Església Ortodoxa Russa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2+) (Robot afegeix: cv:Вырăс Православи Чиркĕвĕ |
|||
Línia 16:
== Història ==
===
L'any [[988]], el príncep [[Vladimir I]] de [[Kíev]] adoptà oficialment el [[cristianisme]] de l'[[imperi Bizantí]] com la religió estatal de [[Rus de Kíev|Rus]], el primer imperi eslau oriental. És per això que aquesta data ha estat considerada l'aniversari oficial de la fundació de l'Església Ortodoxa Russa, i el motiu pel qual localitza la seva ''successió apostòlica'' a través del [[Patriarcat de Constantinoble]]. Tot i així, també es considera fundador de l'Església l'apòstol [[Sant Andreu apòstol|Andreu]] perquè
=== Sant Sergi i la reforma monàstica ===
Arran de les tribulacions per la invasió dels [[mongols]], l'Església russa va ser fonamental en la supervivència i la vida de l'Estat rus. Tot i els assassinats per motius polítics de [[Mikhail de Chernigov]] i [[Mikhaïl de Tver]], els mongols eren generalment tolerants i fins i tot concediren a l'Església exempció tributàries. Figures com [[Sergi de Ràdonezh]] i el [[Alexis de Moscouo|Metropolità Alexis]] ajudaren el país a suportar els anys d'opressió del [[tàtars]].
La reforma monàstica de Sant Sergi, que va culminar en la fundació del [[monestir de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi]], prop de Moscou, que va ser un dels esdeveniments decisius de la història de la Rússia medieval. El monestir es va convertir en l'escenari d'un esclat artístic sense precedents, amb un sentit transcendent i espiritual, com l'obra d'[[Andrei Rublev]], entre d'altres. Els seguidors de Sergi fundaren quatre-cents monestirs, ampliant així l'abast geogràfic de la seva influència i autoritat.
El ressorgiment espiritual de finals del [[segle XIV]], associat amb el nom de Sant Sergi, el missioner [[Esteve de Perm]] i l'escriptor [[Epifani el Savi]], van contribuir a la consolidació de la nació russa. L'historiador [[Lev Gumiliov]] ha observat per exemplifica-ho, que havent rebut la benedicció de Sant Sergi, els Suzdalians, Vladimirians, Rostovians i Pskovians van anar a la [[batalla Kulikov]] com a representants dels seus principats, però després de la victòria van tornar com a russos, tot i que que vivien en ciutats diferents".<ref>{{ru}} ''[http://www.rosvesty.ru/print.php?f=/numbers/1789/culture/a_03.phtml&i=1 Российские Вести - Федеральный Еженедельникweb], Rosvesty.ru (accés 25-11-09)</ref>
| |||