII]] no va reconèixer a Lluís com a emperador i li va demanar que no exercís en aquest càrrec. A més també deia que quan l'imperi no tingués ningú per heretar-lo l'administració d'aquest havia de passar al papa, cosa rebutjada per Lluís.
 
Després de diversos anys de sagnant guerra, la victòria finalment semblava a l'abast de Frederic, que estava fortament recolzat pel seu germà [[Leopold I d'Àustria]]. No obstant això, l'exèrcit de Frederio va ser al final decisivament derrotat en la [[batalla de Mühldorf]] el 28 setembre de 1322 prop d'[[Ampfing]], on Frederic i 1300 nobles d'Àustria i [[arquebisbat de Salzburg|Salzburg]] van ser capturats.
 
Lluís va tenir captiu a Frederic al castell de Trausnitz ([[Schwandorf]]) durant tres anys, però la resistència del germà de Frederic, [[Leopold I d'Àustria|Leopold]], la retirada del rei de Bohèmia [[Joan de Bohèmia|Joan]] de l'aliança, i l'interdicte del Papa el van induir a alliberar a Frederic pel tractat de [[Trausnitz]] de [[13 de març]] de [[1325]]. En aquest acord, Frederic finalment va reconèixer com a legítim governant a Lluís i es va comprometre a tornar a la captivitat si no tenia èxit en convèncer als seus germans de sotmetre's a Lluís. Com que no va aconseguir superar l'obstinació de Leopold, Frederic va tornar a Munic i es va constituir en presoner, tot i que el Papa l'havia alliberat del seu jurament. Lluís, que va quedar impressionat per tal noblesa, va renovar la vella amistat amb Frederic i tots dos es van posar d'acord per governar l'Imperi en forma conjunta.
 
El Papa i els electors es van oposar fermament a aquest acord, i es va signar un altre tractat a [[Ulm]] el [[7 de gener]] de [[1326]], segons el qual Frederic administraria Alemanya com a [[rei dels Romans]], mentre que Lluís seria coronat com a emperador del Sacre Imperi a Itàlia. No obstant això, després de la mort de Leopold el 1326, Frederic es va retirar del govern del Imperi i va tornar a governar només Àustria. Va morir el [[13 de gener]] de [[1330]].
 
Tot i la victòria de Lluís, el Papa Joan XXII encara es negava a ratificar la seva elecció, i el 1324 el va excomunicar, però la sanció va tenir un efecte menor que en anteriors conflictes entre els emperadors i el papat. En resposta a l'excomunicació, Lluís va fer l'[[apel·lació de Sachsenhausen]] en què afirmava que el pontífex no tenia dret a intervenir en l'elecció de l'emperador i que per tant el seu govern era completament legítim. També deia que [[Joan XXII]] era un heresiarca i que com a tal, el seu papat era il·lícit, i per tant convocaria un concili per elegir un papa que es mereixés ser-ho.
 
===Coronació com emperador i conflicte amb el papa===
 
Després de la reconciliació amb els Habsburg el 1326, Lluís va marxar a Itàlia i va ser coronat rei d'Itàlia a [[Milà]] el 1327. Ja el 1323 Lluís havia enviat un exèrcit a Itàlia per protegir Milà contra el [[regne de Nàpols]], que era juntament amb França, l'aliat més fort del papat. Però ara el senyor de Milà [[Galeazzo I Visconti]] estava disposat des que era sospitós de conspirar amb el Papa.
 
El gener 1328 Lluís va entrar a Roma i va ser coronat emperador per l'ancià senador Sciarra Colonna, anomenat capità del poble romà. Tres mesos més tard, Lluís va publicar un decret declarant "Jacque de Cahors" (Papa [[Joan XXII]]), deposat per motius d'heretgia. Després va instal·lar un eclesiàstic franciscà, Pietro Rainalducci, com antipapa [[Nicolau V (antipapa)|Nicolau V]], però tots dos van fugir de Roma l'agost de [[1328]], després que [[Robert d'Anjou|Robert]], rei de Nàpols, va enviar una flota i un exèrcit alhora contra ells. En compliment d'un jurament, al seu retorn d'Itàlia Lluís va fundar l'abadia d'[[Ettal]] el [[28 d'abril]] de [[1330]].
 
Filòsofs com Michele di Cesena, Marsilio di Pàdua i Guillem d'Ockham qui va advocar per una forma de separació església-estat i s'oposaven a l'emperador, van quedar sota protecció de Lluís a la cort imperial a Munic.
 
El fracàs de les negociacions posteriors amb el papat el 1338 va conduir a la [[declaració en Rhense]] per sis electors en el sentit que l'elecció per tots o la majoria dels electors automàticament conferia el títol real i dret governar sobre l'imperi, sense confirmació papal.
 
Lluís també es va aliar el 1337 amb [[Eduard III d'Anglaterra]] contra [[Felip VI de França]], el protector del nou papa [[Benet XII]] a Avinyó. Felip havia impedit qualsevol acord entre l'emperador i el papa. El 1338 EduardoEduard III va ser el convidat de l'emperador a la Dieta Imperial al Kastorkirche a [[Coblença]] i va ser nomenat vicari general del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. El 1341 Lluís va abandonar l'aliança amb Eduard i, encara que només temporalment, va arribar a un acord amb Felip; els pagaments que s'esperava dels anglesos no havien arribat i Lluís intentava d'arribar a un acord amb el Papa un cop més.
 
