Editorial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 10:
Des dels anys 1994 l'aveniment de supports de divulguació electrònics va modificar considerablement l'ofici amb varis formats electrònics ([[Disc flexible]], [[disc compacte]], [[DVD]]…) fins a la desmaterialització total de la producció, de la tipografia i la distribució via internet van considerablement canviar l'ofici de l'editor.<ref>Fèlix Badia, «8.4 Els mitjans de comunicació a la recerca d’un model», ''Internet: situació actual i perspectives'', Barcelona, [[La Caixa]], 2002, pàgines 149-150, ISBN 9788488099921</ref> La decisió, el 2008 de l'editorial [[Grup Enciclopèdia Catalana]] d'abandonar completament l'edició paper de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]] és emblemàtica d'aquesta evolució.<ref>{{citar web |url=http://www.vilaweb.cat/noticia/3994651/20120314/enciclopediacat-quatre-anys-publica-paper.html |títol=Enciclopèdia.cat fa quatre anys que ja no es publica impresa |consulta=6/4/2012 |obra= |editor=Vilaweb |data=14/3/2012 |llengua= }}</ref> El [[llibre electrònic]] és la fi provisional dels canvis al mester de l'editor. Per publicacions que necessiten una actualització freqüent, l'edició electrònica és mostra més eficaç i econòmica que l'edició paper. A la majoria dels diaris, les dues tècniques coexisteixen. «…el mitjà electrònic és molt més barat que el mitjà escrit […] per què no s'ha de suportar el sempres onerós cost del paper, ni tampoc el de la distribució, dos dels capítols més cars en l'esctructura de qualsevol publicació impresa.»<ref>Fèlix Badia, ''ibídem''</ref> També per al llibre sembla que les dues maneres d'editar continuaran cohabitant.<ref>Manel Sanromà, [http://www.congresdellibreters.cat/2012/03/21/manel-sanroma-el-llibre-de-paper-no-desapareixera-ni-daqui-deu-anys-ni-daqui-100/ «Manel Sanromà: “El llibre de paper no desapareixerà ni d’aquí deu anys ni d’aquí cent”»], ''Congrès de Llibreters en Llengua Catalana'', 21 de març de 2012</ref> Altres prediuen la desaparició del format paper.<ref>Javier Celaya, [http://revista.consumer.es/web/es/20120701/pdf/entrevista-2.pdf «"El llibre de paper perdrà el seu pes rellevant en la societat"»], ''Eroski Consumer'', s.d. [consulta el 27 de setembre de 2012]</ref> També el mester de llibreter és en plena evolució per la venta per internet, l'edició a petició (print on demand) o les impremtes instantànies que imprimeixen i [[Enquadernació|enquadernen]] automàticament davant el client.
L'adveniment de les tècniques digitals de tipografia i d'impressió canvia el paper econòmic de l'editor. Antigament, la fabricació de la plana per a imprimir (plom o més tard [[òfset]]) era una inversió que immobilitzava un [[Capital (economia)|capital]] considerable. Al cas de reimpressió s'havia de recomençar l'operació costosa de [[composició]] tota la operació. Doncs un tiratge massa petit en cas d'èxit era un risc econòmic, tal com un tiratge massa llarg en cas de fracàs. La decisió d'acceptar una obra, de [[ficció]] o de [[no-ficció]] i d'estimar el tiratge depenia fort del talent i l'intuició de l'editor. La [[fotocomposició]], més fàcil per a reproduir va començar a reduir el risc: el compositor només havia de mecanografiar una vegada el manuscript. Avui, els autors presenten el seu text en format digital, el que redueix les operacions industrials i el cost per a fer-lo apte a l'impressió, tot i en tiratges limitats. Junt amb la professió, el cost de mecanografia
Si antigament l'editorial era un mitjancer quasi indispensable a l'autor<ref>Li quedava nomès l'alternativa costosa de la auto-edició.</ref> per tal de poder reproduir i distribuir la seva obra, la desmaterialització de l'informació permet a un autor de dirigir-se directament als seus clients o lectors, eventualment amb l'ajuda d'un portal de venda: mai no li
==Editorials als Països Catalans==
| |||