Urbanisme: diferència entre les revisions

▲* Les teories de l'urbanística estan en estreta relació i convergeixen amb altres disciplines interessades en l'estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció sobre ambdós com: l'arquitectura, l'engenyeria civil, les [[ciències polítiques]], l'[[ecologia]], la [[geografia]], l'[[economia]], el [[dret]], la [[sociologia]], etc., així altres ciències humanes com: la [[història]], l'[[antropologia]], la [[lingüística]], la [[semiòtica]], etc.

▲* Com a camp professional, les pràctiques i tècniques de planificació urbana intervenen en l'aplicació de les polítiques urbanes d'[[equipaments]], d'[[habitatge]], d'[[infraestructures]] i [[transport]], de medi ambient i [[protecció a la natura]], de gestió de recurssos, etc.

▲L'urbanisme tradicionalment s'ha associat a l’[[arquitectura]] en quan a que aquesta disciplina s'aplica al conjunt de conèixements pràctics que proporcionen les bases fonamentals per resoldre els problemes de les ciutats. Els qui es dediquen a aquesta [[professió]] són els [[urbanistes]] o planificadors urbans, si bé, a molts [[país|països]], entre els quals [[Espanya]], l'urbanisme es una [[especialització]] o extensió de les professions d'[[Arquitecte|arquitectura]] o [[Enginyeria_civil|enginyeria civil]].

▲[[Fitxer:Houndsditch.jpg|thumb|250px|[http://en.wikipedia.org/wiki/Houndsditch Houndsditch street], [[1872]]. Gustave Doré]]Els orígens moderns de l'urbanisme s'han de cercar en l'activitat de determinades [[Societat filantròpica|societats filantròpiques]] i legisladors d'[[Anglaterra]], recolzades per la difusió de noveles, artícles periodístics, etc. com les obres del escriptor [[Charles Dickens]] i [[Friedrich Engels]],<ref>«Historia de la Arquitectura Moderna», pag 167 i seg. Leonardo Benevolo. Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona. ISBN 9788425217937 (http://ggili.com/es/tienda/productos/historia-de-la-arquitectura-moderna)</ref> així com de determinats [[dibuix|dibuixos]] o [[gravat|gravats]] de [[denúncia]] com els dels pintors [[Gustave Doré]], [[Honoré Daumier]], etc., així com l'activitat dels moviments [[Higienisme|higienistes]] sorgits a a mitjans del [[segle XIX]] a [[França]] i l'[[Imperi austrohongarès]] com a reacció front al desordre en el creixement de les ciutats com a conseqüència de la [[Revolució industrial]]. Aquests moviments postulaven, entre altres idees, la necesitat de sanejament de les ciutats mitjançant la construcció de [[clavegueres]] o l'adopció de normes sobre la superfície mínima i [[ventilació]] dels [[habitatge|habitatges]].

▲La planificació urbana inclou tant l'ordenació, el [[disseny]] i la [[gestió]] dels nous [[barri|barris]] i ciutats com la renovació o reforma dels (o de les) existents, mitjançant l'adaptació dels mètodes de planificació urbana a les barriades i ciutats en declivi.

▲==Origen i significat del terme «''urbanisme''»==

▲[[Fitxer:Ensanche - eixample - Barcelona.jpg|thumb|480px|Plànol del [[Pla Cerdà]]. [[Museu d'Historia de la Ciutat]], [[Barcelona]].]]

▲El terme «''urbanisme''» deriva del [[neologisme]] «''urbanització''» introduït per [[Ildefons Cerdà]] en el seu llibre «''Teoría General de la Urbanización''»<ref>«Teoria General de la Urbanización», llibre sencer a Google Books http://books.google.es/books?id=S8GGPwvN2NkC&dq=Teoria+general+de+urbanizaci%C3%B3n&hl=ca&source=gbs_navlinks_s</ref> per designar una nova disciplina que tindria per objecte l'organització i regulació dels edificis i la seva agrupació per procurar el [[benestar]] de la [[població]] (resident o forastera) que habita o es troba ocasionalment en la ciutat, segons la següent cita:

▲:«''Heus aquí les raons [[Filologia|filològiques]] que em van induir i van decidir a aportar la paraula urbanització, no només per indicar qualsevol acte que tendeixi a agrupar l'edificació i a regularitzar el seu funcionament en el grup ja format, sinó també el conjunt de [[Principi|principis]], [[Doctrina|doctrines]] i [[Regla|regles]] que s'han d'aplicar, perquè l'edificació i el seu agrupament, lluny de comprimir, desvirtuar i corrompre les facultats físiques, morals i intel·lectuals d'home social, serveixin tant per fomentar el seu desenvolupament i [[vigor]] com per augmentar el benestar individual, la suma de dels quals forma la [[felicitat]] pública.''»<ref>«Teoría General de la Urbanización» (pàg. 30)</ref>

▲Els mots amb l'arrel [[llatí|llatina]] «''urbs''», que designa la ciutat per antonomasia, és a dir [[Roma]], fan referència a aquesta nova disciplina científica o a les seves derivacions, així tenim: «''urbanisme''» en [[francès]] i [[català]], «''urbanismo''» en [[castellà]] i [[italià]]. En [[anglès]] però, el terme «''urbanism''» és d'utilització recent i significat variable segons els autors, així com de contingut més limitat que els seus equivalents en les [[llengües llatines]]; els termes equivalents en anglès són: «''urban planning''» o «''town planning''» (en el context britànic) i «''city planning''» (en el context nord-americà); el terme equivalent en [[alemany]] és «''Stadtebau''». Cap d'aquests termes apareix en els [[diccionari|diccionaris]] abans del [[segle XX]].<ref>Principios del urbanismo como disciplina moderna. http://es.scribd.com/doc/25719239/Principios-Del-Urbanismo-Como-Disciplina-Moderna-Sp</ref> L'incorporació a la disciplima urbanística dels postulats del [[Moviment Modern]], portà a que el terme «''urbanització''» designés el procés de [[transformació]] física del [[sòl]] (és a dir, l'espai) de [[sòl rústec|rústec]] en [[sòl urbà|urbà]], mitjançant la construcció dels [[Carrer|carrers]], [[Plaça|places]] i [[parc urbà|zones verdes]], les [[xarxes]] d'[[Infraestructura|infraestructures]] i les edificacions, mentre que els mots «''urbanística''» i «''urbanisme''» són [[sinònim|sinònims]] que designen el conjunt de la disciplina, amb l'accent posat en la teoria o en la pràctica.