===Privilegis imperials===
 
Lluís IV va ser un protector dels [[Cavallers Teutònics]]. El 1337 suposadament va atorgar a l'[[Ordre Teutònica]] un privilegi per conquerir [[Lituània]] i [[Rússia]], tot i que l'Ordre havia sol·licitat només per tres petits territoris<ref>Urban, William. ''The Teutonic Knights: A Military History''. Greenhill Books. Londres, 2003, pàg. 136. ISBN 1-85367-535-0</ref>. Més tard es va prohibir a l'Ordre anar a judici davant tribunals estrangers en els seus conflictes territorials amb els governants fornais.
 
Lluís també va concentrar les seves energies en el desenvolupament econòmic de les ciutats de l'imperi, de manera que el seu nom figura en les cròniques de moltes ciutats pels privilegis que va concedir. El 1330 l'emperador va concedir la fira de [[Frankfurt]], i el 1340 [[Lübeck]], com el membre més poderós de la [[Lliga Hanseàtica]] va ser la primera ciutat de l'imperi autoritzada a encunyar florins d'or.
 
===Política dinàstica===
 
El 1323 Lluís va donar [[Marca de Brandenburg|Brandenburg]] com a feu al seu fill gran, [[Lluís V de Wittelsbach|Lluís V]]. Amb el [[tractat de Pavia]] l'emperador va retornar el [[comtat palatí del Rin|Palatinat]] al seuaseus nebots Rodolf II i [[Robert I del Palatinat|Rupert I]] el 1329. El [[ducat de Caríntia]] va ser lliurat com a feu imperial el [[2 de maig]] de [[1335]] a [[Linz]], als seus parents Habsburg, [[Albert II d'Àustria|Albert II]] i [[Otó I d'Habsburg|Otó]], ducs d'Àustria.
 
Amb la mort del duc [[Joan I de Baviera|Joan I]] de la [[Baixa Baviera]] el 1340 Lluís va heretar aquesta part del ducat de Baviera que va reunificar. La mare de Joan, membre de la dinastia dels [[casa de Luxemburg|Luxemburg]], va haver de tornar a [[regne de Bohèmia|Bohèmia]]. El 1342 Lluís també va adquirir [[comtat de Tirol|Tirol]] per als Wittelsbach anul·lant el primer matrimoni de la comtessa [[Margarida Maultasch]] amb [[Joan Enric de Bohèmia]] i casant-la amb el seu propi fill [[Lluís V de Wittelsbach|Lluís V]], debilitant així la casa de Luxemburg encara més.
 
En 1345 l'emperador es va enfrontar als prínceps laics al conferir la investidura dels comtats d'[[comtat d'Hainaut|Hainaut]], [[comtat d'Holanda|Holanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]] i [[marca de Frísia|Frísia]] a la seva dona [[Margarida d'Holanda]]. Els títols hereditaris de les germanes de Margarida, una de les quals era la reina d'[[Anglaterra]], van ser ignorats. A causa de l'hostilitat perillosa dels Luxemburg, Lluís augmentava la seva base de poder sense pietat.
Línia 66:
===Conflicte amb Luxemburg===
 
L'adquisició d'aquests territoris i la seva política exterior inquieta, li havia guanyat enemics entre molts dels prínceps alemanys. L'estiu de 1346 a Luxemburg, [[Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles IV (després rei Carles de Bohèmia)]] va ser triat com a rei rival, amb el suport del papa [[Climent VI]]. Lluís va obtenir molt de suport de les ciutats imperials lliures i dels cavallers i va resistir amb èxit a Carles, que va ser àmpliament considerat com un titella papal ("rex clericorum", com diu d'ell Guillem d'Ockham). També els ducs d'Habsburg es va mantenir lleials a Lluís. En la [[batalla de Crécy]] el pare de Carles, [[Joan de Bohèmia]] de la casa dels Luxemburg, va ser assassinat; el mateix Carles també va prendre part en la batalla, però es va poder escapar.
 
Però llavors la mort sobtada de Lluís va evitar una llarga guerra civil. Lluís va morir l'octubre de 1347 al caure del cavall al patir d'un vessament cerebral durant una cacera d'óssos a Puch prop de [[Fürstenfeldbruck]]. Està enterrat a l'església de la Mare de Déu de [[Munic]]. Els fills de Lluís van recolzar a [[Günther de Schwarzburg]] com a rei rival de Carles, però finalment es van unir al partit Luxemburg després de la mort prematura de Günther el 1349 i es van dividir les possessions Wittelsbach entre ells una segona vegada (1349). En la continuació del conflicte de la casa de Wittelsbach amb la casa de Luxemburg, la família Wittelsbach va tornar al poder al [[Sacre Imperi Romanogermànic]] el 1400 amb el rei [[Robert d'Alemanya|Rupert o Robert d'Alemanya]], un rebesnebot de Lluís.
 
== Família ==